30 anys de l’Aiguat de Sant Eduard

El 13 d’octubre de 1986 es va produir el registre de precipitació més elevat en 24 h a Catalunya des que hi ha mesures instrumentals: 430 mm a Cadaqués.

L’intensíssim aiguat d’aquest dia, festivitat de Sant Eduard Rei, va afectar tant l’Empordà com la Catalunya Nord (sobretot el Rosselló) on es van enregistrar quantitats de 386 mm a Canet de Rosselló, 382 mm a Torrelles de la Salanca, 356 mm a la Cartoixa del Voló i 280 mm al Pertús. Altres registres destacats de l’altra banda dels Pirineus van ser els 200 mm de la Jonquera, 180 mm a Begur i 178,5 mm a Roses. Cal recordar que totes aquestes dades van ser mesurades des de les 7 UTC del 13 d’octubre fins a les 7 UTC del 14 d’octubre de 1986, tal com pertoca als registres realitzats de forma manual, en el que es coneix com a dia pluviomètric.

Els forts aiguats van provocar danys materials importants a causa dels desbordaments de nombrosos torrents i rieres, així com del Llobregat d’Empordà, i de l’Aglí, la Tet, el Rard i el Tec (Catalunya Nord). Per aquest motiu a l’Empordà, però sobretot a la zona de la Jonquera, aquest episodi és conegut amb el nom popular de l’Aiguat de Sant Eduard.

– Fotografies de Cadaqués després dels forts aiguats de la matinada del 13 al 14 d’octubre de 1986. Imatge esquerra: Riera de Sant Vicenç baixant ben plena d’aigua. Imatge dreta: Casa que va esfondrar la força de les aigües que baixaven per la riera de Sant Vicenç la matinada del 14/10/1986. (Font: Sol Ixent, núm. 10, desembre de 1986, revista trimestral d’informació local de Cadaqués, Premsa digitalitzada de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya).

  • Descripció de l’episodi

La matinada del 12 al 13 d’octubre de 1986 va començar a ploure de manera moderada als dos extrems del país així com a la Catalunya Nord. Al migdia del dia 13 van originar-se tempestes molt fortes que van mantenir-se estàtiques sobre la serra de l’Albera i la costa de la Salanca (Catalunya Nord). Van descarregar amb força per la zona de la Jonquera i el Voló, així com a la costa de la Salanca cap a les 12:30 UTC (14:30 hora oficial).

A la Jonquera sembla que podrien haver caigut prop de 200 mm en poc més de 12 hores (dada no oficial). A la costa de la Salanca la intensitat de la precipitació va ser elevadíssima, ja que van caure 376 mm en tan sols 6 h a Torrelles de la Salanca (160 mm en 1 h). Cap a la part nord-catalana de la serra de l’Albera van caure 356 mm en tan sols 4 h a la Cartoixa del Voló (331 mm en 3 h i 141 mm en 1 h, dels quals 96,5 en només 30 min). Durant la tarda aquestes tempestes van anant estenent-se per l’Empordà arribant cap a les 16 UTC al golf de Roses i litoral del Baix Empordà, i finalment al voltant de les 17 UTC, al cap de Creus (Cadaqués i el Port de la Selva). Aquestes últimes tempestes van romandre actives durant tota la nit i matinada, descarregant precipitació amb intensitat torrencial, acumulant-se registres impressionants de precipitació superiors als 400 mm a la zona del PN del Cap de Creus. El moment de més intensitat de la precipitació es donà vora les 01 UTC del dia 14 a Cadaqués.

Tot i que va ploure a la gran majoria del país (veure mapa de precipitació més avall), els valors de precipitació d’altres zones varen ser més modestos, i només destaca una tempesta forta que es produí cap al delta de l’Ebre i que deixà 106 mm a Amposta.

El gruix de la precipitació en aquest episodi va caure entre la tarda del dia 13 i el matí del dia 14. Al sud del país i zones de les Terres de Ponent la pluja va començar a caure a partir de la matinada o matí del dia 13, caient fins a 70 mm a Godall (Montsià). Durant la tarda del dia 14 es van reproduir noves tempestes, però ja no van deixar registres tan elevats de precipitació, destacant els 69,4 mm enregistrats a Granollers. Durant el dia 15 van tenir lloc alguns ruixats ja més inconnexos i dispersos. El dia 16 van tornar a produir-se aiguats forts a la zona del cap de Creus; però van ser més locals que els dies 13-14 acumulant fins a 135 mm a Cadaqués i 62 mm al Port de Llançà.

