Articles de EPV

Resum de l’informe sobre la columna d’Ozó a Catalunya

1. Introducció

Des dels anys 70 del segle passat, l’interès per l’evolució de la capa d’ozó ha anat en augment per la seva importància en la capacitat per filtrar els rajos ultraviolats procedents del Sol i, per tant, per permetre la vida a la Terra.

L’any 1974 es va formular la hipòtesi que l’emissió de gasos industrials, com ara els CFC (clorofluorocarbonis), que arriben a l’estratosfera (figura 1), on són irradiats per la llum UV i es descomponen ràpidament per alliberar àtoms de clor que comencen una cadena de reaccions fotoquímiques que interfereixen amb l’ozó estratosfèric i el destrueixen (Molina i Rowland, 1974), (figura 2). No va ser fins l’any 1985, quan es va observar que la columna total d’ozó durant la primavera antàrtica havia disminuït respecte els valors dels anys 70 (Farman et al., 1985).

 

figura 1

Figura 1. Estructura vertical de l’atmosfera. (Rial et al., 2007).

 

figura 2

Figura 2. Efecte dels CFC sobre l’ozó estratosfèric. (Galicy i Marion, 2004)

 

Com a resposta a l’efecte nociu que tenen els gasos industrials sobre l’ozó, les Nacions Unides van convocar una convenció a Viena el 1987 que va permetre un acord internacional que limitava, controlava i regulava la producció, el consum i el comerç d’aquestes substàncies. L’acord es va anomenar Protocol de Montreal.

Existeixen més evidencies de que la disminució de la columna d’ozó durant els últims anys no afecta només a l’Antàrtida, sinó que és també un problema més global (Atkinson et al., 1989). A més, alguns estudis han evidenciat que la disminució dels nivells d’ozó a l’estratosfera ha comportat un augment de la radiació ultraviolada (Kerr i McElroy, 1993; McKenzie et al., 2007).

A banda de la interferència dels CFCs sobre l’ozó estratosfèric, el transport i la redistribució de la columna d’ozó per l’atmosfera també produeix els anomenats mini-forats d’ozó (Newman et al., 1988). Aquests episodis es caracteritzen per valors més baixos respecte els valors climàtics de la columna total d’ozó, la qual cosa implica també un augment de la radiació UV en superfície.

En aquest marc, el Servei Meteorològic de Catalunya i la Universitat de Barcelona col·laboren des de fa molts anys en l’estudi i observació de la columna total d’ozó sobre Barcelona, així com en la mesura de la irradiància solar. Com a resultat d’aquesta feina es calcula la predicció de l’índex ultraviolat (UVI), una variable que dóna l’estimació de la intensitat de la radiació ultraviolada en superfície.

 

Llegir més…

Valoració de l’episodi de neu i vent al Pirineu del 24 i 25 de gener de 2014

 

Dies enrera la predicció feta mitjançant els models meteorològics del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) indicava una gran quantitat de precipitació per aquests dos dies a causa d’una important advecció del nord-oest, amb una cota de neu que havia d’anar pujant. Es va preveure que havia de començar nevant a totes les cotes i progressivament la nevada acabaria a les zones més elevades. A més es va subratllar que el gruix més gran de neu cauria a les cotes altes del vessant nord del Pirineu, i així es va reflectir en la predicció. Segons els avisos de Situació Meteorològica de Perill (SMP), hi havia una probabilitat alta d’acumulacions de més de 5 cm per sobre de 600 m, més de 10 cm per sobre de 900 m, més de 20 cm per sobre de 1400 m i més de 50 cm per sobre de 2200 m. Amb probabilitat baixa es van preveure gruixos de més de 20 cm per sobre de 600 m, més 30 cm per sobre dels 900 m i més de 50 cm per sobre dels 1200 m.

A causa de la pujada de cota de neu i preveient que continuaria precipitant, es va fer un avís d’SMP amb probabilitat baixa d’acumulacions locals més de 100 mm de pluja a la zona del vessant nord del Pirineu.

Pel què fa al vent, els models meteorològics indicaven un enfortiment del vent a les cotes altes del Pirineu. Es van preveure amb probabilitat alta ratxes de més de 90 km/h a les zones elevades del Pirineu i del Prepirineu, i amb probabilitat baixa de més de 125 km/h. Es va advertir que es podria produir el fenomen del torb.

Segons la LLEI 15/2001, de 14 de novembre de meteorologia (article 4), el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) té la següent funció, entre d’altres:

i) Pronosticar, vigilar i fer el seguiment de les situacions meteorològiques de risc (actualment Situació Meteorològica de Perill, SMP), coordinadament amb el Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT), amb vista a millorar l’eficàcia de les actuacions pertinents i a assegurar-ne la comunicació als usuaris que en poden resultar afectats, per mitjà del sistema d’avisos que sigui determinat per via reglamentària.

L’objectiu d’aquesta tasca és ajudar en la coordinació de les emergències meteorològiques per tal de minimitzar els possibles efectes negatius produïts per la meteorologia adversa.

Aquesta Llei atorga la responsabilitat d’elaborar i emetre els avisos meteorològics al Servei Meteorològic de Catalunya, i des de fa més d’una dècada n’és la institució encarregada.

Els avisos d’SMP van adreçats a:

– Protecció Civil, per tal que activin les diferents fases dels Plans d’Emergències.

– A tota la població, especialment a aquelles persones que han de prendre decisions en funció d’una possible meteorologia adversa, per tal que s’activin els sistemes d’alerta i emergència corresponents. Els avisos d’SMP també son difosos a través de la web de meteo.cat i dels mitjans de comunicació, ja que així arriben a tots els racons de Catalunya.

Arran l’episodi previst pel 24 i 25 de gener de 2014, el Servei Meteorològic de Catalunya va emetre avisos de SMP per neu, vent i acumulació de pluja que, com és habitual, van permetre a Protecció Civil activar els Plans d’Emergències corresponents, segons els protocols establerts.

Llegir més…