75 anys de l’Aiguat de Sant Lluc de 1940

Aquest cap de setmana es compleixen 75 anys dels excepcionals aiguats que es van produir al nord-est de Catalunya i la Catalunya Nord, on es van registrar valors acumulats de precipitació rècord (propers als 2000 mm). Els forts aiguats van provocar enormes danys materials i humans (~ 400 morts) degut als nombrosos desbordaments en les conques del Tec, la Tet i l’Aglí, a la Catalunya Nord i les de la Muga, el Fluvià i el Ter a Catalunya.

Aquest episodi és conegut amb el nom popular de l’Aiguat de Sant Lluc, ja que la precipitació més intensa va tenir lloc entre la vigília i el dia de Sant Lluc (18 d’octubre). Popularment també s’anomena com l’Aiguat del 40 o d’en 40. A Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir, Catalunya Nord) es van registrar 1000 mm el 17 d’octubre de 1940[1] i un total de 1930 mm del 16 al 20 d’octubre de 1940. El valor del 17 d’octubre a Sant Llorenç de Cerdans representa el rècord absolut oficial de precipitació màxima mesurada en un dia de tot Europa. A Catalunya destaquen els 352 mm mesurats a Camprodon el 17 d’octubre de 1940 i un total de 870,1 mm del 16 al 20 d’octubre de 1940.

FIG1 – Imatges de Ripoll: 18 d’octubre de 1940 les aigües desbordades del Ter van inundar la devesa del Pla fins arribar a les parets de les fàbriques (dreta). 19 d’octubre de 1940 s’observen els arbres arrossegats sobre el pont d’OIot al riu Ter i les cases de la riba del riu afectades per la força de les aigües (esquerra). Font: Arxiu del Museu de Ripoll. Revista de Girona, núm. 163, setembre-octubre de 1993.

Descripció general

Del 16 al 20 d’octubre de 1940 es van produir intenses precipitacions al Pirineu oriental que van fer augmentar els cabals dels rius fins a valors mai no assolits al segle XX tant al nord-est de Catalunya com a la Catalunya Nord. Les pluges van iniciar-se la nit del 15 d’octubre, sobretot a la Catalunya Nord, però no va ser fins al tard del dia 17 quan la pluja va caure torrencialment en una gran extensió geogràfica. La precipitació més intensa es va donar entre el vespre del dia 17 i el matí del dia 18. Els valors de pluja acumulats van ser exageradament elevats, tant els registrats en 24 hores com els totals acumulats en tot l’episodi, sobretot a la zona del massís del Canigó, de les Salines, el Costabona i l’Albera.

Els valors màxims de precipitació en 24h es van produir entre el Vallespir, Conflent i Ripollès amb 1000 mm a Sant Llorenç de Cerdans, 840 mm a la Central hidroelèctrica de la Llau, 540 mm als Cortalets (emplaçaments situats a la Catalunya Nord) i 352 mm a Camprodon de les 06 UTC del 17/10/1940 fins a les 06 UTC del 18/10/1940. No es pot descartar que en alguns punts del massís del Canigó aquell dia arribessin a caure prop de 1200 mm en 24 hores. El dia 16 van registrar-se a la Catalunya Nord 205 mm al Pertús, 163 mm a Pontellà i 154,5 mm als Banys d’Arles, mentre que al Principat van mesurar-se 123,5 mm a Camprodon. Del dia 18 destaquen els 326 mm a Camprodon; i 300 mm a Sant Llorenç de Cerdans i 292 mm als Cortalets, a la Catalunya Nord. Cap al dia 19 cal destacar els 400 mm a Sant Llorenç de Cerdans i 190 mm als Banys d’Arles. A Catalunya aquell dia la pluja ja va anar a la baixa amb un valor màxim de 65 mm a Camprodon. Finalment, el dia 20 ja només hi ha registres de precipitació abundant a la Catalunya Nord, amb 123,3 mm a Mosset i 84 mm als Banys d’Arles; i al Baix Ebre amb 80,4 mm a l’Observatori de l’Ebre.

