Arxiu de la categoria: Canvi climàtic

Noves revelacions sobre la possible desacceleració de l’escalfament global

Un estudi recentment publicat a la revista Science (Karl et al. 2015) conclou que el ritme d”escalfament global experimentat durant els últims 15 anys ha estat tan ràpid o més que l”observat durant la segona meitat del segle XX. D’aquesta manera refuta la idea àmpliament estesa que s”havia produït una desacceleració o “pausa” en el ritme de l”escalfament global en els últims anys, el que es coneix en la denominació anglesa com a “warming hiatus”.

L’estudi ha estat impulsat per un equip de científics de diverses administracions nord-americanes (NOAA, NCEI i LMI) i es basa en una nova i actualitzada base de dades de temperatura global. Segons els autors, les principals causes que explicarien la discrepància amb estudis previs es basen en:

  • La identificació de biaixos significatius en la temperatura superficial del mar derivats de la metodologia i la tècnica de presa de mesures. Amb anterioritat a mitjans de la dècada de 1970, l’observació des de vaixells era la manera predominant per mesurar la temperatura de la superfície del mar i els oceans, i des de llavors ha augmentat l’ús de les boies com a font d’informació. En comparació amb els vaixells, les boies proporcionen dades de més qualitat, i s’ha determinat que aquestes dades són significativament més fredes que les obtingudes a partir dels vaixells. L’estudi ha desenvolupat i implantat un mètode per a corregir aquesta diferència.
  • La incorporació de dades de 2013 i 2014, el tercer i primer any més càlid a nivell global respectivament, ha tingut un pes clar en l’actualització de la tendència detectada.
  • La integració de noves bases de dades han millorat notablement la cobertura espacial i, per tant, la informació disponible. Aquest és el cas de l’Àrtic, l’àrea del planeta que ha experimentat un escalfament més evident en les darreres dècades. Globalment, la integració de noves bases de dades ha significat doblar el nombre de sèries climàtiques ara disponibles.

Aquesta revelació aporta noves dades a les estimacions publicades al darrer informe del IPCC AR5 (IPCC, 2013), que recollia la informació més actualitzada fins al moment, i indicava la desacceleració de l’escalfament durant el període 1998-2012 en relació a períodes previs. Alguns autors posaven l’ull en el vulcanisme com a possible motivació de la pausa (Santer et al. 2015) i ara semblaria que es tracta d’un aspecte més lligat a la disponibilitat i la qualitat de les dades.

 

Contràriament al que es creia, les darreres correccions indiquen que el ritme d’escalfament global ha continuat, i no s’ha desaccelerat (Karl et al. 2015)

 

Així doncs, aquest estudi posa de rellevància la importància de l’anàlisi previ de qualitat de les dades i el tractament de la seva homogeneïtat, i continua sent una de les línies de recerca a desenvolupar. Des del Servei Meteorològic de Catalunya s’està treballant en aquesta línia des de fa anys, per tal de disminuir al màxim la incertesa del senyal climàtic, extraient els possibles biaixos no climàtics i derivats de canvis d’instrumental, d’ubicació… (consulteu el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics, 2014 per a més detalls).

Per a més informació podeu consultar l’article complet a Science onlinePossible artifacts of data biases in the recent global surface warming hiatus”.

 

Referències

El Niño i els seus impactes a Catalunya

Durant els últims mesos s’ha parlat molt en diversos mitjans de comunicació sobre la imminència d’un episodi d’El Niño per als propers trimestres, fent-se ressò de diferents notes periòdiques que han emès tan la NOAA, l’OMM o el Centre Europeu. Segons l’última nota informativa mensual sobre el seguiment d’El Niño que elabora la NOAA del passat 10 de juliol, hi ha una probabilitat del 70% que esdevingui un episodi d’El Niño aquest estiu i del 80% que esdevingui durant la tardor o principis de l’hivern. El Niño és el fenomen de variabilitat climàtica interna natural més important de la Terra i té una influència significativa en el clima de tot el món. Aquest fenomen és el causant de molts impactes, tan devastadors com beneficiosos, des de l’Índia fins al Perú. L’últim episodi extrem d’El Niño de 1997-1998 s’estima que va provocar la mort de 24.000 persones i pèrdues econòmiques per valor de 34.000 milions de US$ (dòlars dels EUA).

