Articles de CLIMA

Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya

Un estudi analitza les tempestes de la gran nevada que hi va haver a Catalunya el 2010

Un estudi que han dut a terme investigadors de la UB i del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) analitza les tempestes que hi va haver durant la gran nevada del 2010, una de les més destacables de les últimes dècades a Catalunya, tant per l’extensió com per la intensitat i els efectes que va tenir. Una de les conclusions principals del treball és la constatació que, a diferència del que passa en les tempestes estivals, la distribució de les descàrregues elèctriques núvol-terra no està necessàriament relacionada amb màxims de precipitació.

L’episodi analitzat va tenir lloc el 8 de març del 2010 i va provocar el col·lapse de la xarxa viària, que va quedar completament aturada a gran part del territori i va obligar a suspendre el transport per carretera amb França. Durant la nevada hi va haver una activitat elèctrica poc habitual per l’època de l’any. La caiguda de llamps durant una nevada, que es coneix com a tempesta de neu (thundersnow), és un fenomen de gran interès perquè, tal com explica Joan Bech, investigador de la UB, «està poc documentat i ens interessa estudiar-lo per comprendre les diferències que presenta amb les tempestes típiques dels mesos càlids, en particular pel que fa a la distribució de càrrega elèctrica dins del núvol de tempesta».
En la major part de les tempestes, l’activitat elèctrica es concentra a les zones amb la màxima precipitació. Però en l’estudi, apunta Nicolau Pineda, investigador de l’SMC, «es determina que durant l’episodi es va produir un nombre important de llamps fora de les zones de màxima precipitació, que han estat associats a efectes induïts per torres de telecomunicacions elevades».
L’examen detallat de les observacions obtingudes amb online slots radars meteorològics i de la xarxa de detecció de descàrregues elèctriques atmosfèriques de l’SMC ha permès detectar llamps núvol-terra i descàrregues dins dels núvols. Prop d’un terç de les descàrregues núvol-terra detectades es concentren al voltant de torres de comunicació elevades, com ara la torre de Collserola, a Barcelona, ubicada a 447 m d’altura; la torre de Puig Neulós, a la frontera amb França i a una altura de 1.261 m, i la torre de Rocacorba, al Pla de l’Estany, a 991 m.
«Aquest efecte d’inducció es deu al fet que les tempestes hivernals tenen lloc a menor alçada i la distància és prou curta perquè interaccionin amb les torres de comunicació i afavoreixin la descàrrega elèctrica», conclou Pineda. Aquesta hipòtesi explicaria l’aparent desconnexió entre les zones de descàrrega elèctrica i les d’activitat convectiva, on es concentra el màxim de precipitació.
D’altra banda, durant la tempesta es van produir precipitacions superiors als 100 mm en 24 hores, amb acumulacions de neu de més de 30 cm en cotes relativament baixes. Tal com explica Bech, «la nevada va estar condicionada en gran mesura per la irrupció d’una massa freda en altura (–30 °C a uns 5.500 m) i pel ràpid desenvolupament d’una zona de baixes pressions, o ciclogènesi, a la mar Mediterrània».
Imatge de radar meteorològic situat a Puig d”Arques (massís de les Gavarres, Baix Empordà) i de les descàrregues elèctriques atmosfèriques (marcades amb creus) durant la nevada del 8 de març de 2010 a les 13.54 h. La imatge mostra la intensitat dels ecos de la precipitació observats (reflectivitat radar) amb diversos nuclis convectius de precipitació intensa (més intensitat cap al vermell).

50 anys dels catastròfics aiguats del 25 de setembre de 1962 a Catalunya

Enguany s’han complit 50 anys dels aiguats durant el vespre-nit del 25 de setembre de 1962, els quals van provocar a Catalunya una de les majors catàstrofes hidrològiques que ha patit el nostre país amb la mort d’un miler de persones. Per aquest motiu el Servei Meteorològic de Catalunya ha recopilat i ordenat informació de diverses fonts per a recordar aquest episodi, la qual es presenta a continuació.

La situació meteorològica es va caracteritzar en superfície per una advecció d”aire càlid molt humit de la Mediterrània que va permetre una acumulació molt important de vapor d”aigua i d”inestabilitat potencial a les capes baixes de la troposfera, a la qual s’hi va ajuntar l”arribada d”aire humit i relativament fred en capes mitjanes i altes de la troposfera pel pas d’un tàlveg sobre la Península Ibèrica. Tots aquests factors van causar la formació d’importants tempestes, organitzades probablement en un sistema convectiu de mesoescala que va afectar durant unes quatre hores (entre les 19:30 i les 23:30 del dia 25, hora oficial) principalment el nord del Baix Llobregat, els dos Vallesos i el Baix Maresme (més info: article1, article2, article3).

Es van registrar 212 mm en menys de 3 h, amb una intensitat màxima de 6 mm/min a Sabadell. El màxim de precipitació enregistrat va ser de 250 mm a Martorelles. Aquests valors de precipitació tenen un període de retorn superior als 100 anys per alguns punts de la zona afectadasegons l’estudi realitzat a l’any 2005 per l’SMC “Mapes de precipitació màxima diària esperada a Catalunya per a diferents períodes de retorn”. Aquest episodi va tenir lloc després d”una llarga sequera, ja que feia uns 4 mesos que gairebé no hi plovia. Els aiguats van produir el creixement sobtat de diverses rieres i rius afluents del Llobregat i del Besòs (principalment la Riera de les Arenes i el Riu Ripoll). El barri de les Arenes a Terrassa, l”Escardívol de Rubí i moltes fàbriques de Sabadell van desaparèixer sota les aigües de la riuada.

Al llarg del dia 25 de setembre les precipitacions van arribar a Catalunya, amb plugims febles que van començar pel sud i que s”anaren intensificant mentre es desplaçaven cap al nord.Sobre les sis de la tarda (hora oficial) les pluges es van fer més intenses, tot i que havia estat plovent durant tot el dia de forma feble i dispersa a gran part del país. Entre les deu i les onze de la nit les tempestes van descarregar amb una intensitat molt elevada, causant les grans crescudes i desbordaments de rius i rieres de les conques del Besòs i del Llobregat.

A continuació es presenta un llistat dels valors acumulats de precipitació des de les 07 UTC del dia 25 a les 07 UTC del dia 26 de setembre de 1962 a les estacions pluviomètriques de la xarxa d’observadors de l’AEMET (en aquella època,Servicio Meteorológico Nacional) per sobre dels 100 mm. Els màxims de precipitació van correspondre a Martorelles amb 250 mm, Corbera de Llobregat amb 240 mm i a Terrassa amb 223 mm.

Llegir més…