20 anys de la Gran Calorada de juliol de 1994

Aquesta setmana es compleixen 20 anys de la Gran Calorada de juliol de 1994 i els devastadors incendis forestals de la Catalunya Central, que van afectar principalment al Bages i Berguedà, cremant gairebé 55.000 ha. Va ser l’onada de calor més important de la dècada dels anys 90 del segle XX i la més important des de la Gran Calorada de juliol de 1982.

Imatge d’un dels incendis produïts al Berguedà a principis de juliol de 1994 prop de Berga. La magnitud d’aquest incendi va provocar la formació d’un pirocúmul, tal i com es pot veure a l’esquerra de la fotografia. Imatge procedent de l’Arxiu Luigi Berga i autor Climent Escobet i Farguell.

L’onada de calor va començar els últims dies del mes de juny, arribant al seu punt àlgid entre el 3 i el 5 de juliol. Va afectar a tot Catalunya, però va ser especialment intensa a les Terres de Ponent, la Catalunya Central, la zona prelitoral i les valls prepirinenques del Pallars Jussà i l’Alt Urgell. En aquestes zones els termòmetres es van disparar per damunt dels 40 °C, valor poc freqüent a Catalunya i al qual no s’hi arriba cada estiu. El 4 de juliol de 1994 van registrar-se 43,0 °C a Montblanc i Esparreguera, i 42,5 °C a Manresa i Piera. Fins i tot a zones elevades del Pirineu les temperatures van assolir valors molt alts, com els 25 °C de l’1 de juliol a la cota 2.041 m de l’Estació d’esquí de Boí-Taüll.

Una nova calorada menys intensa que la primera va tornar a afectar a tot Catalunya a mitjans de mes amb màximes un altre cop de 40 °C als punts més càlids del país, però afectant especialment aquesta vegada a les comarques del nord-est i de la costa Central, on les brises marines havien frenat la temperatura durant la primera calorada del mes. En aquests indrets es va assolir, aleshores, la temperatura màxima absoluta d’aquell mes.

Comentaris tancats.