Arxiu de la categoria: Canvi climàtic

Campanya de mesures a la Cerdanya

Des del Servei Meteorològic de Catalunya, conjuntament amb la Universitat de Portsmouth (Regne Unit) s’està duent a terme a la Cerdanya una campanya de mesures de temperatura i humitat relativa en diferents punts de la vall. Aquestes mesures ens han de permetre estudiar com es comporten els perfils verticals de temperatura a la vall (Figura 1), que ens ajudaran a entendre els mecanismes de les inversions tèrmiques i en quina mesura el canvi climàtic afecta de manera diferent l’alta muntanya i els fons de vall.

 

Figura 1. Comparació del que seria el perfil vertical de temperatura climatològic ( ~ 6.5 ºC/km) i un perfil vertical real

Aquesta campanya s’emmarca dins un projecte de col·laboració entre el Servei Meteorològic de Catalunya i el Departament de Geografia de la Universitat de Portsmouth, el qual realitza un estudi sobre els efectes del canvi climàtic en zones de muntanya d’arreu del planeta. Les zones escollides foren Finlàndia, com a representant d’una zona de latituds altes; el Kilimanjaro, d’una zona tropical; i el Pirineu, d’una zona de latitud mitjana (Figura 2). El Servei Meteorològic de Catalunya col·labora en el disseny i la logística de la campanya del Pirineu a canvi de disposar de les dades enregistrades.

Figura 2. Mapa del món on es mostren les ubicacions en les quals s’estan fent les campanyes d’observació.

La Cerdanya és una vall d’origen glacial tectònic amb la característica forma en U situada a la Serralada dels Pirineus i la seva orientació es NE-SW (Figura 3). La seva base es troba al voltant dels 1000 metres d’altitud respecte al nivell del mar i està rodejada de serralades amb pics de més de 2000 pel Sud i el Nord, pels estrets del Segre a l’oest i per la plana de Mont-Lluís ( 1500 metres) a l’est. Tot plegat fa que la zona baixa de la vall de la Cerdanya pugui ser considerada com una gran conca on a l’hivern s’hi acumula l’aire fred i s’hi formen fortes inversions.

 

Figura 3. Amb aquests gràfics es veu clarament com la Cerdanya és una vall envoltada de muntanyes.

 

Llegir més…

5è Informe de l’IPCC (IPCC-AR5)

A finals del mes de setembre a Estocolm (Suècia) es va presentar i aprovar la Base Científica de l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides (GIECC o IPCC, en les seves sigles en anglès, Integovernmental Panel on Climate Change).

L’IPCC és l’organisme encarregat d’analitzar a nivell mundial, de forma exhaustiva, objectiva, oberta i transparent, la informació científica, tècnica i socioeconòmica rellevant per entendre els elements científics del risc que suposa el canvi climàtic provocat per les activitats humanes, les seves possibles repercussions i les possibilitats d”adaptació i atenuació del mateix. Les anàlisis i conclusions d’aquest grup d’experts internacional es redacten en un informe que s’elabora aproximadament cada set anys i que consta de tres parts o grups de treball:

  1. La Base Científica
  2. Impactes, Adaptació i Vulnerabilitat
  3. Mitigació del Canvi Climàtic

Des de la primera edició fins a l’última, a la primera part d’aquest informe l’IPCC ha intentat respondre, de la manera més completa possible i amb els coneixements del moment,  les següents tres preguntes bàsiques:

  1. Com ha canviat el sistema climàtic? (Canvis observats)
  2. Quina és la influència de la humanitat en el Canvi Climàtic? (Influència humana)
  3. Com s’espera que el sistema climàtic canviï en el futur? (Projeccions)

Tot seguit es resumeixen les principals conclusions de la primera part de l’IPCC-AR5, les quals estan resumides en el document de síntesi per als responsables polítics (enllaç, en anglès) que es va aprovar i publicar a la reunió d’Estocolm:

  • Canvis observats

L’escalfament del sistema climàtic és inequívoc. És a dir, és una evidència l’existència del qual científicament no es pot refusar. Molts dels canvis observats des dels anys 50 del segle passat no tenen cap precedent en l’últim mil·lenni.

La precipitació ha augmentat des de 1901 (confiança mitjana), però sobretot des de 1951 (elevada confiança) sobre les àrees terrestres de latituds mitjanes de  l’Hemisferi Nord. La freqüència i la intensitat de les precipitacions torrencials ha augmentat probablement a l’Amèrica del Nord i Europa.

Llegir més…