130 anys de la Gran Nevada de febrer de 1887

Aquest passat cap de setmana va fer 130 anys del temporal de neu i vent del 9-12 de febrer de 1887 que va tenir lloc a bona part de Catalunya. Aquest temporal de neu va ser el més important a la zona litoral i prelitoral de Catalunya de tot el segle XIX, i només comparable a la Nevada Grossa del 23-26 de febrer de 1944 a les Terres de Ponent, a la Gran Nevada del 24-26 de gener de 1947 a la Costa Brava o la del 25-26 de desembre de 1962 a la costa Central.

Les nevades van afectar principalment les comarques litorals i prelitorals del país, amb gruixos de neu superiors als 50 cm fins i tot a la mateixa línia de la costa, especialment a l’Empordà. A les muntanyes de Prades i massís de les Salines els gruixos de neu van superar els 100 cm.

El fort vent que va acompanyar la nevada va fer molt difícil mesurar el gruix real a causa de les congestes de neu que van formar-se de 80 a 160 cm a molts indrets. També, va complicar la mesura de la precipitació líquida equivalent, ja que una part important de la neu caiguda no va romandre en els pocs pluviòmetres que hi havia aleshores.

Imatge de la plaça del Duc de Medinacelli de Barcelona (Fotogravat de l’11 de febrer de 1887 realitzat pels Srs. Miquel Joarizti i Heribert Mariezcurrena Corrons / Font: Setmanari barceloní La Ilustración – Revista Hispano-Americana, núm. 329 del 20 de febrer de 1887. ARCA-Arxiu de Revistes Catalanes Antigues).

Imatge del pati de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona (Fotografia del 12 de febrer de 1887 realitzada pel Sr. Antoni Esplugas Puig / Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona).

Imatge de la plaça Reial de Barcelona (Fotografia del 12 de febrer de 1887 realitzada pel Sr. Antoni Esplugas Puig / Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona).

 

  • Descripció de l’episodi

L’important temporal de neu i vent del 9-12 de febrer de 1887 va ser provocat per l’arribada d’una borrasca generada a la Mediterrània oriental juntament amb una important entrada d’aire fred d’origen siberià, que va fer davallar la temperatura amb valors sota zero a gairebé tot el país del 8 al 10. L’apropament de la borrasca cap a la costa catalana comportà un marcat temporal de llevant al mar amb precipitacions abundants a tot el litoral i prelitoral, que van ser en forma de neu fins a nivell del mar durant tot l’episodi.

El dia 9 van produir-se ruixats dispersos en forma de neu fins a cota 0 m a tot arreu, a causa dels baixos valor de temperatura, amb lleus enfarinades de les serres litorals i prelitorals.

La gran nevada va començar dèbilment a molts llocs del litoral i prelitoral cap a la tarda del dia 10 coincidint amb l’apropament de la depressió cap a la costa catalana. Amb el pas de les hores la nevada es va fer més extensa, intensificant-se cap a la matinada del dia 11. Segons els comentaris d’alguns observadors meteorològics de l’època, entre les tres de la matinada i la set del matí, van caure flocs de més de 4 cm de diàmetre.

La neu va agafar de seguida a tot el país, amb gruixos superiors als 50 cm a la mateixa Costa Brava i punts de la Costa Daurada, on les precipitacions van ser més intenses i abundants. A les muntanyes de Prades i massís de les Salines els gruixos de neu van superar els 100 cm. Com sol passar en aquest tipus de situacions a l’hivern al Pirineu i Prepirineu occidentals va nevar ben poc o gens, amb només uns 5 cm a Tremp (470 m) o tant sols cobrint molt lleugerament el terra a la cara nord de la serralada com per exemple a Portè (Alta Cerdanya, 1623 m) a la Catalunya Nord.

La nevada va minvar durant la tarda i vespre del dia 11 a causa del debilitament de la borrasca i el seu allunyament cap al nord-est de les Balears. Només va seguir nevant al sector nord-est de Catalunya fins al migdia del dia 12.

