Arxiu de la categoria: Episodis històrics

10 anys del tòrrid estiu del 2003

Enguany es compleix el desè aniversari de l’excepcional estiu del 2003 a gran part del continent europeu, però especialment a l’Europa Occidental i Central. En ell es van superar molts registres extrems màxims de temperatura i de persistència de temperatures elevades.

A Catalunya va ser l’estiu més càlid almenys dels anteriors 100 anys, amb anomalies de temperatura mitjana de l’aire superiors als 4 °C respecte la mitjana climàtica 1961-1990. A l’Europa Occidental i Central es va valorar l’estiu del 2003 com el més càlid des de l’any 1500 (Luterbacher et al., 2004)

A conseqüència de les calorades més de 30.000 persones van morir a tot Europa, la majoria d’elles persones grans vulnerables, i prop de 650.000 hectàrees es van cremar en els més de 25.000 incendis que es van produir a tot el continent. La calor també va donar lloc a una pèrdua de volum de les glaceres dels Alps de l”ordre del 5-10% (European Climate Assessment and Dataset, ECA&D)

En el següent mapa es poden observar les anomalies de temperatura màxima diària durant l’agost de 2003 respecte la mitjana climàtica 1961-1990 a partir de la malla de dades E-OBS de 0,25° de resolució espacial i elaborada per l’ECA&D.

La calor afectà l’Europa Occidental i Central (especialment França), amb temperatures superiors als 40 °C a bona part de la Península Ibèrica i França. A la regió portuguesa de l”Alentejo s’arribaren als 47,3 °C, mentre que a nombroses ciutats del sud d’Espanya es superaren els 45 °C, amb un màxim de 46,2 °C a Còrdova. En l’àmbit de Catalunya, a Vinebre (La Ribera d”Ebre)  es va assolir el valor màxim del país amb 42,2 °C el 13 d”agost de 2003. A l’aeroport de Girona es va arribar a 41,2 °C i al de Barcelona a 37,3 °C.

Les grans calorades de l’estiu del 2003 tingueren el seu punt màxim durant la primera quinzena d”agost i van ser causades per la persistència de situacions sinòptiques amb advecció d”aire calent saharià des del Nord d’Àfrica (veure les reanàlisis a 850 hPa més avall). A més, aquestes situacions es van veure agreujades per unes condicions prèvies de molta sequedat del sòl i de la vegetació degudes a una llarga sequera a la primavera i començaments de l”estiu. A conseqüència d’aquesta sequedat, gairebé tota la radiació del Sol es va convertir en calor en no poder-ne ser absorbida pel sòl i la vegetació.

En els següents mapes elaborats a partir de les reanàlisis del NCEP-NCAR es pot veure la comparativa entre els camps de temperatura i geopotencial mitjans a 850 hPa durant l’estiu del 2003 (esquerra) i per al període 1948-2012 (dreta). S’hi aprecia com el patró climàtic de circulació zonal (Oest-Est) predominant sobre Europa es va desplaçar lleugerament generant una circulació més meridional (Sud-Nord) i amb una alçada geopotencial més gran, comportant les elevades temperatures i condicions d’estabilitat atmosfèrica durant l’estiu del 2003 a tota l’Europa Occidental i Central. Les temperatures a 850 hPa van ser aquell estiu 3 °C superiors a la mitjana climàtica 1948-2012.

Seguidament es presenta el resum del temps mes a mes amb les temperatures màximes absolutes per damunt dels 39,5 °C que es van registrar durant el tòrrid estiu del 2003 a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA):

 

Juny

Tot el país es va veure afectat per dues onades d’aire càlid procedent del nord d’Àfrica: la primera entre el dia 11 i el 17 i la segona entre els dies 18 i 25. Les elevades temperatures, que en alguns observatoris van superar els 40 °C, van conduir a la formació de tempestes convectives que van deixar precipitacions especialment fortes i abundants entre el dia 14 i el 17 i del dia 27 al 29, afectant principalment el Pirineu, Prepirineu i zones de l’interior. El dia 27 van caure 50,2 mm a Organyà (dels quals 20,8 mm van caure en 30 minuts) i 69,0 a l’Embassament de Sau.

