140 anys de l’Aiguat de Santa Tecla

Avui fa 140 anys del catastròfic aiguat, conegut amb el nom popular de l’Aiguat de Santa Tecla o Rovinada de Santa Tecla, que va afectar gairebé tot Catalunya provocant el desbordament violent de nombrosos rius i rieres de la meitat sud del país la matinada del 23 de setembre de 1874 (dia de Santa Tecla). Les zones més afectades van ser les conques del Francolí, Gaià, Ondara, Sió, Corb, Siurana, Montsant i Anoia. Les riuades van provocar la mort d’unes 575 persones, moltes de les quals es trobaven dormint a les seves llars.

Imatge de la marca del nivell que va assolir l”aigua en l”Aiguat de Santa Tecla a Conesa (Conca de Barberà). Font: Viquipèdia.

  • Descripció general

El intensos aiguats van caure concentrats en un interval d’aproximadament cinc hores, entre la una i les sis de la matinada del 23 de setembre de 1874. Van ser conseqüència d’una destacable activitat tempestuosa acompanyada de forts vents de xaloc i migjorn que va afectar principalment la meitat sud de Catalunya. Malauradament, els registres instrumentals de precipitació diària d’aquesta època gairebé són inexistents a Catalunya. Només se sap que a la ciutat de Barcelona van caure 63 mm durant la matinada del 23 de setembre, mesurats pel Dr. Joan Ramon Campaner amb el pluviòmetre al terrat de la Reial Acadèmia de Medicina del carrer del Carme 47.

Els màxims de precipitació es van produir a les muntanyes de Prades, les serres de Llaberia i Montsant, i les serres de la Conca de Barberà i Alta Segarra, on es troben les capçaleres dels principals rius i rieres que van desbordar-se violentament. Segons un estudi de reconstrucció hidrològica de l’episodi (Barriendos et al., 2013) portat a terme dins del projecte de recerca “Reconstrucció i classificació multivariable dels flash floods més destacats al NE d’Espanya en els darrers 500 anys per a la millora de la seva predicció” (Ministeri d’Economia i Coneixement, CGL2012-35071), durant aquella matinada s’estima que van caure al voltant de 150 mm a Tàrrega.

  • Anàlisi meteorològica

La presència d’una profunda borrasca sobre les Illes Britàniques el 22 i 23 de setembre de 1874 impulsava aire càlid i humit del sud i sud-est sobre Catalunya. Aquesta entrada d’aire potencialment molt inestable es va veure reforçada per la formació d’una baixa relativa sobre les costes d’Algèria. Aquesta baixa va anar progressant cap al nord fins a la costa catalana, moment en el qual les precipitacions varen minvar a la meitat sud del país, i va acabar diluint-se del tot cap al migdia del dia 24. Per una altra banda, durant el vespre del dia 22 va anar retirant-se cap a l’est una massa d’aire càlid a 850 hPa que havia estat impedint des de feia dies el desplaçament vertical de l’aire càlid i humit. Per tant, a partir d’aquell moment l’aire càlid, humit i potencialment molt inestable en superfície procedent del nord de l’Àfrica va poder guanyar altura sense restriccions en xocar contra les serralades litoral i prelitoral de la meitat sud i causar els forts aiguats responsables de les rovinades. A banda, el cisallament del vent en altura – de component sud-oest a 500 hPa, sud a 850 hPa i sud-est en superfície – va afavorir l’ascens de la massa d’aire càlid i humit .

A continuació es presenten els mapes de les reanàlisis del 20CRP del 23/09/1874 a les 00 UTC (mapes de l’esquerra) i a les 06 UTC (mapes de la dreta) per als camps de temperatura i geopotencial a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals). També es mostren els camps de temperatura i pressió al nivell del mar en superfície (mapes inferiors). En tots ells poden identificar-se els trets meteorològics generals de l’episodi  comentats anteriorment.

  • Danys produïts

A causa de la gran quantitat de precipitació caiguda en tant poc temps es van desbordar el Francolí, el Brugent, el Glorieta, l’Anguera, el Gaià, el Siurana, el Montsant, l’Ondara, el Corb, el Sió, el Set, la Femosa, el Segre, l’Anoia, el Foix i nombroses rieres i barrancs de l’Alt i Baix Camp, Conca de Barberà, Tarragonès, Urgell, Garrigues, Segarra, Priorat, Garraf i Baix Penedès; produint danys importants en molts indrets. A tall d’exemple, la violenta crescuda de l’Ondara a la vila de Tàrrega va arrossegar tot el raval de Sant Agustí causant 150 víctimes mortals i l’esfondrament de 250 cases. Però de ben segur que cadascun dels municipis afectats guarda a la seva particular memòria els efectes de l’aiguat de Santa Tecla, que ha anat transmetent-se de pares a fills fins a l’actualitat.

  • Enllaços d’interès

Video sobre l’episodi del programa El medi ambient de TV3 del 23/09/2013 “Tàrrega: reconstruir l”aiguat del 1874”: http://www.tv3.cat/videos/4680692/Tarrega-reconstruir-laiguat-del-1874

  • Referències

Barriendos Vallvé, M., J. Tuset Mestre, J. Mazón Bueso, D. Pino González, J.L. Ruiz-Bellet i J.C. Balasch Solanes (2013): La rubinada de Santa Tecla a Tàrrega (23 de setembre de 1874). Urtx, Revista Cultural de l’Urgell, núm. 27, pp. 9-25.

Comentaris tancats.