El valor màxim en 24 hores es va mesurar a Cadaqués amb 430 mm de les 7 UTC del 13 d’octubre a les 7 UTC del 14 d’octubre de 1986. Altres valors elevats de precipitació aquell dia pluviomètric van ser 200 mm a la Jonquera, 180 mm a Begur, 178,5 mm a Roses, 156 mm a l’Estartit i 154 mm al Port de Llançà. A la Catalunya Nord destaquen: 386 mm de Canet de Rosselló, 382 mm de Torrelles de la Salanca, 356 mm de la Cartoixa del Voló i 280 mm del Pertús.

En el total de l’episodi (des de les 7 UTC del 12/10/1986 fins a les 7 UTC del 15/10/1986) destaquen els següents valors totals de precipitació a Catalunya: 445 mm a Cadaqués, 197,6 mm al Port de Llançà, 196,9 mm a Roses i 185 mm a Begur.

El valor mesurat a Cadaqués del dia pluviomètric del 13 d’octubre de 1986 és el registre de precipitació més elevat en 24 h des que hi ha registres instrumentals a Catalunya. A la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) de l’SMC mai s’ha assolit cap valor tan elevat de precipitació diària des d’almenys l’any 1996 (quan la cobertura d’estacions automàtiques a tot Catalunya comença a ser apreciable i força uniforme a tot el país). El valor més elevat registrat a la XEMA són els 336,1 mm del 29 de novembre de 2014 (de 0 a 24 UTC) al PN dels Ports. El llistat dels deu valors de precipitació més elevats en 24 h registrats a Catalunya és el següent, on es veu com el registre de Cadaqués del 1986 sobresurt respecte de la resta, que es troben entre 300 i 370 mm:

Fig02-Valors-PPT24h-maxims-Catalunya

En altres indrets de la Mediterrània occidental propers a Catalunya, sí que hi ha valors de precipitació en 24 h superiors al registrat a Cadaqués el 1986. A la Catalunya Nord durant l’Aiguat de Sant Lluc de 1940 van caure 1000 mm a Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir) i 840 mm a la Central Hidroelèctrica de la Llau (Vallespir) el 17 d’octubre de 1940. Al País Valencià durant la llevantada del 19-21 d’octubre de 1982, que va provocar la pantanada de Tous, s’estima que van caure uns 1000 mm en 24 h entre el 19-20 d’octubre de 1982 a la Casa del Baró situada a la Mola de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents) al massís del Caroig. Un altre episodi també molt extrem al País Valencià va ser la llevantada del 2-5 de novembre de 1987 durant la qual van registrar-se màxims de precipitació en 24 h de 817 mm a Oliva (Safor) i 790 mm a la Pobla del Duc (Vall d’Albaida) el 3 de novembre de 1987. Finalment, a l’Aragó destaquen els 700,5 mm a Benasc (Ribagorça) el 22 de novembre de 1923 i a les Illes Balears, els 536,5 mm a Escorca – Son Torrella (Serra de Tramuntana, Mallorca) el 22 d’octubre de 1959.

A continuació es mostra el llistat dels observatoris on els valors de precipitació van ser superiors als 100 mm durant l’episodi (des de les 07 UTC del 13/10/1986 fins a les 07 UTC del 15/10/1986) a la Xarxa d’Observadors de Catalunya, així com les precipitacions diàries a cadascun d’ells.

També es mostra una altra taula amb els valors més elevats per al dia pluviomètric del 13/10/1986 (en aquesta taula també s’han afegit els elevats valors de precipitació registrats a la Catalunya Nord):

Tot seguit es mostren uns mapes aproximats del camp de precipitació diària (tot Catalunya, Empordà i cap de Creus) per al dia pluviomètric del 13 d’octubre de 1986, a partir d’una malla de recent creació d’1 km de resolució espacial (Altava-Ortiz et al., 2016) de dades observades (calculada tenint en compte l’altitud, latitud, longitud i distància al mar de totes les estacions pluviomètriques disponibles). En aquests mapes es pot apreciar bé com d’irregulars i locals varen ser els forts aiguats. S’ha de comentar que en ser una malla de dades, els valors de precipitació puntuals queden suavitzats a una parcel·la o cel·la d’1 km per 1 km.

  • Anàlisi meteorològica

La situació meteorològica entre el 12 i 14 d’octubre de 1986 va venir caracteritzada en superfície per un important flux de component marítim (sud-est) sobre el nord-est de Catalunya i, especialment la zona de l’Empordà, canalitzat entre un centre de baixa pressió relativa inferior als 1016 hPa al mar d’Alboran i un potent anticicló situat a l’Europa oriental amb valors de pressió al seu centre superiors als 1036 hPa. Aquesta advecció marítima aportava aire càlid (per damunt dels 20 °C), humit i potencialment molt inestable sobre l’Empordà i la Catalunya Nord.

