Articles de mcv

I Concurs d’Instagram METEOCAT

Del 25 de febrer de 2015 al 15 de març de 2015

 

Hi podrà participar tothom que vulgui a través de la plataforma Instagram amb l’etiqueta #dmmeteocat. L’objectiu és fomentar la participació ciutadana i ensenyar imatges relacionades amb la meteorologia.

El director del Servei Meteorològic de Catalunya emetrà públicament el veredicte del jurat el diumenge 22 de març de 2015 als actes de Cosmocaixa.

 

Bases del concurs

  1. Entraran a formar part del concurs totes aquelles fotografies amb l’etiqueta #dmmeteocat. El motiu pot ser qualsevol fenomen meteorològic o canvi climàtic però sempre relacionat amb la meteorologia a Catalunya.
  2. El concurs comença el 25 de febrer de 2015 a les 00.00h i acaba el 15 de març a les 23.59h
  3. Els guanyadors/es seran contactats a través d’un missatge a la seva fotografia. Els noms dels guanyadors es faran públics als comptes de twitter i facebook del Servei Meteorològic de Catalunya (@meteocat i facebook.com/meteocat). Els guanyadors hauran de posar-se en contacte amb el Servei Meteorològic de Catalunya al correu xarxes@meteo.cat enviant la fotografia original amb la màxima resolució possible.
  4. Les fotografies hauran d’estar fetes en el període del concurs.
  5. Les fotografies han de ser originals i fetes amb dispositius mòbils (Android/Iphone). Aquelles fetes amb càmeres de fotos quedaran automàticament descartades.
  6. La participació al concurs és gratuïta.

 

Ús de les fotografies

  1. Les imatges publicades a Instagram amb l’etiqueta #dmmeteocat seran públiques al bloc i les xarxes socials del Servei Meteorològic de Catalunya.
  2. Totes les imatges que participin al concurs podran ser utilitzades pel Servei Meteorològic de Catalunya per a futures activitats o publicacions del Servei, sempre citant-ne l’autor.
  3. La publicació d’imatges a Instagram amb l’etiqueta #dmmeteocat significa l’acceptació d’aquestes bases.

 

Ús de les dades

  1. Pujar les fotografies a Instagram amb l’etiqueta #dmmeteocat implica permís perquè ens posem en contacte amb els guanyadors a través d’un missatge a la fotografia. Els noms dels guanyadors també es faran públics als canals indicats anteriorment.
  2. D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de caràcter personal, us informem que les dades dels guanyadors no s’incorporaran a cap fitxer del Servei Meteorològic de Catalunya.

 

Premis i jurat

  1. El jurat està format per:
  • Xavier de Yzaguirre, tècnic del Servei Meteorològic de Catalunya
  • Isabel Martínez Trepat, tècnica d’imatge i so del Servei Meteorològic de Catalunya
  • Mireia Busquets, informàtica del Servei Meteorològic de Catalunya
  1. El director del Servei Meteorològic de Catalunya emetrà públicament el  veredicte del jurat el diumenge 22 de març de 2015 a les 12h a  l’Auditori de Cosmocaixa.
  2. La decisió del jurat és definitiva, però es reserva el dret a modificar la seva decisió si el guanyador/a no assisteix a l’acte de diumenge 22 de març a Cosmocaixa. En aquest cas es seleccionarà com a guanyadora la següent imatge amb més números de vots pel jurat.
  3. Els premis seran els següents:
  • 1r premi:  400€
  • 2n premi: 200€
  • 3r premi:  1 forfet doble per esquiar a l’estació de La Molina

 

Addicional

  1. L’organització no es fa responsable de cap problema o error tècnic d’un sistema en línia informàtic, servidor o proveïdor, equip informàtic o error de software de qualsevol correu electrònic que pugui produir-se.
  2. La participació en el concurs implica l’acceptació de totes les condicions d’Instagram. Les podeu consultar a instagram.com/legal/terms

descarga

 

Atenció!  Tots els participants esteu convidats a l’acte de celebració del Dia Meteorològic Mundial que es farà a Cosmocaixa el diumenge 22 de març a les 12h. Cal confirmar l’assistència per correu electrònic a smc@meteo.cat

