Apunts sobre la climatologia de la Setmana Santa 2017

0. Introducció

La Setmana Santa és un dels primers períodes llargs de l’any dedicats massivament a l’oci i a les activitats a l’aire lliure. Hi conviuen encara les activitats pròpies dels esports d’hivern i les primeres manifestacions del turisme de platja. Per tant, la meteorologia juga un paper destacat a l’hora de la planificació de les destinacions i el tipus d’activitat.

Aquest informe no pretén ser una predicció meteorològica, sinó un recull de la climatologia habitual a Catalunya durant el període del 8 al 17 d’abril, que és en el que queda emmarcada la Setmana Santa enguany. Més endavant, l’Àrea de Predicció del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emetrà un informe precís sobre la predicció meteorològica.

 

1. Font d’informació

L’estudi es basa en les dades meteorològiques registrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) de l’SMC, majoritàriament dins del període 2002-2016, és a dir, quinze anys de dades que poden caracteritzar força bé les característiques climàtiques del període d’estudi. Les variables analitzades han estat la temperatura màxima, la temperatura mínima, la temperatura mitjana, la precipitació i la velocitat del vent. A part, per a analitzar el comportament de la variable insolació (hores de sol) també s’han fet servir les dades procedents dels següents observatoris principals: Barcelona – Observatori Fabra, Observatori de l’Ebre, Observatori de Lleida, Aeroport de Girona – Costa Brava i Aeroport de Reus.

Les unitats de mesura són graus Celsius (ºC) per a la temperatura, mil•límetres (mm) per a la precipitació, quilòmetres per hora (km/h) per a la velocitat del vent i nombre d’hores (h) d’insolació.

Els resultats es mostren en forma de mapes i d’alguna taula, i per a una anàlisi més detallada, en forma d’annex al final del document. Finalment, el període sobre el qual se cenyeix l’estudi és el comprès entre el 8 i el 17 d’abril.

 

2. Temperatura

La variabilitat climàtica de la primavera es posa de manifest quan s’observa la figura 1, on es mostra la temperatura mitjana per al conjunt de Catalunya des del 2002 i dins del període del 8 al 17 d’abril. En els darrers 15 anys hi conviuen anys amb una mitjana inferior als 9 ºC amb d’altres que freguen o superen els 15 ºC. És, de ben segur, una de les èpoques de l’any amb una meteorologia més contrastada.

– Evolució recent de la temperatura mitjana (TMm) per al conjunt de Catalunya, i per al període entre el 8 i el 17 d’abril. La mitjana s’ha obtingut a partir de 108 EMA, excloent les ubicades a més de 2.000 m. –

La figura 2 mostra una aproximació geogràfica a aquesta variabilitat a través del mapa de la temperatura mitjana a Catalunya, per al període 8-17 d’abril. A les parts baixes del país (entre 0 i 500 m d’altura aproximadament) la temperatura mitjana se situa al voltant dels 12-14 ºC. En aquest sentit, les comarques més meridionals i de la franja litoral central i sud són les més càlides, amb una temperatura mitjana que se situa entre els 14 i els 15 ºC. Per contra, les comarques pirinenques són les més fredes, amb una mitjana per a aquest període que no supera els 9 ºC, i a l’alta muntanya, altures superior als 2.000 m, la temperatura mitjana no supera el valor d’1 ºC.

En relació a la temperatura màxima mitjana (figura 3), aquesta se situa al voltant dels 18-19 ºC a bona part de les zones baixes. A la vall de l’Ebre, part baixa de la vall del Llobregat, costa del Garraf i conurbació barcelonina. A les valls prepirinenques, la mitjana de la temperatura màxima volta els 18 ºC, mentre que a les parts més elevades del Pirineu, per damunt dels 2.000 m, la mitjana no puja dels 2 o 3 ºC. Durant aquest període es poden registrar ja màximes absolutes relativament elevades, per damunt dels 23 ºC o 25 ºC i especialment a les comarques de Ponent i del sud. Hi són estranys però els dies que se superen els 30 ºC.