Els totals acumulats de precipitació durant els cinc dies que va durar el temporal de pluja (de les 06 UTC del 16/10/1940 fins a les 06 UTC del 21/10/1940) van ser: 1930 mm a Sant Llorenç de Cerdans, 1052 mm als Cortalets, 870,1 mm a Camprodon i 759 mm als Banys d’Arles. A la Central hidroelèctrica de la Llau es creu segurament que van caure al voltant de 1500 mm en tot l’episodi, però la violenta crescuda del riu de Comalada, màxima durant el matí del dia 18, va emportar-se tota la central i la seva estació meteorològica.

Tant els valors de precipitació acumulats en 24 hores com els totals de l’episodi són excepcionals, sobretot els registrats a la Catalunya Nord. Per exemple, a Catalunya el màxim de precipitació registrat en 24 hores des que hi ha registres oficials són els 430 mm a Cadaqués el 13 d’octubre de 1986. En canvi, algun episodi de pluja molt abundant sí que ha arribat a acumular valors semblants als registrats a Camprodon el 1940 durant 5 dies, com els prop de 900 mm durant la llevantada del 21-25 d’octubre de 2000 al massís del Port. Tot i així, mai s’ha arribat als valors que es van assolir durant l’Aiguat de Sant Lluc de 1940 al massís del Canigó. Com a cas més recent caldria comentar que durant la llevantada del 20-25 març de 2015 van caure 693,2 mm al PN dels Ports, però els registres de precipitació tant abundant van quedar molt restringits al voltant del massís del Port. Per a trobar un episodi comparable a l’Aiguat de Sant Lluc de 1940, pel que fa a valors tant extrems de precipitació en 24 hores a la Mediterrània occidental, ens hem d’anar al País Valencià, on durant la llevantada del 19-21 d’octubre de 1982, que va provocar la pantanada de Tous, s’estima que van caure uns 1000 mm en 24 hores entre el 19-20 d”octubre de 1982 a la Casa del Baró situada a la Mola de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents) al massís del Caroig. Un altre episodi també molt extrem al País Valencià va ser la llevantada del 2-5 de novembre de 1987 durant la qual van registrar-se màxims de precipitació en 24 hores de 817 mm a Oliva (Safor) i 790 mm a la Pobla del Duc (Vall d’Albaida) el 3 de novembre de 1987.

A continuació es mostra un llistat amb els valors diaris de precipitació durant l’episodi per als observatoris on la precipitació total va ser superior als 200 mm des de les 06 UTC del 16/10/1940 fins a les 06 UTC del 21/10/1940, segons la xarxa d’observadors de Catalunya i la Catalunya Nord.

Anàlisi meteorològica

La situació meteorològica durant l’episodi va venir caracteritzada per un temporal de pluja i vent de llevant en superfície molt persistent i extremadament eficient en precipitació que va durar uns cincs dies (del 16 al 20 d’octubre), amb el seu punt més àlgid entre el 17 i el 19 d’octubre. El flux de vent dominat en tots els nivells de la troposfera era d’origen marítim (llevant en superfície, E-SE a 850 hPa i S-SE a 500 hPa) aportant una massa d’aire molt humit, càlid i potencialment molt inestable. Per tant, a tots els nivells de la troposfera l’aportació d’aire humit va ser constant durant tot l’esdeveniment, permetent el desenvolupament de precipitacions convectives molt persistents i estàtiques en els principals vessants del Pirineu oriental situats a sobrevent del llevant, però especialment a la zona del Canigó, el Costabona, les Salines i l’Albera, on van donar-se els màxims de precipitació de l’episodi.