Verticalment la troposfera aquells dies presentava un fort cisallament del vent amb l’altura, ja que a 850 hPa (~ 1.500 m d’altura) el vent era del sud (aportant també aire càlid i humit amb valors de temperatura superiors als 12 °C) i a 500 hPa (~ 5.500 m) era del sud-oest, per l’aproximació d’un profund tàlveg situat sobre Galícia amb un embossament d’aire fred associat per sota dels -18 °C sobre la península Ibèrica.

Aquesta situació és potencialment molt inestable i, si es donen les condicions necessàries, afavoreixen la formació de tempestes que provoquen aiguats molts intensos i acumulacions molt abundants de precipitació. En aquest episodi, les muntanyes de la serra de l’Albera i el cap de Creus van fer de palanca a la massa d’aire marítim que xocava contra elles disparant la formació de tempestes molt fortes i estàtiques que varen deixar valors acumulats de precipitació molt elevats superiors als 400 mm al PN del Cap de Creus.

A continuació es presenten els mapes de les reanàlisis del 20CRP (NCAR-NCEP, EUA) del 13/10/1986 a les 12 UTC (mapes de l’esquerra) i del 14/10/1986 a les 00 UTC (mapes de la dreta) per als camps de temperatura i geopotencial a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals). També es mostren els camps de temperatura i pressió al nivell del mar en superfície (mapes inferiors). En tots ells poden identificar-se els trets meteorològics generals de l’episodi comentats anteriorment.

  • Danys produïts

Els aiguats van produir nombrosos desbordaments de rius, rieres i torrents de l’Empordà, en especial el Llobregat d’Empordà i les rieres de Santa Llúcia (la Jonquera), Romanyac (el Port de la Selva), Sant Vicenç (Cadaqués), Ginjolers, la Trencada i la Quana (Roses), els quals produïren danys materials quantiosos. Afortunadament, no es va haver de lamentar cap víctima mortal a Catalunya.

S’ha de tenir en compte que el fet que al mes de juliol un gran incendi forestal cremés gran part de la serra de l’Albera i del cap de Creus, va fer que la pluja torrencial que va caure anés a parar gairebé directament als rius i rieres de la zona, incrementant els seus cabals considerablement en molt poc temps i amb un gran contingut de sediments i roques.  A més, el fort temporal entre xaloc i llevant a la mar, que va ocasionar destrosses als ports, impedí que les rieres poguessin desguassar fàcilment per la seva desembocadura.

En detall, els danys més importants que es van produir varen ser els següents:

– A la Jonquera la tempesta va negar carrers, així com nombrosos baixos i botigues la tarda del dia 13. El Llobregat d’Empordà va desbordar-se trencant alguns murs de contenció i obligant a desallotjar els veïns i 350 nens de l’escola. També van sortir de mare els còrrecs de Roc de Miradones i Can Conxa, així com la riera de Santa Llúcia.

– A Cadaqués es produí l’esfondrament d’una casa al centre de la vila per la força amb què baixava l’aigua de la riera de Sant Vicenç la matinada del dia 14. El corrent també va arrossegar una dotzena de vehicles que van anar a parar al mig de la badia, mentre l’aigua desbordada ho inundava tot: garatges, baixos comercials i cases. El mateix dia a Roses, les rieres de Ginjolers, la Trencada i la Quana també van sortir de mare arrencant dos ponts, a la vegada que s’enduien els vehicles aparcats. Les barques amarrades al port van estavellar-se trencant vidres de finestres en diversos punts.

Altres zones de la península Ibèrica i de la Catalunya Nord també van patir forts aiguats com per exemple les conques del Segura (Regió de Múrcia i País Valencià) i del Tec, la Tet, el Rard i l’Aglí (Catalunya Nord):

– A Oriola (Baix Segura) va desbordar-se el Segura la matinada del dia 14 arrasant nombrosos camps de conreus i negant els barris de l’Arenal i les Sénies. Els carrers del centre de la vila varen quedar inundats per una capa d’aigua d’uns 20 cm d’altura.

– A la Catalunya Nord durant la tarda del dia 13 van desbordar-se el Tec, la ribera de la Roma, el riu de Vilallonga, el Rard, la Tet i l’Aglí. A Sant Llorenç de la Salanca i el Barcarès el desbordament de l’Aglí va deixar una capa d’aigua d’entre 60-90 cm d’altura en alguns carrers. El desbordament del Rard va negar alguns carrers de Salelles i a prop de Brullà el riu de Vilallonga s’emportà un pont. Finalment, s’ha de destacar la violenta crescuda de la ribera de la Roma que arrossegà arbres sencers amb una gran quantitat de sediments aigües avall i provocà molts danys a les seves riberes.

