Arxiu de la categoria: Efemèrides

75 anys del tancament del 1r Servei Meteorològic de Catalunya (1921-1939)

Avui es compleixen 75 anys del tancament i destrucció del primer Servei Meteorològic de Catalunya (1921-1939), tres dies després de la caiguda de Barcelona a mans de l’exèrcit franquista.

El personal mobilitzat del Servei Meteorològic de Catalunya ja havia marxat cap al nord amb les forces combatents i les darreres formacions d’auxiliars i de personal d’oficina els dies 23 i 24 de gener de 1939. Els meteoròlegs del Servicio Meteorológico Nacional (nom d’aquella època que tenia l’AEMET) es quedaren tots a les oficines de la Travessera de Dalt, tret de Mariano Doporto, meteoròleg que es va exiliar a Irlanda i que va arribar a ser cap del seu servei meteorològic. A les oficines de l’SMC només van quedar cinc persones que malgrat tot van portar a terme les tasques diàries de l’SMC, segons paraules del Sr. Pons: “Quedaren solament, els darrers temps, el Cap Dr. Fontserè, dues noies, un subaltern mig malalt i jo”.

A quarts d’onze del matí del 29 de gener de 1939 el tinent meteoròleg Adolfo Martín Beloso, acompanyat de dos soldats, va prendre possessió del Servei Meteorològic de Catalunya per ordre de la Jefatura del Servicio Meteorológico Nacional. En no trobar el seu director, el Dr. Eduard Fontserè, va tornar al dia següent reclamant específicament la documentació de la Secció Nefològica del Servei Meteorològic, que tècnicament era propietat del Sr. Rafel Patxot i Jubert en estar sufragada gràcies a una fundació per ell creada anomenada Fundació Concepció Rabell. Aquest material havia estat recentment donat a l’Organització Meteorològica Internacional (precursora de l’Organització Meteorològica Mundial d’avui en dia) per a la seva protecció.

Tarja del tinent d’aviació que va prendre possessió del Servei Meteorològic de Catalunya. L’anotació al peu és del propi Dr. Fontserè (Fons Eduard Fontserè, Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya).

El material es trobava a l’Observatori Fabra, lluny del perill de les constants bombes que queien a la ciutat. Beloso hi va anar juntament amb Fontserè i es quedà amb les claus dels armaris i de l’observatori. Dies després van carregar tot el material fotogràfic i documental del fons nefològic i se’l van endur.

El fotògraf del Servei, el Sr. Pons, explicà: “Tot seguit el Dr. Fontserè, dues noies i jo, deixàrem, amb la recança i l’angoixa que es pot suposar, el nostre Servei per sempre més, la fi del qual fou l’esmicolament de tot el què hi havia de caire científic”.

Fontserè va deixar escrit en unes notes personals: “El material del Servei fou vandàlicament destruït. Àdhuc el replanet de marbre del nefoscopi Besson que hi havia al terrat fou trencat a cop de martell, com també la placa de ferro porcellanat que hi havia a la porta de l’oficina. Un dels nostres millors aparells de ràdio fou regalat a uns soldats que feien guàrdia a la porteria de can Batlló. Algú va indicar-me que la nostra esplèndida col·lecció de treballs originals (cartes del temps, sondatges, estudis en curs, estoc de publicacions, etc.) havia estat carregat en un camió militar i venuda per en Beloso a un drapaire per 500 pessetes”.

Estació radiotelegràfica del primer Servei Meteorològic de Catalunya en temps de la República (Fons Històric del Servei Meteorològic de Catalunya, Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya).

Llegir més…

Recordant Rafel Patxot i Jubert (1872-1964)

En el 50è aniversari de la mort de Rafel Patxot i Jubert, el Servei Meteorològic de Catalunya vol recordar la seva contribució a la meteorologia catalana.

Rafel Patxot i Jubert (1872-1964) va crear l’any 1896 a la seva ciutat natal, Sant Feliu de Guíxols, un complet observatori meteorològic i astronòmic que va anomenar Observatori Català.

L’Observatori Català al sostre de la casa de Rafel Patxot, a Sant Feliu de Guíxols. En primer terme s’observen els aparells meteorològics i, al fons, la cúpula que protegeix el telescopi. Fons del Servei Meteorològic de Catalunya, Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

 

L’estació meteorològica disposava de baròmetre, psicròmetre, anemòmetre, termòmetre i pluviòmetre. Patxot, juntament amb els seus ajudants Pelegrí Blasco i Josep Bruguera, anotaven de forma precisa i sistemàtica les dades meteorològiques enregistrades pels aparells i feien observacions diàries del tipus, característiques i moviment dels núvols.

 

El recull de les observacions es publicà l’any 1908 en el volum Meteorologia catalana: Observacions de Sant Feliu de Guíxols. Resultats del 1896 al 1905”L’obra consta de tres seccions: la transcripció de les dades meteorològiques diàries, la climatologia local (on estudia l’evolució de les diferents variables meteorològiques al llarg de l’any) i l’estudi pluviomètric realitzat amb totes les sèries actives que Patxot localitza al Principat, Catalunya Nord i Illes Balears a finals de segle XIX: Barcelona, Caldes de Montbui, Pontvendres-Cap de Biarra, Ceret, Falset, Far de Sant Sebastià, Girona, Eivissa, La Cellera, Maó, Manresa, Mataró, Montserrat, Olot, Palma de Mallorca, Perpinyà, Prades, Prats de Molló, Puigcerdà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Hilari Sacalm, Tarragona, Tortosa, Tossa de Mar, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

 

Observacions Sant Feliu de Guíxols

Llegir més…