Articles de jts

Principals trets climàtics del 27 de setembre

  • L’estudi es basa en l’anàlisi de les dades diàries de temperatura i precipitació a una trentena d’observatoris catalans, pel període de referència 1981-2010.
  • El percentatge de dies amb precipitació en un 27 de setembre oscil·la entre el 10% i el 24%, essent l’àmbit pirinenc i de les Terres de l’Ebre els que presenten valors més elevats.

El Servei Meteorològic de Catalunya ha analitzat els principals trets climàtics que caracteritzen el 27 de setembre (27S), data de les eleccions al Parlament de Catalunya.

L’estudi es basa en els valors diaris de temperatura màxima, temperatura mínima i precipitació registrats a trenta-una sèries climàtiques catalanes i dins del darrer trentenni de referència, 1981-2010. En climatologia s’estipula en trenta anys el període mínim per a tenir una bona representativitat climàtica d’un indret.

Temperatura

La temperatura mitjana d’un 27S típic oscil·la entre els 20 ºC i els 21 ºC a les comarques meridionals i del litoral, i entre els 13 ºC i els 15 ºC a les valls del Pirineu i Prepirineu. La mitjana de la temperatura màxima presenta una distribució similar: els 25 ºC i 27 ºC  són habituals al sud i al pre-litoral, mentre que al Pirineu, façana litoral i algunes conques interiors s’assoleixen temperatures inferiors, de 20 ºC a 23 ºC. Pel que fa a la mitjana de la temperatura mínima, novament és l’àrea pirinenca i prepirinenca la que assoleix habitualment temperatures inferiors als 10 ºC, mentre que a la costa i el pre-litoral oscil·la al voltant dels 13 a 16ºC.

Dins del trentenni 1981-2010, majoritàriament l’any 1988 va assolir les temperatures més elevades en un 27S, amb una màxima que va superar els 30 ºC a diversos indrets. Per contra l’any 1995, fou el més fred amb temperatures mínimes inferiors als 5ºC al Pirineu i a les valls de l’interior. Per a més detalls, consulteu la taula següent.

Sèrie TMm (°C) TXm (°C) TXx (°C) ANY TXx TNm (°C) TNn (°C) ANY TNn
A. Girona-C. Brava 17.9 24.4 27.8 1988 11.5 5.8 1995
Arenys de Mar 19.6 23.3 27.0 2009 16.0 11.6 1995
Barcelona – Aeroport 20.1 24.4 27.3 1998 15.8 11.6 1991
Barcelona – Fabra 16.9 22.8 27.2 1987 14.8 9.0 1993
El Pont de Suert 13.1 21.1 27.2 1988 4.9 -2.9 1984
El Vendrell 19.3 24.8 28.5 1987 13.8 8.0 1995
Figueres-Cabanes 18.1 24.5 34.1 1983 11.6 5.3 1981
Flix-Vinebre 18.9 26.3 32.9 1996 11.6 6.3 1995
Girona 17.6 25.1 30.0 1988 10.1 4.1 1995
Granollers 19.6 25.1 29.2 2002 14.0 10.5 1995
Igualada 18.2 24.5 32.8 1983 11.9 7.0 2010
L’Estartit 18.8 22.6 26.8 1989 15.0 9.4 1995
Lleida 18.1 24.7 29.8 1988 11.5 5.1 1995
Malla 14.9 22.4 28.0 1988 7.4 1.5 1995
Manresa 17.6 24.1 29.5 1987 11.1 5.5 1995
Moià 15.5 20.7 27.4 1988 10.4 5.8 2007
Montblanc 18.2 24.2 29.0 1990 12.2 7.0 1984
Oliana 15.7 23.0 30.2 1988 8.5 1.6 2010
Olot 16.3 23.8 30.0 1988 8.8 5.0 1995
Reus 19.1 24.4 28.0 1987 13.7 7.2 2010
Ripoll 15.3 22.6 30.0 1988 8.0 0.0 2007
Roquetes-Ob. Ebre 20.9 26.7 31.9 1987 15.1 10.3 1981
Tàrrega 17.4 23.2 28.8 1988 11.6 5.5 1995
Terrassa 18.6 23.6 26.6 1988 13.5 9.4 1995
Tivissa 18.0 23.9 28.6 1988 12.2 6.7 1995
Tremp 16.2 23.7 30.3 1988 8.6 1.1 1984
Valls 18.2 24.1 27.2 1987 12.4 7.7 2002
Vic 16.0 22.6 28.1 1988 9.4 4.0 1995
Vielha 12.8 19.1 25.3 1988 6.5 -0.4 2010
Vilafranca del Penedès 18.1 23.9 28.5 1987 12.3 8.0 1995
Vilalba dels Arcs 19.1 24.9 31.0 1988 13.3 8.0 2010