 

Parlant d’interferències al radar meteorològic

El “radar meteorològic”, pel públic en general,  és la imatge que s’ofereix a la web pública (http://www.meteo.cat/observacions/radar). En aquesta imatge identifiquem unes “taques” de colors (generalment de tons blaus i verds) com a nuclis de precipitació projectades sobre la superfície (figura 1). D’aquesta manera podem saber en l’espai i el temps si s’ha produït precipitació en els darrers minuts en una àrea determinada, o si preveiem que precipitarà sobre un territori concret en el futur immediat. En el cas que el producte radar visualitzat sigui prou sofisticat, podrem fer una bona estimació de la intensitat de precipitació (mm o l/m2), com és el cas de la imatge que actualment es mostra a la web. Tècnicament es parla de l’estimació de la precipitació vista pel radar, o precipitació radar, tot i que en realitat aquesta magnitud no és una dada que el radar mesuri directament, sinó que s’obté a través d’un seguit de processos força sofisticats, a partir de la part proporcional d’energia que rep el radar respecte del total que emet i que els diferents objectes que s’interposen al feix radiat són capaços de retornar.

Figura 1. Imatge web de l’estimació de precipitació, a partir d’un producte compost dels radars meteorològics del Servei Meteorològic de Catalunya

Cal comentar que la imatge de l’estimació de la precipitació proporcionada a la web és un producte compost a partir de les mesures de diversos radars. En concret, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) disposa de quatre radars meteorològics que constitueixen la Xarxa de Radars del SMC (XRAD). Així doncs, també es poden barrejar afectacions provinents de més d’un radar.

Tot i les diferències existents entre els quatre equipaments, la XRAD és força homogènia. En concret, tots els radars operen de forma coherent i en la mateixa banda de l’espectre electromagnètic (banda C, a uns 5,6 GHz). Així doncs, gràcies a la configuració de la seva tecnologia, cada radar està dissenyat per obtenir un senyal de retorn – o ecos – que és òptim quan el senyal emès és interceptat per nuclis de precipitació. Cal tenir en compte, però, que en realitat el senyal que mesura un radar meteorològic és de naturalesa diversa i conté un elevat nombre de retorns que no es corresponen a precipitació. A banda, en aquest text, no farem referència a les variacions dels ecos de precipitació que ocasiona el fet que aquesta, molt sovint, es presenta en intensitat i formes diverses (aigua líquida, aiguaneu, calabruix, calamarsa, pedra, neu o una barreja d’elles). A la figura 2 es representa un pictograma que recull una idea general sobre el conjunt d’afectacions.

 

Figura 2.- Pictograma (adaptat de Collier C. G., 1989) que representa un conjunt de fenòmens que modifiquen i pertorben el tipus de senyal rebut pels radars: 1) atenuació del senyal per intensitat de precipitació; 2) bloqueig del senyal per l’orografia; 3) refracció del feix radar amb propagació anòmala; 4) efecte de banda brillant per l’aparició de la isoterma de zero graus a l’interior d’un núvol amb precipitació; 5) afectacions externes a causa de parcs eòlics, xarxes radioelèctriques o bandes d’ocells migratoris, entre d’altres.

 

En aquest text, volem parlar de les “taques” que no es corresponen amb precipitació, que sovint apareixen com a “soroll”, i que podem considerar ecos no meteorològics o anòmals. En concret, volem parlar de les afectacions causades per senyals electromagnètics. Aquestes afectacions les podem reconèixer perquè apareixen com a interferències. És a dir, línies o traces lineals i força contínues que ocupen una direcció concreta i tenen una llargada significativa sobre la imatge radar, tal com s’aprecia a la figura 3. La figura 3 mostra una imatge de reflectivitat (mesurada en dBZ i que és la magnitud pròpia del radar meteorològic corresponent a la quantitat d’energia retornada pels blancs), que conté, entre altres ecos anòmals, l’afectació de diverses interferències. Com es pot observar, les interferències són força molestes per a la visualització dels ecos que sí que són meteorològics o associats a precipitació. Les interferències que “embruten” la imatge radar significativament són aquelles que persisteixen de forma contínua en el temps, i que, com explicarem més endavant, són les més difícils d’eliminar.