Gran part de l’Empordà va quedar-se sense llum per un tall de subministrament que va durar força dies i que va tenir afectacions intermitents. A l’Empordà aquests aiguats van provocar un impacte important a la població que ja estava molt afectada per dos fenòmens adversos que havien passat anteriorment aquell 1986. Abans de les tempestes d’octubre, aquesta zona ja havia patit dins del mateix any l’efecte d’una gran nevada el 31 de gener i els catastròfics incendis forestals al juliol que van calcinar més de 26.000 ha de la serra de l’Albera i el cap de Creus.

  • Referències i enllaços d’interès

– Altava-Ortiz, V., A. Barrera-Escoda, M. Barnolas, M. Herrero, A. Serra, A. Sairouni i M. Prohom (2016): “Construction of a temperature and precipitation high-resolution database in Catalonia for the 1970-2014 period. Analyses of recent climatic variability”. 16th European Meteorological Society (EMS) Annual Meeting and 11th European Conference on Applied Climatology (ECAC), 12-16 de setembre de 2016. Trieste, Itàlia (presentació oral). EMS2016-477. (Presentació de l’SMC mostrada al 16è congrés internacional de la Societat Meteorològica Europea, European Meteorological Society, EMS, del 2016).

– Vigneau, Jean-Pierre (1987): “1986 dans les Pyrénées orientales: deux perturbations méditerranéennes aux effets remarquables”. Revue géographique des Pyrénées et du Sud-Ouest, Vol. 58, núm. 1, pp. 23-54. DOI: 10.3406/rgpso.1987.4969 (Article científic en francès sobre la gran nevada de gener de 1986 i els aiguats d’octubre de 1986 a la Catalunya Nord).

– Météo-France (2016): 13 octobre 1986 – Déluge sur le Roussillon. Pluies extrêmes en France métropolitaine. (Pàgina web en francès del Servei Meteorològic de França publicada el 06/04/2016 sobre l’episodi de pluja extrema del 13 d’octubre de 1986. Penja d’una secció dedicada als episodis més intensos de precipitació a França des de mitjans segle XVIII).

– Infojonquera (2016): Avui es compleixen els 30 anys del gran incendi de l’Albera: 19 de juliol de 1986.  (Notícia commemorativa publicada el 19/07/2016 amb motiu del 30è aniversari del devastador incendi de juliol de 1986 a la serra de l’Albera del diari digital de la Jonquera, infojonquera.cat. Aquest diari conté informació local de la Jonquera i de l’Alt Empordà).

– Infojonquera (2016): El Llobregat d’Empordà: Un riu curt mediterrani i propens als aiguats de tardor. Articles de difusió del patrimoni arquitectònic, natural o immaterial de la Jonquera. (Article publicat el 30/08/2016 sobre el Llobregat d’Empordà, on s’expliquen les característiques principals de la seva conca així com els aiguats més importants que hi ha hagut des de 1901, del diari digital de la Jonquera, infojonquera.cat. Aquest diari conté informació local de la Jonquera i de l’Alt Empordà).

2 Comentaris

  1. Gerard Taulé Codinach 15 octubre 2016, 10:13

    A Figueres van caure 535 mm en 24 hores el 20 de setembre de 1971 segons el Butlletí de l’Instito Nacional de Meteorologia. Per tant el valor de Cadaqués no seria rècord.

    • CLIMA 19 octubre 2016, 13:32

      Benvolgut Gerard Taulé Codinach, moltes gràcies pel teu comentari.

      Sembla que el valor de Figueres que comentes en 24 hores seria un valor acumulat en més d’un dia o erroni.

      A la nostra base de dades de l’històric d’estacions manuals no ens consta aquesta dada. Tenim els següents valors de precipitació diària per a l’únic observatori oficial de Figueres que té dades disponibles del 19 al 23 de setembre de 1971:

      Figueres – Escola de la Salle (Codi SMC: AE041, Codi AEMET: 0429D).
      Coordenades UTM31 (X: 497365 m, Y: 4679777 m). Altitud: 40 m

      Data PPT(mm)
      1971-09-18: 0,0
      1971-09-19: 32,9
      1971-09-20: 223,0
      1971-09-21: 13,5
      1971-09-22: 51,8
      1971-09-23: 62,2
      1971-09-24: 6,4
      1971-09-25: 0,0

      TOTAL 19-24 SET 1971: 389,8 mm

      El màxim en 24 h per a Figueres per al 20/09/1971 serien 223,0 mm i no 535,0 mm. No sabem d’on ha sortit aquest valor tan elevat, perquè ni coincideix amb el valor del dia de màxima precipitació (223,0 mm), ni amb el total de dies seguits que hi va ploure (389,8 mm), ni amb el total mensual de setembre (391,8 mm).

