Arxiu de la categoria: Efemèrides

70 anys de la Gran Nevada de gener de 1947

La setmana passada es van complir 70 anys del temporal de neu, vent i onatge del 24-26 de gener de 1947. Aquesta és la nevada més important dels últims 130 anys al litoral i prelitoral de Girona. Van registrar-se gruixos de neu extraordinaris a la mateixa línia de la costa, on la precipitació va ser més intensa, amb valors de fins a 100 cm a Portbou (40 m), 85 cm a Palamós (12 m) i la Bisbal d’Empordà (35 m), i 80 cm a Calonge (36 m). Al massís de les Salines i la serra de l’Albera els gruixos de neu van ser superiors als 100 cm, amb uns 150 cm a Maçanet de Cabrenys (370 m). A les Terres de Ponent la nevada també va ser considerable a l’Urgell amb un gruix màxim de 120 cm a Sant Martí de Maldà (382 m).

El fort vent que va acompanyar el temporal de neu va produir congestes d’entre 1 i 3 m a moltes viles del massís de les Salines, serra de l’Albera, Empordà i Costa Brava. Aquest fet va fer molt difícil mesurar la precipitació que realment va caure, així com el gruix de la neu acumulada. Per això es van publicar a la premsa de l’època gruixos de neu caiguts del tot inversemblants, com els 175 cm de Palamós o els 160 cm de la Bisbal d’Empordà.

– Imatge esquerra: Carrer de Josep Fàbrega i Pou de Palamós (3 m) el 25 de gener de 1947 totalment cobert per una capa de neu superior als 80 cm (Font: Àlex Tur, Blog del Temps a Palamós). Imatge dreta: Destrosses produïdes pel fort onatge a la línia del ferrocarril del Maresme, entre Caldes d’Estrac i Arenys de Mar, el 26 de gener de 1947. (Font: Revista Destino, núm. 498 de l’1 de febrer de 1947. ARCA, Arxiu de Revistes Catalanes Antigues de la Biblioteca de Catalunya). –

– Imatge del carrer de Ramon Boy de Torroella de Montgrí (20 m) el 25 de gener de 1947, amb un gruix de neu al voltant dels 50 cm. Es pot veure com la superfície de la neu acumulada és molt irregular a causa del fort vent (Font: Mònica Martinoy, Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí). –

Llegir més…

40 anys de l’Aiguat de Reis

La setmana passada van complir-se 40 anys del temporal de llevant del 5-7 de gener de 1977, el qual va provocar importants aiguats al nord-est de Catalunya i una alteració marítima considerable a la costa catalana. Va ser un temporal de pluja típic de la tardor, però en un mes de gener, i amb valors de pressió atmosfèrica força elevats. Climàticament gener es caracteritza per una situació anticiclònica amb vent en calma en superfície i poca precipitació en general. De fet, els elevats valors de pressió atmosfèrica sobre la Mediterrània occidental durant molt dies seguits causen un descens del nivell del mar, conegut com les minves de gener.

Els valors més importants de precipitació al llarg de l’episodi van tenir lloc durant la festivitat del Dia de Reis (6 de gener). Va afectar una àmplia zona del litoral i prelitoral del sector nord-est del país, des la Selva i el Vallès Oriental fins a l’Empordà, amb un registre màxim de 233,0 mm a la ciutat de Girona. Altres registres importants varen ser els 206,0 mm a Jafre i 194,0 mm al Monestir de Santa Maria de Solius, al Baix Empordà. Cal recordar que totes aquestes dades van ser mesurades des de les 7 UTC del 6 de gener fins a les 7 UTC del 7 de gener de 1977, tal com pertoca als registres realitzats de forma manual, en el que es coneix com a dia pluviomètric.

En el total de l’episodi (dies pluviomètrics 5, 6 i 7) van registrar-se 281,4 mm a Girona, 260,0 mm al Port de la Selva, 234,9 mm al Monestir de Santa Maria de Solius i 229,0 mm a Torroella de Montgrí.

Una important entrada d’aire fred els dies anteriors va fer que comencés nevant el vespre del dia 5 a gairebé tot l’interior del país per damunt dels 300-400 m. La cota de neu a la meitat est de Catalunya va pujar ràpidament situant-se a més de 1700-1900 m el dia 6 per l’advecció d’aire càlid i marítim de llevant a la meitat nord. Per contra, com sol passar en aquest tipus de situacions a l’hivern, a la meitat oest del país l’aire fred va mantenir-se, afavorint nevades intenses al prelitoral de Tarragona i punts de les Terres de Ponent per damunt de tant sols 200-400 m. Així doncs, van acumular-se el dia 6 fins a 75 cm de neu a Falset (350 m), 20 cm a Prades (950 m) i 12 cm a la Bisbal de Falset (372 m).