– Temperatura mitjana a Catalunya entre el 8 i el 17 d’abril, prenent com a període de referència 2002-2016. –

Finalment la temperatura mínima mitjana (figura 4), presenta un patró espacial força semblant al de la màxima. El litoral central i sud registra els valors més càlids, amb una mitjana que volta els 9 ºC, mentre que bona part de la plana prelitoral, Empordà i depressió Central se situa al voltant dels 7 ºC. La temperatura mínima va disminuint progressivament a mesura que es guanya altura: 5 ºC a bona part de les valls prepirinenques, 3 ºC a les valls altes del Pirineu i -3 ºC a altures superiors a 2.000 m. Les mínimes absolutes, fora de l’alta muntanya on les glaçades hi són freqüents, encara poden assolir valors relativament freds i vorejar els 0 ºC a moltes planes de l’interior (veure annex 1).

Per a més detalls sobre els registres termomètrics més habituals a més d’un centenar d’EMA, podeu consultar l’annex 1 d’aquest informe.

– Mitjana de la temperatura màxima a Catalunya entre el 8 i el 17 d’abril, prenent com a període de referència 2002-2016. –

– Mitjana de la temperatura mínima a Catalunya entre el 8 i el 17 d’abril, prenent com a període de referència 2002-2016. –

 

3. Precipitació

Com succeeix amb la temperatura, la precipitació també presenta una elevada variabilitat temporal i espacial entre el 8 i el 17 d’abril. Malgrat tot, és un període amb una pluviometria gens menyspreable. La figura 5 il•lustra la precipitació mitjana a Catalunya (sense considerar les EMA d’alta muntanya) dins d’aquest període de la present Setmana Santa. S’aprecia que la mitjana és relativament estable, al voltant dels 20 mm de precipitació mitjana acumulada i no hi ha cap any on la mitjana sigui inferior als 15 mm.

– Evolució recent de la precipitació mitjana per al conjunt de Catalunya, i per al període entre el 8 i el 17 d’abril. La mitjana s’ha obtingut a partir de 108 EMA. –

Des del punt de vista espacial, les comarques amb relleu més accidentat són les que registren totals pluviomètrics més elevats de mitjana (figura 6). Així, el Pirineu occidental i del Ripollès i els Ports acumulen totals que superen els 35 mm en els deu dies del període. Per contra, les àrees amb una mitjana de precipitació més modesta, inferior als 15 mm, se situen a cavall de la plana lleidatana i l’eix Penedès-Anoia.

Pel que fa als màxims possibles de precipitació en 24 h, els més freqüents se situen a la forquilla dels 25 a 40 mm, però també s’han produït registres remarcables en els darrers quinze anys, fins i tot superiors als 80 mm (veure annex 2). Per contra, també s’han donat períodes eixuts on l’acumulat ha estat de 0 mm a bona part del país (anys 2011 i 2013).

Finalment, de mitjana i per al conjunt del país, els dies de precipitació (dies amb una precipitació superior a 0,2 mm) se situen entre 2 i 3 dies dins del període d’estudi. Novament, el Pirineu occidental i les àrees més abruptes del Ripollès i Berguedà concentren els màxims, amb més de 4 dies, i els mínims es localitzen al delta de l’Ebre amb menys de 2 dies. Cal esmentar que l’àrea dels Ports que concentra totals pluviomètrics molt importants, no destaca pel que fa al nombre de dies de precipitació, que se situa al voltant dels 2-3 dies. Això indica una marcada concentració de la precipitació en molt pocs dies.

Més informació sobre la pluviometria mitjana per a més d’un centenar d’EMA es pot consultar a l’annex 2 d’aquest document.

– Mitjana de la precipitació acumulada a Catalunya entre el 8 i el 17 d’abril, prenent com a període de referència 2002-2016. –

– Mitjana del nombre de dies de precipitació (>0,2 mm) a Catalunya entre el 8 i el 17 d’abril, prenent com a període de referència 2002-2016. –

 

4. Vent

Per a una mostra d’estacions més limitada (aquelles que disposen de registres de vent a 10 m) i per a un període d’anàlisi més reduït, 2010-2016 (per a assegurar l’homogeneïtat dels registres), tot seguit es mostren els principals trets climàtics de la variable vent, dins del període d’anàlisi.

La velocitat mitjana diària per al conjunt de Catalunya se situa al voltant dels 10 km/h, però amb una gran variabilitat en funció de l’indret. Així, els sectors tradicionalment més ventats del país (l’Alt Empordà, les Terres de l’Ebre i els relleus més elevats) concentren les mitjanes més altes, superant els 12 km/h.