      Tampoc apareix citat en un document tècnic que va publicar fa poc l’AEMET al seu portal sobre extrems climàtics a Espanya amb el títol “Resumen de extremos climatológicos en España” (pàgina 6) on hi ha un llistat dels 10 valors més elevats de precipitació en 24 hores (dia pluviomètric, de 7 a 7 UTC), de la xarxa d’estacions pluviomètriques que reproduïm a continuació:

      ESTACIÓ NOM PROVÍNCIA PPT(mm) DATA
      8058A Oliva – Societat Agrària València 817,0 03/11/1987
      8288E la Pobla del Duc València 790,0 04/11/1987
      8071C Gandia – Roig de Corella València 720,0 03/11/1987
      9838B Benasc – DG Osca 700,5 22/11/1923
      8270O Bicorb – Bnc. Salat València 632,0 20/10/1982
      6275 Albunyol – CMA Granada 600,0 19/10/1973
      6366 Zurgena Almeria 600,0 19/10/1973
      C925I San Andrés La Palma (TF) 590,0 24/02/1988
      B684 Escorca – Son Torrella Mallorca (IB) 536,5 22/10/1959
      5944 Benaocaz Cadis 525,0 13/12/1987

      Del llistat anterior se’n dedueix que els suposats 535 mm no són en l’interval de 24 hores d’un dia pluviomètric (de 7 a 7 UTC).

      El document en PDF on apareix aquest llistat el pots trobar al següent enllaç:

      http://www.aemet.es/documentos/es/divulgacion/resumen_efemerides/Resumen_extremos.pdf

      De totes maneres t’agrairíem si ens pots fer arribar la publicació on es diu que aquesta dada està mesurada en 24 hores, o en tot cas quin és l’interval temporal de tal mesura, i a quina estació de Figueres pertanys a: clima@meteo.cat. D’aquesta manera intentarem indagar d’on pot venir la dada o quin ha estat l’error.

      Alguns valors extrems o de rècord que apareixen en diverses publicacions que són oficials, s’ha vist posteriorment que eren incorrectes. Per exemple durant molt de temps es va donar per bo un valor acumulat de més de 500 mm en 24 hores a la Molina durant els aiguats del 7-8 de novembre de 1982, quan realment es tractava del valor acumulat en 48 hores.

      El valor de Cadaqués que es comenta a l’article es va obtenir al llarg d’un dia pluviomètric, que va de les 7 UTC del dia en qüestió (D) fins a les 7 UTC del dia posterior o de l’endemà (D+1). A les estacions manuals només es mesura la precipitació un cop al dia (cap a les 7 UTC) anotant-se la quantitat recollida durant les 24 hores anteriors, i si no es té un pluviògraf amb banda registradora no se sap en quin interval temporal exacte ha caigut la pluja.
      Normalment el màxim de precipitació en 24 hores mesurat en un dia pluviomètric no té per què coincidir amb el màxim de precipitació en 24 hores al llarg d’un dia civil (de 0 a 24 UTC), perquè hi ha 7 hores de desplaçament.

      Fent acumulats de precipitació mòbils de 24 hores a partir de dades minutals o 15-minutals, es podrien obtenir valors superiors als anotats fins al moment segons el dia pluviomètric o civil. Aquest tipus de càlcul és possible fer-lo amb les dades de les estacions automàtiques, però poques estacions manuals hi ha que tinguin un pluviògraf registrador de banda amb les dades del qual poder fer el mateix. Per tant, per a comparar d’una manera homogènia els registres de precipitació diària de la gran majoria de dades manuals amb les actuals de les automàtiques, s’ha de fer a partir dels valors acumulats de 7 a 7 UTC.

      Relacionat amb l’Aiguat de Sant Eduard, tenim constància per una publicació local de Cadaqués (Sol Ixent), que podrien haver caigut la matinada del 13 al 14 d’octubre 450 mm al Club Nàutic del Port de la Selva. La comprovació de la dada no ha arribat a temps per incloure-la a l’article del blog, estem treballant-hi. Si fos vàlida, passaria a ser el nou rècord de precipitació en un dia pluviomètric a Catalunya. Esperem poder-ho esbrinar ben aviat i fer-ho públic en el blog.

      Atentament,
      Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya.