Arxiu de la categoria: Efemèrides

175 anys de l’Aiguat de Sant Bartomeu de 1842

Avui fa 175 anys del catastròfic aiguat, conegut amb el nom popular de l’Aiguat de Sant Bartomeu de 1842, que va afectar gran part del prelitoral (sector sud i extrem nord-est) i la Catalunya Central, així com la Catalunya Nord. Nombrosos rius i rieres de gran part del país van desbordar-se violentament el 24 d’agost de 1842 (dia de Sant Bartomeu) produint la mort d’una vintena de persones. Les zones més afectades, on tingueren lloc tempestes intenses que descarregaren puntualment fins a més de 100 mm en unes dues hores, van ser les conques del Corb, l’Ondara, el Francolí, el Gaià, el Llobregat, el Besòs, el Ter i la Muga. A la Catalunya Nord, foren les conques del Tec, el Rard, la Tet i l’Aglí.

A la Catalunya Nord aquest aiguat és un dels més forts i tràgics de tot el segle XIX junt amb els del 17 d’octubre de 1876 i 9 de novembre de 1892. En canvi, a Catalunya durant el segle XIX van ser més intensos i arrasadors l’Aiguat de Santa Tecla (23 de setembre de 1874) o els aiguats del 23-26 de maig de 1853.

Aquest episodi va esdevenir dins del període final de la Petita Edat de Gel, que va ser un període climàtic anòmal caracteritzat per una temperatura mitjana força més baixa que l’actual i una elevada variabilitat climàtica. Aquesta variabilitat es va plasmar en una major ocurrència i simultaneïtat d’extrems hídrics (inundacions i sequeres). És a dir, amb l’ocurrència de sequeres severes junt amb episodis extrems d’inundació a qualsevol època de l’any.

Marca-inundacio-24AGO1842-Cal_Piula-Gelida

– Imatge del nivell màxim que assoliren les aigües desbordades de l’Anoia durant l’Aiguat de Sant Bartomeu de 1842 al molí fariner de Cal Piula de Gelida (Alt Penedès). El curs del riu Anoia es troba a uns 20 m de distància de la façana posterior a la mostrada en la fotografia de l’esquerra i a una cota situada uns 6 m inferior que el molí. (Composició realitzada a partir de dues fotografies de R. Rovira, http://www.gelida.org/mas2/piula.htm). –

 

  • Descripció general

L’episodi es caracteritzà per una situació de tempestes generals a gran part del prelitoral del país (sector sud i extrem nord-est) des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord, així com a la Catalunya Central, que van descarregar amb elevada intensitat en unes dues hores, entre les deu del matí i el migdia del dia 24 d’agost de 1842.

A Catalunya, tret de la ciutat de Barcelona, no hi havia cap observatori que mesurés dades meteorològiques sistemàticament a l’any 1842. Malauradament, les dades diàries de precipitació de la ciutat de Barcelona d’aquella època no s’han conservat. Tot i així, sí que estan disponibles els valors de precipitació mensual i els dies de precipitació. Concretament, a Barcelona el dia 24 no va caure ni una gota. Se sap també per les cròniques de l’època que a tot el Baix Llobregat tampoc va ploure aquell dia, però a partir de dos quarts de dues el Llobregat tingué una crescuda molt intensa a causa de les fortes tempestes esdevingudes a les capçaleres de les conques de l’Anoia, el Cardener i la riera de Rubí durant el matí, la qual va agafar per sorpresa a molts pagesos i obrers treballant prop de la llera del riu.

No obstant això, a Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord) les mesures diàries de precipitació d’aquella època s’han conservat fins a l’actualitat, registrant-se fins a 111 mm en tan sols 1h 30m, al voltant del migdia del dia 24. És l’única dada instrumental que tenim d’aquest episodi a tota la zona d’estudi, però que dóna compte de l’elevada intensitat en què van descarregar les tempestes aquell dia.

 

  • Anàlisi meteorològica

L’anàlisi meteorològica d’aquest episodi s’ha fet a partir dels pocs registres instrumentals de pressió a nivell del mar que existeixen a diversos punts del continent europeu (unes 18 sèries instrumentals). La distribució de les mateixes permet fer una anàlisi preliminar de la posició dels principals centres d’acció. Aquests registres varen digitalitzar-se gràcies a diferents projectes d’àmbit europeu que s’han dut a terme durant els últims 20 anys, ADVICE (ENV4-CT95-0129), IMPROVE (ENV4-CT97-0511), SPHERE (EVG1-CT-1999-00010), EMULATE (EVK2-CT-2002-00161) i MILLENNIUM (FP6-017008), així com d’altres iniciatives particulars, actualment en curs, de diferents grups de recerca sota el paraigua d’ACRE (Atmospheric Circulation Reconstructions over the Earth, Reconstruccions de la Circulació Atmosfèrica sobre la Terra). ACRE és un consorci internacional format per diferents universitats i administracions meteorològiques dels EUA, Europa i Austràlia. L’objectiu principal d’ACRE és la recuperació i digitalització de dades instrumentals antigues de tota la Terra sobre observacions meteorològiques en superfície, tant terrestres com marines. Amb aquestes dades es pretén desenvolupar reconstruccions meteorològiques de l’atmosfera (reanàlisis) per als últims 200-250 anys. Aquest consorci gestiona també un banc de dades mundial de pressió a nivell del mar conegut com a ISPD (International Surface Pressure Data bank, banc de dades internacional de pressió en superfície). Totes aquestes dades són de lliure accés i consultables via Internet.

La reconstrucció sinòptica de la pressió del nivell del mar, que s’ha realitzat del 23 al 25 d’agost de 1842 a les 12 UTC (aproximadament) a partir dels valors de 18 sèries instrumentals, mostra el pas d’una borrasca des d’Islàndia (dia 23) a França (dia 25), passant per les Illes Britàniques (dia 24). Aquesta depressió molt probablement tindria un front fred associat, el qual deuria escombrar tota la península Ibèrica la matinada i matí del dia 24. El pas del front segurament deuria provocar una important entrada d’aire fred a les capes mitjanes i altes de la troposfera amb la probable formació d’una petita baixa (meso-baixa) davant la costa catalana. Aquesta possible depressió aportaria aire càlid i humit potencialment molt inestable en superfície. A la part càlida de l’any, aquesta situació afavoreix la formació de tempestes fortes que poden descarregar valors abundants de precipitació en poc temps amb el desbordament violent de rieres i barrancs, i ocasionalment, rius, tal i com va ocórrer el 24 d’agost de 1842.

En els següents mapes es mostren les reconstruccions sinòptiques de la pressió a nivell del mar per als dies 23, 24 i 25 d’agost de 1842 a les 12 UTC (aproximadament). En ells també es mostren els valors de pressió que s’han emprat per a realitzar els mapes, la interpolació dels quals s’ha basat en el mètode del Kriging.

Anàlisi sinòptic

Anàlisi sinòptica

Anàlisi sinòptic

 

  • Danys produïts

A causa de la gran quantitat de precipitació caiguda en tant poc temps varen desbordar-se el Corb, l’Ondara, el Francolí, el Glorieta, el Gaià, el Llobregat, l’Anoia, el Cardener, la riera de Rubí, el Congost, el Mèder, el Brugent del Ter, la Muga i riu d’Arnera, així com nombroses rieres, torrents i barrancs de l’Alt i Baix Camp, Priorat, Conca de Barberà, Anoia, Alt Penedès, Bages, Moianès i Alt Empordà; produint danys importants en molts indrets.

En general, un gran nombre d’hortes i camps van quedar totalment arrasats. Diversos molins de farina van quedar del tot destruïts per la força de les aigües desbordades, especialment a les conques del Francolí i del Gaià (on ambdós rius van sortir-se de mare a pràcticament tot el seu curs), com per exemple a la Riba i a Vila-rodona. A Montblanc la crescuda es va endur un pont sobre el Francolí i va malmetre diverses cases del Raval. Un tros de carretera al costat del Gaià va desaparèixer a Altafulla. La crescuda del Glorieta s’emportà riu avall un noi que estava treballant a la riba del riu a Alcover.

L’Anoia va desbordar-se des d’Igualada fins a la seva desembocadura amb el Llobregat a Martorell, destruint hortes així com inundant la part baixa dels pobles per on hi passa. A Igualada el nivell de les aigües va superar una marca anterior que hi havia de l’extraordinari desbordament de l’any 1803. A la Pobla de Claramunt van esfondrar-se 14 cases morint-se una persona. A Capellades van quedar arrasats diversos molins de papers i una pressa. A Martorell varen quedar destruïts un pont de pedra i una fàbrica.

La crescuda del Llobregat, a conseqüència de les grans avingudes dels seus afluents (principalment l’Anoia, el Cardener i la riera de Rubí), va inundar una extensa zona del seu delta i del curs mitjà i baix des de Manresa fins al mar. La riera de Rubí va patir una violenta avinguda emportant-se un carrer sencer. A Olesa de Montserrat la força de les aigües del Llobregat va destruir l’edifici de la Puda i a Molins de Rei i Martorell va malmetre sengles ponts i molins de paper.