A la ciutat de Barcelona el gruix de la neu va ser molt variable i va oscil·lar des dels 20-30 cm de la part baixa de Ciutat Vella, el Poble Sec i Poble Nou, 40-50 cm de Sants, l’Eixample, Sant Martí de Provençals i el Clot, 60 cm a la part alta de la Vila de Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles, Horta i Sant Andreu, 75 cm a Vallvidrera, i superiors als 80 cm als cims de la serra de Collserola. Aquesta ha estat la nevada més intensa que hi ha hagut a la part alta del pla de Barcelona des que hi ha mesures del gruix de neu. En canvi, a la part més baixa de la ciutat aquest episodi és inferior en magnitud a la Gran Nevada del 25 de desembre de 1962.

En d’altres indrets de la meitat nord de la península Ibèrica va nevar també de forma significativa, amb gruixos destacables a tota Castella, Lleó així com la serralada Cantàbrica, on van formar-se congestes de neu de fins a tres metres. Va nevar fins al nivell del mar en ciutats com Santander i Bilbao.

Les Illes Balears també es van cobrir de blanc amb gruixos superiors als 70 cm a la serra de Tramuntana (Mallorca), als 30 cm al Toro (358 m, Menorca), 20 cm a Palma (24 m) i 12 cm a Maó (72 m). Tot i que a la ciutat d’Eivissa va arribar a nevar, no va agafar la neu al terra. A la Catalunya Nord també va nevar intensament, amb gruixos superiors als 100 cm al massís del Canigó i la cara nord de la serra de Costabona-Bastiments i massís de les Salines. En canvi, al País Valencià la nevada va ser menys intensa, afectant principalment a les muntanyes de l’Alcoià, Comtat i Vall d’Albaida, amb 20 cm de gruix a Alcoi (Alcoià, 560 m) i al voltant dels 50 cm als cims de les serres d’aquella zona.

A continuació es mostra una taula amb els gruixos màxims de neu nova (en cm) acumulats durant la Gran Nevada de febrer de 1887. S’ha de comentar que la disponibilitat de punts de mesura del gruix de neu era molt escassa a finals del segle XIX a tot el país. La informació que es presenta s’ha extret dels pocs observadors que hi havia aleshores i dels valors publicats a la premsa de l’època. D’aquesta última font s’ha fet una tria d’informació, ja que el fort vent va provocar sobreacumulacions de neu, publicant-se valors exagerats de gruixos de fins a 6-8 pams (120-160 cm) a llocs propers a la costa.

 

  • Anàlisi meteorològica

L’anàlisi meteorològica de l’episodi s’ha fet a partir de les reanàlisis del 20CRP(1) (1851-2014) obtingudes per l’NCEP-NCAR (Centres Nacionals de Predicció Ambiental i de Recerca de l’Atmosfera dels EUA). Aquestes reanàlisis meteorològiques, per al període anterior a l’any 1948, s’han simulat tenint en compte només dades antigues mesurades en superfície a tot el món i dades de contorn de variables meteorològiques procedents de simulacions climàtiques a nivell global. Aquestes simulacions s’han desenvolupat aplicant una tècnica d’assimilació de dades per conjunts, minimitzant biaixos i errors pel fet de no tenir dades mesurades a diferents nivells de l’atmosfera (dades que sí són disponibles a través dels radiosondatges des del 1948, i dels diferents satèl·lits meteorològics des del 1979). Per tant, els camps de les variables meteorològiques principals de les reanàlisis són físicament consistents amb les dades en superfície disponibles en el moment i són una aproximació o estimació a la configuració real que hi havia.

Els dies previs a la gran nevada va iniciar-se una important entrada d’aire fred d’origen siberià a tot el país que va tenir el seu punt culminant durant la matinada del 10 de febrer de 1887, amb valors de la temperatura a 850 hPa (~ 1.500 m) inferiors als -10 °C a tot Catalunya i de -13 °C al Pirineu. L’entrada d’aire fred va provocar un ambient gèlid a tot el país a partir de la matinada del dia 8 fins al dia 11.

