Articles de CLIMA

50 anys dels catastròfics aiguats del 25 de setembre de 1962 a Catalunya

Enguany s’han complit 50 anys dels aiguats durant el vespre-nit del 25 de setembre de 1962, els quals van provocar a Catalunya una de les majors catàstrofes hidrològiques que ha patit el nostre país amb la mort d’un miler de persones. Per aquest motiu el Servei Meteorològic de Catalunya ha recopilat i ordenat informació de diverses fonts per a recordar aquest episodi, la qual es presenta a continuació.

La situació meteorològica es va caracteritzar en superfície per una advecció d”aire càlid molt humit de la Mediterrània que va permetre una acumulació molt important de vapor d”aigua i d”inestabilitat potencial a les capes baixes de la troposfera, a la qual s’hi va ajuntar l”arribada d”aire humit i relativament fred en capes mitjanes i altes de la troposfera pel pas d’un tàlveg sobre la Península Ibèrica. Tots aquests factors van causar la formació d’importants tempestes, organitzades probablement en un sistema convectiu de mesoescala que va afectar durant unes quatre hores (entre les 19:30 i les 23:30 del dia 25, hora oficial) principalment el nord del Baix Llobregat, els dos Vallesos i el Baix Maresme (més info: article1, article2, article3).

Es van registrar 212 mm en menys de 3 h, amb una intensitat màxima de 6 mm/min a Sabadell. El màxim de precipitació enregistrat va ser de 250 mm a Martorelles. Aquests valors de precipitació tenen un període de retorn superior als 100 anys per alguns punts de la zona afectadasegons l’estudi realitzat a l’any 2005 per l’SMC “Mapes de precipitació màxima diària esperada a Catalunya per a diferents períodes de retorn”. Aquest episodi va tenir lloc després d”una llarga sequera, ja que feia uns 4 mesos que gairebé no hi plovia. Els aiguats van produir el creixement sobtat de diverses rieres i rius afluents del Llobregat i del Besòs (principalment la Riera de les Arenes i el Riu Ripoll). El barri de les Arenes a Terrassa, l”Escardívol de Rubí i moltes fàbriques de Sabadell van desaparèixer sota les aigües de la riuada.

Al llarg del dia 25 de setembre les precipitacions van arribar a Catalunya, amb plugims febles que van començar pel sud i que s”anaren intensificant mentre es desplaçaven cap al nord.Sobre les sis de la tarda (hora oficial) les pluges es van fer més intenses, tot i que havia estat plovent durant tot el dia de forma feble i dispersa a gran part del país. Entre les deu i les onze de la nit les tempestes van descarregar amb una intensitat molt elevada, causant les grans crescudes i desbordaments de rius i rieres de les conques del Besòs i del Llobregat.

A continuació es presenta un llistat dels valors acumulats de precipitació des de les 07 UTC del dia 25 a les 07 UTC del dia 26 de setembre de 1962 a les estacions pluviomètriques de la xarxa d’observadors de l’AEMET (en aquella època,Servicio Meteorológico Nacional) per sobre dels 100 mm. Els màxims de precipitació van correspondre a Martorelles amb 250 mm, Corbera de Llobregat amb 240 mm i a Terrassa amb 223 mm.

Llegir més…

Escenaris climàtics amb alta resolució a Catalunya

Durant els anys 2011 i 2012, una col·laboració entre el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i el Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) ha permès desenvolupar el projecte ESCAT (Generació d”Escenaris Climàtics amb Alta Resolució per a Catalunya), i els resultats han complert el triple objectiu inicial:

  • generar projeccions climàtiques de diferents variables meteorològiques a una resolució espacial de 10 km per a Catalunya;
  • avaluar la incertesa d’aquestes projeccions (especialment per a la temperatura i la precipitació);
  • proporcionar informació adient a l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) per a l’elaboració i seguiment de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2013-2020.

Atès que en aquests tipus de projectes és necessari disposar d’un ampli ventall d’escenaris climàtics possibles, és indispensable disposar d”una gran potència de càlcul per poder fer, en un temps raonable, totes les simulacions a partir de les quals s’obtenen les diferents projeccions climàtiques. En el nostre cas, l’ús del superordinador Mare Nostrum (gestionat pel BSC-CNS) ha estat fonamental per obtenir els resultats de totes les simulacions amb un temps suficient per poder analitzar les projeccions i subministrar informació a l’OCCC. Només com a curiositat, per generar totes les simulacions del projecte ESCAT s’han utilitzat 1,62 milions d’hores de “cpu”, que si només s’hagués disposat d’una “cpu” (d’un únic ordinador) equivaldrien a un temps de 185 anys. En comptes d’aquests 185 anys de processament i càlcul informàtic, l’ús de 1280 processadors (“cpu”) en paral·lel del Mare Nostrum ha permès reduir el temps de càlcul a menys de tres mesos, generant un volum d’informació que ocupa uns 15 TB d’espai de disc.

Llegir més…