 

Juliol

Es va caracteritzar per unes temperatures elevades, superiors a les mitjanes dels últims anys. L’anomalia no va ser deguda a temperatures extremes excepcionalment altes sinó a la persistència d’una situació sinòptica que va afavorir la presència d’una llengua d’aire càlid saharià al llarg de tot el mes. A principis de juliol va haver-hi certa inestabilitat en alçada, especialment entre els dies 3 i 7 amb el pas d’un tàlveg que va provocar pluges i ruixats a gran part de Catalunya, especialment intensos a punts del Montsià, amb 32,2 mm a Mas de Barberans, i al Tarragonès, amb 31,0 mm a Torredembarra.

 

Agost

Va ser un dels més càlids dels darrers 100 anys. Es va caracteritzar per unes temperatures mitjanes molt elevades seguint la tònica marcada pel juny i el juliol. A l’igual que el mes anterior, l’anomalia positiva respecte la mitjana climàtica no va ser deguda a temperatures extremes molt altes sinó a la persistència d’una situació sinòptica que propicià una irrupció contínua d’aire càlid saharià. El 17 d’agost es va modificar excepcionalment la situació sinòptica amb l’arribada d’un front de procedència atlàntica que va provocar pluges intenses a tot el país: Òdena 50,6 mm i Botarell 48,4 mm. Els dies 20 i 21 una petita bombolla d’aire fred en alçada va inestabilitzar l’atmosfera produint tempestes aïllades que van deixar 76,4 mm a Olot i 63,2 mm al Pont de Suert.

 

50 anys dels catastròfics aiguats del 25 de setembre de 1962 a Catalunya

Enguany s’han complit 50 anys dels aiguats durant el vespre-nit del 25 de setembre de 1962, els quals van provocar a Catalunya una de les majors catàstrofes hidrològiques que ha patit el nostre país amb la mort d’un miler de persones. Per aquest motiu el Servei Meteorològic de Catalunya ha recopilat i ordenat informació de diverses fonts per a recordar aquest episodi, la qual es presenta a continuació.

La situació meteorològica es va caracteritzar en superfície per una advecció d”aire càlid molt humit de la Mediterrània que va permetre una acumulació molt important de vapor d”aigua i d”inestabilitat potencial a les capes baixes de la troposfera, a la qual s’hi va ajuntar l”arribada d”aire humit i relativament fred en capes mitjanes i altes de la troposfera pel pas d’un tàlveg sobre la Península Ibèrica. Tots aquests factors van causar la formació d’importants tempestes, organitzades probablement en un sistema convectiu de mesoescala que va afectar durant unes quatre hores (entre les 19:30 i les 23:30 del dia 25, hora oficial) principalment el nord del Baix Llobregat, els dos Vallesos i el Baix Maresme (més info: article1, article2, article3).

Es van registrar 212 mm en menys de 3 h, amb una intensitat màxima de 6 mm/min a Sabadell. El màxim de precipitació enregistrat va ser de 250 mm a Martorelles. Aquests valors de precipitació tenen un període de retorn superior als 100 anys per alguns punts de la zona afectadasegons l’estudi realitzat a l’any 2005 per l’SMC “Mapes de precipitació màxima diària esperada a Catalunya per a diferents períodes de retorn”. Aquest episodi va tenir lloc després d”una llarga sequera, ja que feia uns 4 mesos que gairebé no hi plovia. Els aiguats van produir el creixement sobtat de diverses rieres i rius afluents del Llobregat i del Besòs (principalment la Riera de les Arenes i el Riu Ripoll). El barri de les Arenes a Terrassa, l”Escardívol de Rubí i moltes fàbriques de Sabadell van desaparèixer sota les aigües de la riuada.

Al llarg del dia 25 de setembre les precipitacions van arribar a Catalunya, amb plugims febles que van començar pel sud i que s”anaren intensificant mentre es desplaçaven cap al nord.Sobre les sis de la tarda (hora oficial) les pluges es van fer més intenses, tot i que havia estat plovent durant tot el dia de forma feble i dispersa a gran part del país. Entre les deu i les onze de la nit les tempestes van descarregar amb una intensitat molt elevada, causant les grans crescudes i desbordaments de rius i rieres de les conques del Besòs i del Llobregat.

A continuació es presenta un llistat dels valors acumulats de precipitació des de les 07 UTC del dia 25 a les 07 UTC del dia 26 de setembre de 1962 a les estacions pluviomètriques de la xarxa d’observadors de l’AEMET (en aquella època,Servicio Meteorológico Nacional) per sobre dels 100 mm. Els màxims de precipitació van correspondre a Martorelles amb 250 mm, Corbera de Llobregat amb 240 mm i a Terrassa amb 223 mm.

Llegir més…