A continuació presentem un breu resum sobre en què consisteix aquest fenomen climàtic i quins són els seus possibles impactes a Catalunya.

  • Què és ?

El Niño forma part del que es coneix com el fenomen ENSO, que és l”acrònim en anglès d’El Niño-Southern Oscillation (en català El Niño-Oscil·lació del Sud). El cicle de l”ENSO ve caracteritzat per les variacions interanuals de la temperatura de la superfície del mar, les precipitacions convectives, la pressió de l”aire en superfície i la circulació atmosfèrica que es donen a l”oceà del Pacífic equatorial. El Niño, que sol produir-se a l”hivern de l”Hemisferi Nord, i La Niña representen extrems oposats del cicle de l’ENSO. El Niño constitueix la fase càlida del cicle i es refereix a l”ocurrència de temperatures de la superfície del mar superiors a la mitjana climàtica que es donen periòdicament a les parts oriental i central del Pacífic equatorial. En canvi, La Niña constitueix la fase freda d”aquest mateix cicle que es manifesta amb un refredament periòdic de la temperatura de la superfície del mar a les mateixes zones. Les fluctuacions de les temperatures oceàniques durant els episodis d’El Niño i La Niña van acompanyades de fluctuacions a més gran abast de la pressió de l”aire entre la part occidental i la part oriental del Pacífic tropical, les quals es coneixen com a l”Oscil·lació del Sud.

El nom d’El Niño ve del fet que és un fenomen que se solia produir al voltant de les festes de Nadal i és el nom que van donar-li els pescadors de les costes del Perú en referència al naixement d’El Nen Jesús en castellà. El nom de La Niña, ve per ser el fenomen oposat a El Niño.

En condicions normals, el que és habitual a la zona del Pacífic equatorial és que els vents alisis que hi bufen acumulin les aigües més càlides superficials de l’oceà cap a l’oest del Pacífic: Indonèsia, les Filipines, Nova Guinea i el nord d’Austràlia, i per una altra part, provoquin un aflorament d’aigües fredes més profundes davant les costes de l’Equador i del Perú. Aquest fet causa que existeixi una diferència de la temperatura del mar d’uns 8 °C entre ambdós extrems del Pacífic equatorial, amb aigües més càlides a l’extrem occidental i més fredes a l’extrem oriental. Les aigües que afloren a l’extrem oriental del Pacífic equatorial són riques en nutrients i afavoreixen l’augment de les captures de pesca. L’aigua més càlida a la part occidental del Pacífic afavoreix la convecció i que el clima sigui molt plujós i humit en aquella zona. Per contra les aigües més fredes a la part oriental fan que el clima sigui poc plujós i força sec en aquella àrea.

Durant la fase càlida de l’ENSO (El Niño), els vents alisis es debiliten reduint-se considerablement l’aflorament d’aigües fredes al Pacífic oriental. El resultat és un augment de la temperatura superficial del mar d’aquesta zona i una dràstica disminució de les captures de pesca. La massa d’aigua càlida superficial, que afavoreix la convecció, es veu aleshores desplaçada cap a l’est en comptes de l’oest, provocant inundacions al Perú i sequeres importants a Indonèsia i Austràlia.

Durant la fase freda de l’ENSO (La Niña), els vents alisis es reforcen, l’acumulació d’aigua càlida al Pacífic occidental és més significativa augmentant les precipitacions en aquella zona. L’aflorament d’aigües fredes a l’est del Pacífic equatorial és més important que en les condicions normals incrementant-se notòriament les captures de pesca.

Es considera que ens trobem en una fase càlida de l’ENSO (El Niño) quan la temperatura mitjana de tot el Pacífic equatorial oriental és 0,5 °C superior a la seva mitjana climàtica. Típicament, aquesta anomalia sol donar-se a intervals irregulars de dos a set anys (cada cinc anys de mitjana), i sol durar entre nou mesos i dos anys. Quan aquest escalfament només succeeix entre set i nou mesos, es parla de “condicions d’El Niño”. Si l’escalfament s’allarga més en el temps aleshores ens trobem en un “episodi d’El Niño”. De manera similar s’aplica per a la fase freda de l’ENSO (La Niña) quan hi ha un refredament del Pacífic equatorial oriental. Durant l’últim episodi extrem d’El Niño (1997-1998) es va registrar un augment de la temperatura del l’oceà superior als 3 °C.

Llegir més…