Els forts aiguats van provocar el desbordament de nombrosos torrents i rieres del nord-est de Catalunya, així com del Daró, el Riudaura, el Ter, l’Onyar i el Masrocs. Les inundacions van causar nombrosos danys en camps de cultiu i naus industrials. El fort temporal de llevant al mar, va malmetre platges i passeigs marítims de diverses poblacions de la Costa Brava i del Maresme. Per tots aquests motius a l’Empordà i comarques veïnes aquest episodi és conegut amb el nom popular de l’Aiguat de Reis.

FIG01a-Estartit-Salats-GEN1977-JosepPascual

FIG01b-Camps-Torrelles+Estartit-GEN1977-JosepPascual

– Fotografies del 8 de gener de 1977 dels efectes produïts pel desbordament del Ter a l’Estartit (Baix Empordà) a causa dels forts aiguats del 6 de gener de 1977: Zona dels Salats, àrea que avui dia està urbanitzada (imatge superior); i camps negats d’aigua entre Torrelles de Montgrí i l’Estartit (imatge inferior) (Font: Josep Pascual, Méteo l’Estartit). –

  • Descripció de l’episodi

Entre el 3 i 5 de gener una entrada d’aire fred del nord-est va provocar valors de temperatura força baixos a tot el país amb glaçades fortes al Pirineu, on es produïren nevades destacades a la cara nord i al sector oriental amb gruixos de fins a 35 cm al Santuari de Núria (1971 m).

A partir de la tarda i vespre del dia 5 es va anar configurant una situació de llevant, més típica de la tardor que no pas de l’hivern, amb precipitació que va anar estenent-se del litoral cap a l’interior. Inicialment va començar nevant durant la Nit de Reis a molts indrets de l’interior de Catalunya per damunt de tant sols 300-400 m. A la meitat est la cota de neu va anar ràpidament pujant durant la matinada del dia 6; al llarg del matí ja només queia aiguaneu a llocs força elevats com el Turó de l’Home (1.705 m) o el Santuari de Núria. Per contra, a la meitat oest del país l’aire fred no es va veure desplaçat pel flux de llevant i va estar nevant amb intensitat al prelitoral de Tarragona i punts de les Terres de Ponent per damunt de tant sols 200-400 m, fet habitual en aquest tipus de situacions durant l’hivern. A la mateixa ciutat de Lleida (221 m) va arribar a fer una petita enfarinada de 2 cm de gruix la matinada del dia 6. Així doncs, van acumular-se el dia 6 fins a 75 cm de neu a Falset (350 m), 20 cm a Prades (950 m) i 12 cm a la Bisbal de Falset (372 m).

Al País Valencià la nevada també va ser important durant els dies 5 i 6, sobretot a l’interior de la província de Castelló per damunt dels 500-600 m, i a les serres de la Vall d’Albaida, la Marina Alta i el Comtat, acumulant-se fins a 50 cm de neu a Vistabella (Alcalatén, 1250 m) i Vilafranca del Maestrat (Alt Maestrat, 1125 m), 30 cm a Morella (Ports, 980 m) i 20 cm a Bocairent (Vall d’Albaida, 680 m).

Els forts aiguats durant el Dia de Reis van ser molt irregulars i concentrats a les serres litorals i prelitorals del nord-est de Catalunya, des de la Selva i el Vallès Oriental fins a l’Empordà. En canvi, a tot el Pirineu occidental i depressió Central hi va ploure poc, com sol passar en les situacions de llevant. Les conques de l’Onyar, sobretot la ciutat de Girona, Daró i Baix Ter varen rebre el gruix dels aiguats, que de cara al vespre van anar perdent intensitat a mesura que es debilitava el flux de llevant a tots els nivells de la troposfera. El dia 7 la pluja va remetre i va quedar restringida al nord-est del país.

Des de les 7 UTC del 6 de gener fins a les 7 UTC del 7 de gener de 1977 (dia pluviomètric), van registrar-se 233,0 mm a Girona, 206,0 mm a Jafre, 194,0 mm al Monestir de Santa Maria de Solius, 191,0 mm al Port de la Selva i 171,0 mm a Montseny – Can Vador.

En el total de l’episodi (des de les 7 UTC del 05/01/1977 fins a les 7 UTC del 08/01/1977) destaquen els següents valors totals de precipitació a Catalunya: 281,4 mm a Girona, 260,0 mm al Port de la Selva, 234,9 mm al Monestir de Santa Maria de Solius, 229,0 mm a Torroella de Montgrí, 219,1 mm al Turó de l’Home, 213,4 mm a Cadaqués i 211,6 mm a Rupit.