Llegir més…

Deixants de condensació

Introducció

Els darrers anys hi ha hagut certa controvèrsia a les xarxes socials i a internet sobre l’origen dels deixants de condensació, els núvols que sovint generen els avions al seu pas. Des del punt de vista científic, hi ha abundant bibliografia i publicacions on es descriuen les seves característiques i el seu procés de generació, el qual queda totalment explicat per la meteorologia. A més, els seus efectes en el règim de pluges són nuls o inapreciables, i només suposen una petita contribució al forçament radiatiu causant del Canvi Climàtic.

Origen

Dels motors dels avions a reacció en surt aire calent, vapor d’aigua, petites partícules sòlides i altres gasos. De vegades, la barreja entre l’aire per on passa l’avió i l’aire exhalat pels motors esdevé sobresaturada, és a dir, té més vapor d’aigua del que pot contenir a aquella temperatura, i sobre les partícules sòlides exhalades es formen minúscules gotes d’aigua que immediatament es congelen degut a les baixes temperatures. El resultat és el que es coneix en el món anglosaxó i aeronàutic com a contrail -paraula que ve de la fusió dels mots condensation trail– o deixant de condensació en català (en castellà estela de condensación): núvols formats per milions de cristalls de gel, que normalment es troben per damunt dels 8.000 metres d’altitud i a temperatures per sota dels -40 °C.

Deixant de condensació. Font: Portal Contrail Science, de Mick West
Deixant de condensació. Font: Portal Contrail Science, de Mick West

La formació d’un deixant de condensació al pas d’un avió depèn de la temperatura i la humitat de l’aire per allà on passa, però també del tipus de motor i de la potència a la qual funciona.

Si es limita l’anàlisi a les condicions atmosfèriques, es pot dir que no es formen deixants de condensació en condicions de baixa humitat i temperatures sota zero, però no suficientment baixes (veure el gràfic d’Applemann que s’adjunta tot seguit). En canvi, sí que es formen deixants de condensació quan l’aire és força humit i molt fred, especialment al davant d’un front i en temporada freda. Normalment els deixants es dissipen fàcilment.

Per tal que un deixant de condensació perduri a l’atmosfera, cal que l’aire estigui quasi saturat (amb una humitat relativa propera al 100%). Com que la pressió saturant del vapor d’aigua és menor respecte del gel que respecte de l’aigua, pot passar que la humitat relativa respecte de l’aigua sigui lleugerament inferior al 100%, però que la humitat relativa respecte al gel sigui superior al 100%. En aquestes condicions, un núvol format per gotes d’aigua s’evaporaria poc a poc, mentre que un núvol format per cristalls de gel aniria creixent mentre tingués vapor d’aigua disponible. Per això hi ha deixants de condensació que poden fer-se prou grans com per ser captats a les imatges del Meteosat (al voltant d’un kilòmetre d’ample), moure’s amb el vent fins a distàncies molt llunyanes (centenars de kilòmetres) i fins i tot perdurar al cel gairebé tot un dia.

Per tant, en funció de la temperatura i la humitat de l’aire, un avió pot no deixar cap rastre al seu pas, deixar un petit rastre, o en el cas que es trobi una atmosfera molt freda (-30, -40 o -50°C) i quasi saturada (humitats properes al 100%) formar deixants de condensació que podran créixer fins a convertir-se en aquest tipus de cirrocúmul tan característic que es coneix com antropocirrocúmul (Mazón et al., 2012, Weather, vol. 67, núm. 11, pp. 302-306: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/wea.1949/abstract).

Des del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), i més concretament des de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM), s’ha engegat un projecte pioner a nivell mundial d’observació d’antroponúvols. Des de diferents punts del territori català es realitzen observacions de núvols formats per l’acció antròpica a tots els nivells, des de núvols baixos a núvols alts, com ara els deixants de condensació dels avions.

Llegir més…