L’entrada d’aire fred es va veure afavorida per la presència d’un potent anticicló, a la zona del mar Bàltic, amb valors de la pressió al seu centre superiors als 1048 hPa entre els dies 7 i 10 i superiors als 1044 hPa entre els dies 11 i 12. La mateixa entrada d’aire fred va propiciar la generació d’una borrasca sobre la península Hel·lènica, amb valors de pressió al seu centre lleugerament superiors als 1013 hPa. La depressió es va anar desplaçant cap a les Balears a mesura que la invasió d’aire fred siberià anava avançant cap al centre d’Europa i la península Ibèrica, situant-se finalment gairebé al damunt de la costa Central la matinada del dia 11.

La posició d’aquesta baixa va permetre que al litoral sud i central el vent en superfície fos amestralat, causant una advecció d’aire fred de l’interior cap a la costa. Aquest fet va mantenir la temperatura arran de mar força baixa per tal que la cota de neu se situés a zero metres durant tot l’episodi. Cap al litoral nord, la depressió va comportar una advecció d’aire mediterrani, humit, fresc i potencialment molt inestable del sud-est a capes baixes de la troposfera. En veure’s obligat a ascendir sobre l’aire fred de l’interior va refredar-se i va afavorir la precipitació a gran part del litoral central i nord. Aquesta configuració és l’òptima per a produir nevades importants a la costa catalana, ja que l’aire fred en superfície no es veu desplaçat per l’aportació d’aire humit i menys fred de la Mediterrània. A més a més, durant tot l’episodi la temperatura a 850 hPa va situar-se per sota dels -5 °C a gairebé tot el país.

El debilitament de la borrasca durant la tarda i vespre del dia 11 va afeblir l’aportació d’aire humit i potencialment inestable al sector nord-est del país i va interrompre el flux de vent amestralat i fred en superfície a la costa Central i Daurada. Per tant, la nevada va remetre a tot el litoral sud i central, quedant restringida només al prelitoral gironí i l’Empordà. Amb l’allunyament de la borrasca cap al nord-est de les Balears el migdia del dia 12 la nevada va finalitzar.

La borrasca en superfície va tenir un clar reflex a les capes mitjanes i altes de la troposfera. Al nivell de 500 hPa (~ 5.000 m), la baixa en alçada anava acompanyada d’un embossament d’aire fred amb valors de temperatura el migdia del dia 10 inferiors als -44 °C sobre Occitània, als -35 °C al Pirineu i als -32 °C a gran part de Catalunya.

Entre els dies 10 i 12 la depressió al nivell de 850 hPa va passar per damunt de Catalunya, i a 500 hPa sobre la vertical d’Occitània. Això va comportar un important cisallament del vent en altitud amb canvis importants en la seva direcció durant l’episodi: nord-est/nord en superfície, nord-est/llevant a 850 hPa i nord a 500 hPa (dia 9), nord-oest en superfície, llevant/sud-est a 850 hPa i nord/nord-oest a 500 hPa (dia 10), i finalment, nord-oest en superfície, sud/sud-est a 850 hPa i ponent/sud-oest a 500 hPa (dies 11 i 12).

El cisallament del vent amb l’alçada afavoreix notablement la inestabilitat i la producció de precipitació abundant a Catalunya i en aquest episodi en forma de neu.

A la següent figura es poden veure les reanàlisis del 20CRP (NCEP-NCAR, EUA) a les 12 UTC del 10/02/1887 (mapes a l’esquerra) i a les 00 UTC de l’11/02/1887 (mapes a la dreta) per als camps de temperatura, altura geopotencial i vent a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals) d’una banda, i de l’altra els camps de temperatura, pressió al nivell del mar i vent en superfície (mapes inferiors). En tots ells poden identificar-se els trets meteorològics generals de l’episodi comentats anteriorment.

