20 anys de la Gran Calorada de juliol de 1994

A continuació apareix un llistat del juliol de 1994 de la Xarxa d’Observadors de Catalunya amb els valors màxims de temperatura superiors o iguals a 40 °C:

Els valors màxims assolits a punts de muntanya per damunt dels 1.500 m es mostren a la següent taula:

Durant aquells dies de juliol de 1994 una bombolla d’aire molt càlid d’origen saharià va afectar gran part de la península Ibèrica i la zona sud-occidental d’Europa amb temperatures a 850 hPa que van arribar als 30 °C sobre la vertical d’Andalusia, 25 °C a la vall de l’Ebre, 22 °C als Pirineus i 20 °C als Alps entre el 3 i 4 de juliol de 1994. L’entrada d’aquesta massa tan càlida es va veure afavorida per un flux de vent meridional a tots els nivells provocat per una important dorsal a 500 hPa centrada sobre el mar d’Alboran i que s’allargassava fins a Escandinàvia. En els següents mapes es mostren les reanàlisis del 20CRP (NCAR-NCEP, EUA) per al 03/07/1994 a les 18UTC dels camps d’alçada geopotencial i temperatura a 500 hPa (imatge superior) i a 850 hPa (imatge central), així com els camps de pressió al nivell del mar en superfície i de temperatura a 2 m (imatge inferior).

Les dues calorades del mes de juliol de 1994 van comportar una important anomalia tèrmica a 850 hPa a la península Ibèrica i gran part d’Europa, així com una important anomalia positiva de l’alçada geopotencial a 850 hPa sobre Escandinàvia. Es van assolir valors mensuals de temperatura a 850 hPa superiors a 3,5 °C respecte la mitjana climàtica del període 1948-2013, sobre la vertical del País Valencià i les Terres de l’Ebre; i superiors als 4 °C al nord d’Alemanya. El camp mitjà de l’alçada geopotencial a 500 hPa també mostra un clar domini en la circulació de vents de component sud a l’Europa occidental, afavorint-se així l’entrada d’aire càlid procedent del Sàhara cap a la península Ibèrica i l’Europa occidental durant gran part del mes. Aquesta configuració és molt diferent a la predominant durant el mes de juliol a tota l’Europa occidental, amb una circulació de vents de component majoritàriament de l’oest.

A continuació es mostren les reanàlisis de l’NCAR-NCEP dels camps mitjans mensuals de l’alçada geopotencial i la temperatura a 850 hPa per als valors mitjans de tots els juliols (1948-2013, imatge superior), valors mitjans de juliol de 1994 (imatge central) i les anomalies de juliol de 1994 respecte la mitjana climàtica del període 1948-2013:

L’hivern i la primavera de 1994 havien estat molt secs a gran part del país. Les precipitacions acumulades es trobaven clarament per sota de la mitjana climàtica, sobretot les corresponents a la primavera (al Berguedà i Bages havia plogut la meitat del que és habitual). Per tant, a principis de l’estiu de 1994 els boscos de Catalunya estaven en una situació d’important estrès hídric. La temperatura tant elevada que es va registrar a l’interior del país a conseqüència de la gran onada de calor, juntament amb la baixa humitat a causa del vent ressec del sud d’intensitat moderada que va bufar aquells dies, van facilitar que es produïssin els devastadors incendis forestals.

El record de la gran calorada de 1994 és encara ben viu a la Catalunya Central, on van tenir lloc els catastròfics incendis forestals, i a les comarques on van assolir-se els valors màxims de temperatura.

Comentaris tancats.