 

Figura 3.- Producte de reflectivitat compost pels radars de la XRAD (dBZ) amb correccions primàries tipus Doppler, on apareixen diverses interferències entre altres tipus d’ecos.

 

En realitat, cal tenir en compte que el primer que s’obté com a imatge composta són dades en les que no s’aplica encara cap tipus de correcció i que generen una imatge com la que mostra la figura 4 i que podem comparar amb la figura anterior. Com es pot comprovar a la figura 4, apareixen un conjunt elevat de “taques” noves (en aquest cas, de reflectivitat total –dBT–) que no es corresponen amb precipitació. La majoria d’elles són ecos de terra producte de la topografia, així com ecos produïts pel mar, i, més marcadament en forma de línies, apareixen interferències produïdes per xarxes radioelèctriques que emeten en bandes molt properes a les dels radars meteorològics, contaminant les direccions dels azimuts afectats. Tots aquests senyals no desitjats es filtren en diferents etapes durant el processament i tractament del senyal (tal com es pot apreciar comparant altra vegada les figures 3 i 4). En el cas de la imatge a la web, encara s’aplica un post-processament més exigent i sofisticat que, entre altres coses, converteix la reflectivitat en precipitació i “neteja” aquests efectes en temps real.

 

Figura 4.- Producte de reflectivitat compost pels radars de la XRAD (dBT) sense correccions primàries.

 

Finalment, en determinats casos, els filtres que s’apliquen són incapaços d’eliminar del tot aquests senyals no desitjats. I en quins casos pot passar això? Bàsicament, podem trobar dues situacions: la primera, més puntual, és deguda al Sol, que com a font de radiació electromagnètica d’origen natural, apareix principalment a la sortida i a la posta de forma puntual. El segon cas, que és el més problemàtic, és d’origen radioelèctric a causa de les xarxes de telecomunicacions que de forma directa i/o poc controlada ocupen les bandes d’emissió reservades als radars meteorològics, sovint de forma continuada. En concret, cal esmentar aquelles xarxes locals, moltes d’elles municipals, que utilitzen tecnologies WIFI o WiMAX i que aprofiten bandes gratuïtes i adjacents als canals d’ús meteorològic. Moltes d’elles, en realitat, estan ocupant poc o molt les freqüències d’ús reservades pels diferents radars meteorològics, i és en aquests casos quan el radar percep el senyal aliè com si fos un senyal propi i permanent.

 

I com és que passa això? Com a xarxa radioelèctrica, la XRAD compleix la legislació sobre l’ús del domini radioelèctric. En concret, el que es desplega de la Llei General de Telecomunicacions, la Llei 32/2003 i el Reial Decret 863/2008, de 23 de maig, de desenvolupament de la Llei 32/2003 i posteriors modificacions. D’acord amb l’anterior, cadascun dels radars de la XRAD té reservat un canal dins la banda assignada pel Cuadro Nacional de Assignación de Frecuencias (CNAF). Per aquestes reserves, es paga una taxa anual per tal de fer vigent un expedient que garanteixi, a nivell legal, l’ús exclusiu d’aquestes freqüències d’acord amb l’abast i el canal reservat. Malgrat aquesta reserva legal, és molt difícil controlar les freqüències d’ús dels operadors lliures, i, per tant, cal que els diferents operadors coneguin i apliquin les mesures adequades.

Així doncs, si veiem interferències a la imatge radar, estarem davant d’un cas de contaminació electromagnètica. Un cas que derivarà en una sèrie d’actuacions per part de l’SMC que tinguin com a objectiu final la seva eliminació en compliment de la legislació vigent, el bon ús de les xarxes de telecomunicacions i l’interès general.

 

Podeu trobar més informació complementària a:

http://www.meteo.cat/wpweb/divulgacio/radar-meteorologic/com-sobtenen-les-imatges-radar/

http://static-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/uploads/2014/11/18114749/XRAD.pdf