El constant flux de vent marítim va veure’s afavorit per la presència d’un potent i extens anticicló situat a Rússia amb pressions al seu centre superiors als 1040 hPa, i per una zona depressionària a l’Atlàntic amb diversos centres (amb pressions inferiors als 1000 hPa), un d’ells a les Illes Britàniques i un altre al voltant del golf de Cadis. L’apropament d’aquest últim centre de baixes pressions cap al mar d’Alboran i després cap al sud de les Balears va intensificar el flux de vent marítim sobre el nord-est del país i la Catalunya Nord. A uns 500 hPa (~ 5500 m) un embossament d’aire fred d’uns -18ºC es va despenjar del jet polar la nit del dia 17, situant-se sobre la vertical del golf de Cadis afavorint un flux de vent humit del sud en alçada i reforçant la baixa en superfície situada en aquella zona. Posteriorment l’embossament va anar desplaçant-se cap al sud de les Balears diluint-se la matinada del dia 21 sobre la vertical de les costes d’Algèria. A nivells mitjans de la troposfera, a uns 850 hPa (~ 1500 m), durant tot l’episodi va dominar una massa d’aire càlid i humit d’entre 8 i 9ºC al damunt de la zona afectada pels forts aiguats. Aquesta massa va ser advectada per una baixa situada sobre el sud de la península Ibèrica.

En la següent figura es poden veure les reanàlisis del 20CRP a les 18 UTC del 17/10/1940 (mapes a l’esquerra) i a les 12 UTC del 18/10/1940 (mapes a la dreta) per als camps de temperatura i altura geopotencial a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals) d’una banda, i de l’altra els camps de temperatura i pressió al nivell del mar en superfície (mapes inferiors).

 

Danys provocats

La força de les aigües va afectar sobretot els municipis riberencs i les parts altes dels rius. En canvi en els trams baixos l”aigua no va provocar danys personals, però sí molts de materials negant totes les planes agrícoles durant molts dies. El fet que es produís aquest esdeveniment durant la postguerra de la guerra civil de 1936-1939 a Catalunya, i en plena Segona Guerra Mundial a la Catalunya Nord, va fer que els danys fossin encara més traumàtics. A Catalunya, les infraestructures estaven molt malmeses; i aquelles en procés de recuperació van tornar a quedar arrasades. Les muntanyes de la zona més afectada per les intenses pluges estaven completament desforestades en aquella època, amb la qual cosa l’aigua de la pluja va anar a parar gairebé directament als cursos fluvials, produint-se importants esllavissades, entre les quals destaca la de l’Avellanosa a la Catalunya Nord.

Es varen desbordar gairebé tots els rius des de la conca del Llobregat fins a la de la Tet. Concretament es varen desbordar els següents cursos fluvials a Catalunya: la ribera de Llançà, la Muga, el Ricardell, el Merdanç, el Llobregat d’Empordà, l’Orlina, el Fluvià, la riera de Beget, el Llierca, el Manol, el Ter, el Segadell, el Rigat, el Freser, el Ges, el Gurri, el Güell, l’Onyar, el Llobregat, el riu de Bitlles, la Noguera Pallaresa, la Valira, el Segre i l’Ebre, així com d’altres rieres, torrents i barrancs del nord-est de Catalunya. A la Catalunya Nord es varen desbordar l’Aglí, la Tet, la ribera de Rojà, el riu de Cadí, de Lentillà, el torrent de Fillols, la Castellana, el Bulès, el Tec, el torrent del Canadell, la ribera de la Persigola, de la Menera, de Sant Llorenç, el Riuferrer i el riu de Comalada, així com d’altres riberes i torrents de la zona.

Les inundacions van causar més de 400 morts. La zona més devastada va ser la de l”entorn del massís del Canigó, on hi va haver més de 200 víctimes. A Catalunya, van quedar destruïts 58 ponts i 380 cases. 165 indústries i 149 comerços van quedar afectats i unes 175.000 hectàrees de conreu es varen negar completament. A la Catalunya Nord, uns 200 edificis van esfondrar-se i tres centrals hidroelèctriques van quedar totalment destruïdes, entre elles la de la Llau.