Potser el més il•lustratiu de la dinàmica del vent durant el període d’anàlisi és el percentatge de dies amb una ratxa màxima de vent moderada (>30 km/h) i forta (>50 km/h). En aquest sentit, a bona part de la geografia els dies amb una ratxa superior a 30 km/h és superior al 50%, cosa que no ha de sorprendre pel fet que en aquesta època de l’any la dinàmica de brises comença a estar molt ben establerta. Pel que fa als dies amb vent fort, superior als 50 km/h, és insignificant a bona part de les EMA analitzades i només supera el 20% a les comarques i indrets més ventats anteriorment indicats.

Per tal d’aprofundir en l’anàlisi, a l’annex 3 es pot consultar un resum detallat per a una seixantena d’EMA.

 

5. Insolació

Finalment, aquest informe avalua la variable insolació a partir dels registres de cinc estacions meteorològiques que observen aquesta variable, i que disposen de registres continus i d’una àmplia cobertura temporal (1981-2010).

Malgrat que la cobertura espacial és menor que en les anteriors variables, és possible identificar un cert patró espacial (taula 1). Les comarques de l’interior, representades en aquest cas per Lleida, concentren la mitjana d’insolació més elevada, amb 8,2 hores, que representen el 62% del total d’hores de sol possible. També els observatoris més meridionals, en aquest cas Reus i Observatori de l’Ebre, registren mitjanes d’insolació al voltant de les 7 h. Per contra, l’Aeroport de Girona, amb 5,9 hores, seria la que registraria de mitjana els cels més ennuvolats dels cinc observatoris.

– Taula amb la mitjana d’insolació (hores de sol efectiu) i percentatge sobre el màxim possible, a cinc observatoris catalans entre els dies 8 i 17 d’abril. El període de referència per al càlcul de la mitjana és 1981-2010. –

 

6. Conclusions

El present estudi no té la voluntat de ser una predicció de com serà la Setmana Santa del 2017, sinó un resum de com és climàticament el període comprès entre el 8 i el 17 d’abril, i basant-se en una àmplia mostra de registres.

El mes d’abril es troba inscrit en plena primavera, un dels períodes més variables des del punt de vista meteorològic, amb trets encara propis de l’hivern i aspectes cada cop més freqüents de l’estiu.

En aquestes dates, la temperatura mitjana a Catalunya en els darrers 15 anys (2002-2016) se situa al voltant dels 12 ºC, però amb grans diferències geogràfiques. Així, les comarques més meridionals i de la franja costanera central i sud registren mitjanes entre 14 i 15 ºC, i força comarques del prelitoral i les comarques de Ponent se situen entre els 12 i 14 ºC. A mida que es va guanyant altura, la mitjana va disminuint i són inferiors als 10 o 9 ºC a tot el Pirineu i Prepirineu. Als cims per damunt dels 2000 m la mitjana no supera 1 ºC. Aquest període també registra una elevada variabilitat temporal, i analitzant el comportament de la temperatura mitjana des de 2002, hi trobem com a anys extrems el 2011 amb una mitjana de 15 ºC i el 2004 amb una de 8,6 ºC.

Aquest període registra ja trets estiuencs, que es manifesten amb la temperatura màxima, i registres superiors a 23 o 25 ºC no són estranys de trobar a les comarques meridionals i de la depressió Central. Per contra, les últimes fuetades de l’hivern també es poden produir i encara són freqüents les temperatures mínimes que volten els 0 ºC a moltes planes de l’interior. Al Pirineu les glaçades hi són plenament presents.

La pluviometria en el període del 8 al 17 d’abril és relativament elevada, voltant els 20 mm de mitjana al conjunt del país, assolint-se els màxims (per damunt dels 30 mm) al Pirineu occidental, al Ripollès i als Ports. Hi són assegurats una mitjana de dos o tres dies de pluja dins del període, xifra més elevada (al voltant dels quatre dies) a les comarques del Pirineu occidental i nord del Berguedà i del Ripollès.

Pel que fa a vent, no és un període especialment ventat, a excepció de les àrees que ho són tradicionalment (Alt Empordà, Terres de l’Ebre i punts més elevats). Només en aquests sectors els dies de vent fort són de més d’un 20%.

Finalment, pel que fa a la insolació, les comarques de Ponent són les que gaudeixen de mitjana de més hores de sol (més de 8 h), mentre que al nord-est la mitjana és sensiblement inferior, al voltant de 6 h.

ANNEXOS

1 Comentari

  1. Joel dura 4 abril 2017, 17:21

    Molt bon treball, seguiu endavant