 

  • Danys provocats

El pes de la gran quantitat de neu humida acumulada al sostre de diversos edificis va provocar que algunes teulades s’esfondressin. En són exemples entre d’altres l’antic Teatre del Buen Retiro a Manresa, el Teatre Espanyol a Badalona, la foneria de ferro Escriu al barri del Clot i una tintoreria de llana a la Ciutadella (Barcelona), així com un magatzem de vins al Port de la Selva. A nombroses viles la neu caiguda va glaçar-se després de la nevada provocant molts accidents als vianants.

A causa també de la gran quantitat de neu caiguda moltes vies de tren i carreteres van quedar tallades, algunes durant més d’una setmana, quedant nombroses viles del litoral i prelitoral totalment incomunicades. No va poder arribar cap tren a Barcelona des de les línies de ferrocarrils de Castelló de la Plana-Tarragona, Lleida-Manresa o Girona-Figueres durant 2-3 dies. A tall d’exemple, Vallvidrera va quedar quatre dies incomunicada amb la ciutat de Barcelona per culpa de la neu acumulada que arribava a congestes de gairebé 150 cm als seus carrers. Puigcerdà va estar incomunicada per carretera 4 dies, tant des de l’Alta Cerdanya com des de la resta de la Cerdanya i el Ripollès.

A la ciutat de Barcelona l’Ajuntament va haver de contractar jornalers per fer els carrers transitables. Els dos dies de feina van suposar una despesa d’unes 5.485 pessetes (33 € del 1887, que equivaldrien actualment a uns 20.215,50 €(2)). En d’altres municipis com Girona o Sant Feliu de Guíxols, els seus ajuntaments van obligar als mateixos veïns a netejar el tros de vorera davant de cada casa sota una multa de 5 pessetes (0,03 € que equivaldrien actualment a uns 18,50 €(2)) a les persones que no ho fessin.

Per una altra banda, el fort vent que va acompanyar la nevada va provocar un important onatge a la costa, amb el trencament de la via del ferrocarril a l’alçada de Pineda de Mar i la desaparició de nombroses platges a tota la costa catalana.

A la costa Central i Brava no nevava tant intensament des del desembre de 1829 sent la nevada més important de tot el segle XIX. El record d’aquesta nevada va perdurar molt de temps en tots aquells que la van viure, explicant-la a fills i néts.

 

  • Enllaços d’interès

– Ibáñez Villanueva, J. (2011): “La nevada de Febrer de 1887. La més gran del segle XIX (I)” i “La nevada de Febrer de 1887. La més gran del segle XIX (II)”, Barcelona: Històries del temps, 1881-1890. (Primera i segona part de l’article sobre la gran nevada de febrer de 1887 a Barcelona, del Blog meteorològic de l’observador Quim Ibáñez Villanueva de Cerdanyola del Vallès – Can Coll. En aquest blog es comenten curiositats i episodis meteorològics històrics esdevinguts a la ciutat de Barcelona i a Catalunya, des del segle XVII fins a l’actualitat).

 

  • Referències

(1) Compo, G. P., J. S. Whitaker, P. D. Sardeshmukh, N. Matsui, R. J. Allan, X. Yin, B. E. Gleason Jr., R. S. Vose, G. Rutledge, P. Bessemoulin, S. Brönnimann, M. Brunet, R. I. Crouthamel, A. N. Grant, P. Y. Groisman, P. D. Jones, M. C. Kruk, A. C. Kruger, G. J. Marshall, M. Maugeri, H. Y. Mok, Ø. Nordli, T. F. Ross, R. M. Trigo, X. L. Wang, S. D. Woodruff i S. J. Worley (2011): “The Twentieth Century Reanalysis Project”. Q. J. R. Meteorol. Soc., 137, pp. 1-28.

(2) Maluquer de Motes, J. (2013): La Inflación en España. Un índice de precios al consumo, 1830-2012. Estudios de Historia Económica Nº 64, Banco de España, Madrid, 147 pp. (D’aquí s’ha extret que la taxa de la inflació acumulada a l’estat espanyol des de 1887 fins al 2012 és d’un +61.158,3%).

Comentaris tancats.