Arxiu de la categoria: Episodis històrics

130 anys de la Gran Nevada de febrer de 1887

Aquest passat cap de setmana va fer 130 anys del temporal de neu i vent del 9-12 de febrer de 1887 que va tenir lloc a bona part de Catalunya. Aquest temporal de neu va ser el més important a la zona litoral i prelitoral de Catalunya de tot el segle XIX, i només comparable a la Nevada Grossa del 23-26 de febrer de 1944 a les Terres de Ponent, a la Gran Nevada del 24-26 de gener de 1947 a la Costa Brava o la del 25-26 de desembre de 1962 a la costa Central.

Les nevades van afectar principalment les comarques litorals i prelitorals del país, amb gruixos de neu superiors als 50 cm fins i tot a la mateixa línia de la costa, especialment a l’Empordà. A les muntanyes de Prades i massís de les Salines els gruixos de neu van superar els 100 cm.

El fort vent que va acompanyar la nevada va fer molt difícil mesurar el gruix real a causa de les congestes de neu que van formar-se de 80 a 160 cm a molts indrets. També, va complicar la mesura de la precipitació líquida equivalent, ja que una part important de la neu caiguda no va romandre en els pocs pluviòmetres que hi havia aleshores.

Imatge de la plaça del Duc de Medinacelli de Barcelona (Fotogravat de l’11 de febrer de 1887 realitzat pels Srs. Miquel Joarizti i Heribert Mariezcurrena Corrons / Font: Setmanari barceloní La Ilustración – Revista Hispano-Americana, núm. 329 del 20 de febrer de 1887. ARCA-Arxiu de Revistes Catalanes Antigues).

Imatge del pati de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona (Fotografia del 12 de febrer de 1887 realitzada pel Sr. Antoni Esplugas Puig / Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona).

Imatge de la plaça Reial de Barcelona (Fotografia del 12 de febrer de 1887 realitzada pel Sr. Antoni Esplugas Puig / Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona).

 

Llegir més…

70 anys de la Gran Nevada de gener de 1947

La setmana passada es van complir 70 anys del temporal de neu, vent i onatge del 24-26 de gener de 1947. Aquesta és la nevada més important dels últims 130 anys al litoral i prelitoral de Girona. Van registrar-se gruixos de neu extraordinaris a la mateixa línia de la costa, on la precipitació va ser més intensa, amb valors de fins a 100 cm a Portbou (40 m), 85 cm a Palamós (12 m) i la Bisbal d’Empordà (35 m), i 80 cm a Calonge (36 m). Al massís de les Salines i la serra de l’Albera els gruixos de neu van ser superiors als 100 cm, amb uns 150 cm a Maçanet de Cabrenys (370 m). A les Terres de Ponent la nevada també va ser considerable a l’Urgell amb un gruix màxim de 120 cm a Sant Martí de Maldà (382 m).

El fort vent que va acompanyar el temporal de neu va produir congestes d’entre 1 i 3 m a moltes viles del massís de les Salines, serra de l’Albera, Empordà i Costa Brava. Aquest fet va fer molt difícil mesurar la precipitació que realment va caure, així com el gruix de la neu acumulada. Per això es van publicar a la premsa de l’època gruixos de neu caiguts del tot inversemblants, com els 175 cm de Palamós o els 160 cm de la Bisbal d’Empordà.

– Imatge esquerra: Carrer de Josep Fàbrega i Pou de Palamós (3 m) el 25 de gener de 1947 totalment cobert per una capa de neu superior als 80 cm (Font: Àlex Tur, Blog del Temps a Palamós). Imatge dreta: Destrosses produïdes pel fort onatge a la línia del ferrocarril del Maresme, entre Caldes d’Estrac i Arenys de Mar, el 26 de gener de 1947. (Font: Revista Destino, núm. 498 de l’1 de febrer de 1947. ARCA, Arxiu de Revistes Catalanes Antigues de la Biblioteca de Catalunya). –

– Imatge del carrer de Ramon Boy de Torroella de Montgrí (20 m) el 25 de gener de 1947, amb un gruix de neu al voltant dels 50 cm. Es pot veure com la superfície de la neu acumulada és molt irregular a causa del fort vent (Font: Mònica Martinoy, Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí). –

Llegir més…