El pont del Príncep de Figueres va esfondrar-se per la força de les aigües, així com el pont vell de Castelló d”Empúries, el de Bàscara, el de Vilamaniscle i el de Torroella de Fluvià. A la Catalunya Nord van quedar destruïts els ponts de Ribesaltes, Illa, Millars, Nyer, el Castell, els Banys d’Arles i el pont Vell d’Arles. A les viles de Vernet, Nyer, el Castell, Prats de Molló, els Banys d’Arles i Palaldà (Catalunya Nord); així com, Vilanova de la Muga, Ribes de Freser, Ripoll, Olot, Sant Joan les Fonts, Sant Quirze de Besora, Torelló i Manlleu, moltes cases dels barris riberencs dels seus rius van quedar completament arrasades. A Girona les aigües desbordades del Ter van arribar a més de 3 metres a la Devesa, i alguns punts de la ciutat com la Rambla, Argenteria, Ballesteries o la Cort Reial van quedar inundats amb 2 metres d’aigua. La Muga i el Fluvià van acabar unint-se inundant gairebé tota la plana de l’Empordà. El Llobregat va negar gran part del seu delta. A la Catalunya Nord la Tet va deixar sota l’aigua tota la plana del Rosselló.

Aquest episodi va provocar un gran impacte en els habitants de les comarques que van patir les destrosses. En alguns indrets, com a Olot, ha quedat en la memòria en forma de poemes o cançons que recorden tal efemèride amb to irònic:

Cançó sobre l’Aiguat del 40 a Olot

A l’any mil nou-cents quaranta

a Olot hi va haver un aiguat, un aiguat,

que el Fluvià s’hi passejava

pels carrers de la ciutat.

 

Va aixorrancar les muntanyes,

se n’emportà el cultiu, el cultiu,

amb els ponts, carrers de cases,

tot el que era prop del riu.

 

Se n’emportà edificis

i persones aigua avall, aigua avall,

moltes fàbriques deixaren

a la gent sense treball.

 

De Camprodon a Setcases,

de Ripoll a Torelló, Torelló,

de Sant Joan de les Abadesses

a Sant Pere Pescador.

 

Els veïns de baix pujaren

refugiar-se al pis de dalt, pis de dalt,

tothom creia que venia

el diluvi universal.

 

Un borratxo que ho va veure.

un borratxo que ho va dir, ho va dir,

va dir: “Fa més mal l’aigua,

fa més mal l’aigua que el vi”.

 

Si una altra vegada torna,

ja sabeu el que heu de fer, heu de fer:

replegar-hi força fustes

i fer l’Arca de Noè.

 

Enllaços d’interès

– Breu explicació de l’episodi a la Catalunya Nord per Météo-France, el servei meteorològic de França, amb enllaços a nombrosa documentació de l’època (en francès): http://goo.gl/CziAi8.

– Becat, Joan i Gérard Soutadé (editors) (1993): L’aiguat del 40. Inundacions catastròfiques i polítiques de prevenció a la Mediterrània nord-occidental. Actes del congrés “Les inundacions d’octubre de 1940 a Catalunya: 50 anys després”, Vernet (Conflent, Catalunya Nord) 18-20 d”octubre de 1990 (en català i francès). Servei Geològic de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 484 PP. ISBN 8439326424: http://hydrologie.org/ACT/Aiguat40/L_AIGUAT_DEL_40.pdf

– Resum del documental Memòries de l’Aiguat d’Olot de 1940 produït per l”Institut de Cultura d”Olot i realitzat per Zeba Produccions sobre l’Aiguat del 40 a Olot en motiu del seu 70è aniversari: https://youtu.be/PVmXIazluXw.

 

Notes

[1] Valor enregistrat en el dia pluviomètric del 17/10/1940. En aquella època, de les 06 UTC del 17/10/1940 fins a les 06 UTC del dia 18/10/1940.

2 Comentaris

  1. Arnau 16 octubre 2015, 10:00

    molt bon post. Felicitats !!

    • CLIMA 20 octubre 2015, 12:52

      Moltes gràcies !