Articles de CLIMA

140 anys de la Gran Calorada de juliol de 1876

Aquesta setmana es compleixen 140 anys de la Gran Calorada de juliol de 1876. Va ser l’onada de calor més important de tot el segle XIX a tota la península Ibèrica i gran part d’Europa, amb la particularitat que va tenir lloc en un context fred, a les acaballes de la Petita Edat del Gel. Posteriors onades de calor ocorregudes al llarg del segle XX i principis del present segle han superat els valors màxims assolits aleshores.

Descripció de l’episodi

L’onada de calor va començar pel sud de la península Ibèrica cap al 25 de juliol, arribant al seu punt àlgid entre el 28 i el 31 de juliol i s’allargà fins al 7 d’agost, sobretot per la part sud i central de la Península. Va estar caracteritzada per una situació de gran estabilitat atmosfèrica (que va permetre una elevada insolació) i vent en calma, fent que la temperatura màxima es disparés als llocs més càlids de la Península i l’interior del país. A la costa mediterrània el màxim va tenir lloc després d’un o dos dies de ponent abrasador.

El 28 de juliol de 1876 van registrar-se 40,0 °C a Tortosa. Tot i que pot semblar una temperatura gens excepcional, no és un valor que s’assoleixi cada estiu a Catalunya (actualment a dos de cada tres estius es registra en algun punt del país i en dies aïllats un valor superior o igual als 40 °C), i menys en el context del segle XIX.

Cal esmentar que l’any 1876 només es feien observacions de manera oficial a la ciutat de Barcelona (on es van assolir 36,2 °C el 28 de juliol de 1876) fet que dificulta trobar registres previs de 40 °C. De manera particular, només en algunes ciutats importants del país es feien mesures instrumentals a títol particular a càrrec d’alguns òptics, metges o a la seu d’algun diari, com Tortosa, Reus, Girona o Tarragona, entre d’altres. Així doncs, s’ha fet una cerca en diferents arxius de premsa històrica digitalitzada de l’època de Catalunya i de l’estat espanyol (Premsa Digitalitzada de la Xarxa Arxius Comarcals de Catalunya, Hemeroteca Digital de l’Ajuntament de Tarragona, Hemeroteca Digital de l’Ajuntament de Girona, Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de España) per a trobar alguns valors de referència més. Tan sols s’han considerat els valors coherents amb la situació sinòptica de la calorada de juliol de 1876 i congruents amb els assolits en posteriors onades de calor succeïdes per a les quals es té una cobertura territorial de dades molt més àmplia.

A continuació es mostra un llistat de la temperatura màxima assolida durant el mes de juliol de 1876 a diferents punts de Catalunya (en són poquets), així com altres valors de la resta de la península Ibèrica i del sud de França. S’ha de comentar que en la majoria d’estacions meteorològiques oficials d’aquella època els termòmetres de màxima i mínima es trobaven dins d’un abric meteorològic obert del tipus Montsouris, diferent de l’estàndard actual tancat del tipus Stevenson. Tot i que els abrics oberts permeten la ventilació dels termòmetres continguts dins d’ells, no els protegeixen de la radiació solar reflectida pel terra. Aquest fet provoca un sobreescalfament de l’aire dins de l’abric, i per tant, l’enregistrament de valors màxims de temperatura més elevats que els reals.

Segons un estudi elaborat per Brunet et al. (2004), als observatoris meteorològics de Múrcia i la Corunya durant la primavera i l’estiu del 2003, es va veure que aquests abrics meteorològics produeixen una sobreestimació dels valors màxims de temperatura en els mesos de màxima insolació propers als 2 °C.

Per aquest motiu, a la gran majoria de valors màxims instrumentals assolits a la península Ibèrica l’any 1876 i que es presenten en la següent taula, s’hi ha aplicat una reducció de 2 °C. Així, els valors de temperatura recopilats són comparables amb les dades que aproximadament des del primer terç del segle XX s’està mesurant amb els abrics meteorològics estàndards del tipus Stevenson a tota la península Ibèrica.

Llegir més…

Restauració i conservació de la documentació meteorològica del Turó de l’Home

El 31 de març de 1921 el Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya va aprovar el Decret que establia la creació del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), i Eduard Fontserè en va ser anomenat Director. Durant els seus 17 anys d’existència, l’antic SMC va donar un impuls extraordinari a la meteorologia de Catalunya i, amb algun dels seus projectes va adquirir un important prestigi internacional. Entre els seus treballs de ressò destaquen la creació de dos observatoris de muntanya, el del Turó de l’Home (Montseny) i el de Sant Jeroni (Montserrat).

El 22 de juny de 2011 el darrer observador del Turó de l’Home, el Sr. Miquel Meseguer, va cedir a l’SMC el fons documental dipositat a les dependències de l’observatori, i que cobria el període 1952 – 1994. El material cedit consistia bàsicament en registres meteorològic de diferents tipologies: quaderns d’anotacions diàries, bandes d’anemocinemògrafs, bandes de termohigrògraf, bandes d’heliògraf… Es trobaven guardats en dos tipus de suport: arxivadors i caixes.

L’estat de conservació inicial del fons era, en general, molt precària: cobert de pols superficial, de teranyines, barreja de materials, concrecions adherides, taques, papers esquinçats i amb pèrdues de suport per atac i efecte directe de la presència de gats i altres animals a la zona d’emmagatzematge, arrugues, acumulació de brutícia, plecs, acidesa pròpia de la fabricació del paper, grapes oxidades, mostres d’atac d’humitats i altres. Se’n pot veure una mostra a les imatges següents:

 

App5c Zoran Imatge 2
Imatge 3 Imatge 4

Aquest estat va requerir una actuació inicial d’urgència que va consistir en ordenar els documents per tipologia i per anys. Les persones que van intervenir en aquesta primera fase es van protegir per evitar al·lèrgies o infeccions amb bates, guants de làtex, mascaretes específiques per la pols o per fongs. En cas de trobar fongs es va decidir deixar el material a banda per tal de fer un cultiu quan fos possible i determinar així si estaven actius. Qualsevol infestació del fons podia reproduir-se i escampar-se per la resta del material.

Des de l’any 2013, gràcies a la signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ESCRBMC), es convoca una beca de formació anual dirigida a l’alumnat de l’escola, amb l’objectiu d’adquirir el coneixement necessari en la neteja, restauració i conservació de part del material malmès. La intervenció es basa sobretot en fer una neteja mecànica, consolidant estrips i talls, reintegrant pèrdues de suport, aplanant i finalment col·locant el material dins unes camises i caixes de cartró de conservació. Posteriorment, aquesta documentació ingressa a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) on es preserva i es posa a disposició dels investigadors.

Recentment, l’SMC ha produït un breu audiovisual per tal de mostrar el rigor i la tècnica que se segueix en la tasca de restauració i conservació del material del Turó de l’Home per part dels alumnes de l’ ESCRBMC.