A continuació es mostra el llistat dels observatoris on els valors de precipitació van ser superiors als 100 mm durant l’episodi (des de les 07 UTC del 05/01/1977 fins a les 07 UTC del 08/01/1977) a la Xarxa d’Observadors de Catalunya, així com les precipitacions diàries a cadascun d’ells.

FIG02-Taula-PPT-0507GEN1977

Per una altra banda, en el següent llistat es mostren els gruixos màxims de neu que van assolir-se a la Xarxa d’Observadors de Catalunya:

FIG03-Taula-GN-0506GEN1977

Tot seguit es mostren uns mapes aproximats del camp de precipitació total acumulada des de les 7 UTC del 5 fins a les 7 UTC del 8 de gener de 1977 (a tot Catalunya i als sectors nord-est i sud-oest), a partir d’una malla de recent creació d’1 km de resolució espacial de dades observades (calculada tenint en compte l’altitud, latitud, longitud i distància al mar de totes les estacions pluviomètriques disponibles). En aquests mapes es pot apreciar bé com d’irregulars i força locals varen ser els forts aiguats, així com l’efecte d’estar a sobrevent del flux principal de llevant o no. Gran part de la zona litoral i prelitoral va registrar valors abundants de precipitació per damunt dels 80 mm en 3 dies, mentre que al sector nord-oriental del país va ploure poc. A la zona del Baix Aran i a les valls pirinenques de les conques de la Noguera Pallaresa i Ribagorçana, així com de la comarca del Solsonès, pràcticament no va ploure gens. Els màxims de precipitació, amb valors superiors als 200 mm en tres dies, van situar-se a les conques de l’Onyar, Daró, Baix Ter i cap de Creus, i a les serres del Montseny, Collsacabra i Tivissa.

FIG04-Mapes-PPT_01km-0507GEN1977

  • Anàlisi meteorològica

La situació meteorològica entre el 5 i 7 de gener de 1977 va venir caracteritzada per una important llevantada en superfície amb valors de pressió atmosfèrica molt elevats (superiors als 1022-1028 hPa al nord-est de Catalunya), i en alçada per un destacat flux d’aire càlid i humit d’origen marítim, entre llevant i xaloc. El flux de llevant en superfície va ser condicionat per la presència d’un potent anticicló al sud-oest de les Illes Britàniques (amb valors de pressió superiors al 1036 hPa al seu centre) i una zona de baixa pressió relativa al sud de les Balears (amb valors inferiors al 1018 hPa).

Aquesta situació va provocar forts aiguats principalment a les serres litorals i prelitorals del sector nord-est del país. Quan el flux de llevant es dóna en un context amb valors d’alta pressió, l’aire marítim queda confinat a les capes baixes de la troposfera. Això fa que les petites serres litorals o primers contraforts de les serres prelitorals puguin disparar la convecció per efecte palanca, generant aiguats importants. Aquest tipus de situació sol ser més habitual a la tardor, sobretot durant els mesos d’octubre i novembre, i no és gaire freqüent en ple hivern. El fet que la temperatura de la superfície del mar és molt més baixa que a la tardor, va ser limitant a l’hora que no es registressin valors de precipitació encara molt més elevats dels que es varen mesurar i que podrien haver estat de rècord en 24 hores.

Verticalment la troposfera aquells dies presentava un cert cisallament del vent amb l’altura, ja que a 850 hPa (~ 1.500 m d’altura) el vent era entre llevant i sud-est (aportant aire càlid i humit amb valors de temperatura superiors als 2 °C) i a 500 hPa (~ 5.500 m) era del sud-est, per la presència d’una borrasca en alçada centrada sobre el mar d’Alboran, amb un embossament d’aire fred associat amb valors inferiors als -25 °C. Aquesta configuració va afavorir la convecció amb aiguats significatius.