A la conca del Besòs, el Congost va desbordar-se des de la capçalera fins a la seva desembocadura amb el Besòs, a Montcada i Reixac, inundant totes les hortes i camps de les seves ribes.

La Muga va desbordar-se puntualment a Sant Llorenç de la Muga i Ponts de Molins, on la força de les aigües va malmetre un edifici. A Maçanet de Cabrenys van sortir-se de mare el riu d’Arnera i la ribera de Fraussa, causant la mort a dues persones la crescuda de l’Arnera.

A la Catalunya Nord varen desbordar-se el Tec, el Riuferrer, el Montdony, la ribera de Sant Llorenç, la Canta-rana, la Tet, el torrent de la Comalada i la Bassa.

El desbordament del Tec va produir molts danys a les viles d’Arles, els Banys d’Arles i Ceret, així com la inundació de tota la plana d’Elna, prop de la seva desembocadura al mar. La riuada també s’emportà els ponts dels Banys d’Arles i Palaldà. A la conca del Tec varen morir en total 18 persones. Les violentes crescudes del Riuferrer, el Montdony i la ribera de Sant Llorenç, afluents del Tec, van provocar també molts danys a Arles, els Banys d’Arles i Sant Llorenç de Cerdans, respectivament. A la conca del Rard, la Canta-rana va sortir de mare destrossant moltes hortes i destruint un molí a Castellnou.

La Tet va desbordar-se puntualment des de Prada fins a Sant Feliu d’Avall. El torrent de la Comalada va provocar molts danys a les hortes de les seves ribes a Sant Feliu d’Amunt. La Bassa, afluent de la Tet, va inundar gairebé tota la part baixa de Perpinyà, on el riu assolí una alçada de 4 m al pont de la Catedral.

A la conca de l’Aglí, el desbordament del Rec de la Pasquita va inundar i malmetre totes les hortes de la plana de la Tor de França. La crescuda del torrent de la Grava en desembocar amb l’Aglí va inundar una part de la zona baixa de la vila d’Estagell, arribant el nivell de les aigües fins al primer pis de les cases.

Aquest episodi, per la seva virulència i pel fet d’esdevenir en ple estiu, encara és present en la memòria col·lectiva de diverses viles de la Catalunya Nord, la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Alt Penedès, el record del qual ha anat passant d’avis i pares a fills i néts d’ençà 1842.

130 anys de la Gran Nevada de febrer de 1887

Aquest passat cap de setmana va fer 130 anys del temporal de neu i vent del 9-12 de febrer de 1887 que va tenir lloc a bona part de Catalunya. Aquest temporal de neu va ser el més important a la zona litoral i prelitoral de Catalunya de tot el segle XIX, i només comparable a la Nevada Grossa del 23-26 de febrer de 1944 a les Terres de Ponent, a la Gran Nevada del 24-26 de gener de 1947 a la Costa Brava o la del 25-26 de desembre de 1962 a la costa Central.

Les nevades van afectar principalment les comarques litorals i prelitorals del país, amb gruixos de neu superiors als 50 cm fins i tot a la mateixa línia de la costa, especialment a l’Empordà. A les muntanyes de Prades i massís de les Salines els gruixos de neu van superar els 100 cm.

El fort vent que va acompanyar la nevada va fer molt difícil mesurar el gruix real a causa de les congestes de neu que van formar-se de 80 a 160 cm a molts indrets. També, va complicar la mesura de la precipitació líquida equivalent, ja que una part important de la neu caiguda no va romandre en els pocs pluviòmetres que hi havia aleshores.

Imatge de la plaça del Duc de Medinacelli de Barcelona (Fotogravat de l’11 de febrer de 1887 realitzat pels Srs. Miquel Joarizti i Heribert Mariezcurrena Corrons / Font: Setmanari barceloní La Ilustración – Revista Hispano-Americana, núm. 329 del 20 de febrer de 1887. ARCA-Arxiu de Revistes Catalanes Antigues).

Imatge del pati de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona (Fotografia del 12 de febrer de 1887 realitzada pel Sr. Antoni Esplugas Puig / Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona).

Imatge de la plaça Reial de Barcelona (Fotografia del 12 de febrer de 1887 realitzada pel Sr. Antoni Esplugas Puig / Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona).

 

Llegir més…