Articles de SOM

Fenòmens de “temps sever” a Catalunya: cap a una base de dades històrica d’episodis

Els fenòmens meteorològics que denominem de temps sever (de l’anglès “severe weather”) són aquells que poden causar danys materials o posar en risc la vida de les persones. En tractar-se d’un terme que pot incloure diversos fenòmens amb diferent grau d’afectació, s’han definit una sèrie de llindars per poder-lo quantificar. Així, i seguint les pautes del National Weather Service (http://www.weather.gov/), el temps sever al qual ens referirem a continuació correspon a pedra de diàmetre superior a 2 cm, o a ratxes de vent superiors a uns 25 m/s (encara que a altres regions, aquests llindars poden ser diferents– vegeu, per exemple: http://www.nws.noaa.gov/os/severeweather/). El vent es pot donar en forma de tornado (rotacional) o bé en una direcció concreta (generalment, en forma del que coneixem com a esclafit-http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm/esclafit). Si bé hi ha altres fenòmens associats a les tempestes severes, com ara llamps o pluges d’elevada intensitat, aquestes manifestacions no es consideren com a indicadors de la “severitat” de la tempesta. Tanmateix, la presència i detecció de determinats patrons associats a aquests últims fenòmens són fonamentals per a la diagnosi i predicció a curt termini de la possible severitat de la tempesta.

Com es pot comprovar a diferents bases de dades consultables per internet (http://sinobas.aemet.es/ o http://www.eswd.eu/), el nombre d’episodis de temps sever observats a Catalunya en els darrers anys (aproximadament, des de 2001) és força elevat. A la figura 1 es mostra un recull global de totes aquestes observacions, que s’han incorporat a una primera base de dades preliminar. Cal dir, però, que tot i la utilitat d’ambdues bases de dades, com que es centren únicament en les observacions de la població autòctona, aquestes tenen dos punts febles (Smith et al., 2012): són sensibles a la densitat de població i a l’hora del dia en què es produeixen. Així, les àrees rurals o de muntanya presenten menys registres (i amb un menor número de proves documentals, com fotografies o vídeos) i per altra banda hi ha menys registres a hores “intempestives”, perquè durant la matinada la probabilitat d’observació d’aquests fenòmens decreix notablement. Finalment, cal fer esment de l’exactitud de les dades registrades. Les coordenades i les hores no són sempre exactes (fet que, com es veurà més endavant, és molt important), ja que no sempre l’observador es troba a prop del fenomen; el registre es guarda força temps a posteriori -motiu pel qual algun dels camps no queda ben definit- o hi ha errades en la introducció dels mateixos camps.

La Fig.1 presenta la distribució de casos de temps sever a Catalunya, i si bé mostra una sèrie de patrons coneguts, això no treu que sigui d’interès visualitzar-los: la gran quantitat d’episodis de pedregades que s’enregistren a la Plana de Lleida; el gran nombre de casos de vents convectius forts a les zones litorals de Tarragona i Barcelona; i, finalment, una densitat moderada de casos al prelitoral sud i a la Plana de Vic, però en ambdós casos, repartits en situacions de pedra i vent. Totes les zones esmentades anteriorment tenen densitats de poblacions més o menys elevades (o suficients per a poder detectar els fenòmens). La primera pregunta que cal fer-se és si aquesta situació és real (és a dir, tots els fenòmens severs es donen a les zones indicades), o bé es troba esbiaixada per aquesta densitat de població. La segona és si resulta possible crear una base de dades completa, amb el mínim d’errors possibles, i que es vagi actualitzant de manera automàtica quan un cas d’aquests es produeixi.

fig1
Figura 1: distribució de casos de temps sever a Catalunya, en base d’informació disponible a Internet, per al període 2001-2015

Llegir més…

Sobreestimació de la precipitació per part del radar en casos de nevades a cotes baixes a la costa

Durant els passats dies 4 i 5 de febrer, durant la nevada que va afectar especialment la meitat sud i part de la depressió central del territori, es va donar un fenomen que és poc comú a Catalunya: la localització de la isoterma de zero graus (el nivell al qual la temperatura de l’aire es troba a 0 °C) a una altitud molt baixa, per sota dels 1000 m, i a prop de la costa.

Aquest fet va tenir una influència molt gran en l’estimació de la precipitació que es fa al Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) a partir de les dades de la Xarxa de Radars (XRAD). En concret, es va produir una sobreestimació de la precipitació, mostrada molt clarament al producte que apareix a la pàgina web de l’SMC. Tot i que a vegades es pot donar aquest efecte, el fet que la zona on la sobreestimació fos principalment a la costa central (figura 1), de força extensió i durant algunes hores, combinat amb un episodi de gran repercussió mediàtica, va fer que el nombre d’observadors fos molt elevat. I la majoria es preguntaven el mateix: per què si el radar deia que estava caient un gran ruixat només queia precipitació feble?

 

figura01

Figura 1: el que veia l'estimació de pluja radar a la web el dia 5 de febrer a les 4:48 hora UTC

L’explicació és la següent: quan la precipitació al nivell que la detecta un radar (un o dos quilòmetres, depenent de la distància de la precipitació al sistema d’observació) és una barreja de precipitació líquida i sòlida (el més comú és tenir només un dels dos estats), es produeix l’efecte de la banda brillant. Aquest efecte fa que el senyal s’incrementi i els algorismes de correcció no poden detectar aquesta barreja d’estats. Per aquest motiu, les intensitats de precipitació que retorna el producte d’estimació es mostren amb valors més elevats (colors grocs i vermellosos) del que realment són.

Habitualment, la isoterma de zero graus es troba més amunt (tot i que alguns cops es pot trobar encara més baixa que durant el passat episodi) i aquest problema no es produeix en els casos de precipitació estratiforme (és a dir, associada a sistemes frontals i amb poc desenvolupament vertical), però en aquesta ocasió els algorismes detectaren un valor màxim al perfil vertical de reflectivitat a nivells baixos, que confongueren amb el comportament teòric de la pluja convectiva (associada a forts desenvolupaments verticals, propis d’episodis de tempestes). A la figura 2 es mostren els perfils verticals d’aquests tipus de precipitació.

figura02a figura02b
Figura 2: perfils teòrics de la banda brillant a pluja estratiforme, amb la isozero situada a un nivell de 3 km d'altura (esquerra) i de pluja convectiva (dreta). Font: Centre de Recerca Aplicada HIdro-Meteorològica

Llegir més…