Cal comentar que el dia previ a l’inici del temporal de llevant (dia 4), gran part de Catalunya estava sota la influència d’una massa d’aire fred continental amb valors de temperatura a 850 hPa inferiors als -5 °C, i de prop de -7 °C al sector nord-occidental del país i depressió Central. Aquest aire fred va fer possible que comencés nevant a molts indrets de l’interior per damunt de 300-400 m la Nit de Reis, però ràpidament aquesta massa freda va anar escalfant-se i restringint-se cap a ponent per l’important flux de xaloc a 850 hPa, que portava aire més càlid del Mediterrani. D’aquesta manera a tota la meitat est del país la cota de neu va pujar sobtadament per damunt dels 1800-1900 m durant la matinada del dia 6, mentre que a les Terres de Ponent i al prelitoral tarragoní es va mantenir entre 200-400 m. Cap al migdia del dia 6 la temperatura a 850 hPa presentava valors superiors als 0-1 °C a gran part de Catalunya i superiors als 2-3 °C cap a la Costa Brava i l’Empordà. Tot i així, a les capes baixes de la troposfera els valors de temperatura van romandre entre 0 i 3 °C a la meitat occidental del país, fent possible la continuació de la nevada a cotes baixes per damunt de 400-500 m. Finalment, la neu va donar pas a la pluja quan ja s’acabava la precipitació.

A continuació es presenten els mapes de les reanàlisis del 20CRP (NCAR-NCEP, EUA) del 05/01/1977 a les 18 UTC (mapes de l’esquerra) i del 06/01/1977 a les 12 UTC (mapes de la dreta) per als camps de temperatura, geopotencial i vent a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals). També es mostren els camps de temperatura, pressió al nivell del mar i vent en superfície (mapes inferiors). En tots ells poden identificar-se els trets meteorològics generals de l’episodi comentats anteriorment.

FIG05-Reanalisis-20CRP-0506GEN1977

  • Danys produïts

Els aiguats van produir nombrosos desbordaments de rius, rieres i torrents al sector nord-est de Catalunya. En especial es varen desbordar el Daró, el Riudaura, el Ter, l’Onyar i el Masrocs i les rieres de Gotarra i Benaula (Riudellots de la Selva), Calonge (Sant Antoni de Calonge), Tossa (Tossa de Mar), Trencada (Roses), Romanyac (el Port de la Selva) i sa Rierassa (Cadaqués), entre d’altres, produint inundacions de molts baixos, carrers i danys en comerços.

La majoria dels camps de la plana del Baix Ter i de la conca del Daró varen quedar inundats, així com d’altres zones més interiors de l’Empordà. La zona de la desembocadura del Ter a l’Estartit, força urbanitzada actualment, va quedar negada d’aigua. També es va inundar la vall de la desembocadura del Riudaura a Platja d’Aro, on molts carrers propers al riu van omplir-se d’aigua i sediments.

El desbordament del Daró va negar carrers de la Bisbal d’Empordà i a Gualta el nivell de les aigües va arribar al cim de l’antic pont Verd. El camp de futbol de la Bisbal va quedar força afectat per la inundació, així com algunes naus industrials als afores de la vila.

L’Onyar va experimentar una gran crescuda desbordant-se a Riudellots de la Selva i negant camps de conreu, mentre a Girona va estar a punt de fer-ho. Tot i així, la força de l’Onyar va emportar-se un pontet a la barriada de la Creueta del municipi de Quart.

El desbordament de la riera de Calonge va trencar un altre pont i dos murs de canalització a Sant Antoni de Calonge. Una persona va morir ofegada en ser arrossegat el seu vehicle mentre intentava creuar la riera la matinada del Dia de Reis. Aquest tipus d’accidents, recurrents al nostre país, continuen esdevenint possiblement perquè se sobrevalora la protecció del vehicle i es menysprea la força del cabal d’aigua.

Durant aquells dies Torroella de Montgrí va quedar incomunicada per la inundació de les carreteres que vénen d’Ullà i Serra de Daró. Roses també va quedar pràcticament incomunicada, ja que gran part de les carreteres que l’envolten estaven tallades pels desbordaments de diversos recs. Per una altra banda, les inundacions de l’Empordà van provocar la caiguda d’algunes torretes de subministrament elèctric amb els conseqüents talls de llum a diversos municipis durant més de dos dies.

Vivim en un país d’extrems, on les llargues ratxes seques es combinen amb episodis notables de precipitació. Després de l’Aiguat de Reis, possiblement més d’un haurà demanat a Ses Majestats els Reis d’Orient el difícil repte que la pluja caigui amb seny. Esperem que la propera vegada que vulguin regalar-nos aigua no la deixin anar de manera tan intensa com el 6 de gener de 1977.

  • Referències i enllaços d’interès

– Méteo l’Estartit: Aiguat de Reis de 1977. Fenòmens destacats. (Breu explicació de l’episodi amb força fotografies dels efectes de les inundacions a l’Estartit i Torroella de Montgrí, al portal d’internet de l’observador meteorològic Josep Pascual Massagué de l’Estartit, on hi ha informació meteorològica i climàtica de l’Estartit i Torroella de Montgrí).