Arxiu de la categoria: Episodis històrics

125 anys de la Gran Fredorada de gener de 1891

Fa 125 anys, entre el 6 i 21 de gener, es va produir la Gran Fredorada de 1891, l’onada de fred més important a Catalunya dels últims 140 anys (des que hi ha registres instrumentals a diferents punts del país). Es va produir a les acaballes del període climàtic fred conegut com la Petita Edat del Gel i va ser l’última vegada que es va glaçar l’Ebre en el seu curs baix. A la ciutat de Barcelona es va registrar una temperatura mínima de -9,6 °C el 18/01/1891, a l’observatori meteorològic situat a la seu de la Universitat de Barcelona (plaça de la Universitat); a Tortosa s’arribà a -9,5 °C i a Puigcerdà s’assoliren -22,0 °C. En els últims 125 anys no hi hagut cap onada de fred que hagi superat aquests valors tant a Barcelona com a Tortosa i Puigcerdà.

FIG01-Riu-Ebre-gelat-GEN1891-Bonaventura_Masdeu
Imatge del riu Ebre pràcticament congelat, de banda a banda, al seu pas per Tortosa el 18/01/1891 (Foto de Bonaventura Masdeu). Aquell dia s’assolí una mínima de -9,5 °C a Tortosa.

Descripció general

Aquesta onada de fred va tenir lloc durant un dels hiverns més rigorosos i persistents dels últims 185 anys a la península Ibèrica, amb onades de fred molt intenses, que també es presentaren fora de la temporada estricta d’hivern.

Des de mitjans d’octubre de 1890 fins a la primavera de 1891, un règim pràcticament constant de vents del nord-est va provocar l’arribada gairebé contínua de masses d’aire molt fred i sec a la península Ibèrica, produint un temps gèlid i precipitacions escasses, excepte en alguna zona del nord com a les costes cantàbriques. L’ambient hivernal va romandre durant gairebé cinc mesos seguits i la successió d’onades de fred continental va deixar mínimes absolutes a la zona mediterrània que encara no han estat superades per cap gran fredorada posterior, com serien les de febrer de 1956, o els geners de 1971 o 1985.

Llegir més…

75 anys de l’Aiguat de Sant Lluc de 1940

Aquest cap de setmana es compleixen 75 anys dels excepcionals aiguats que es van produir al nord-est de Catalunya i la Catalunya Nord, on es van registrar valors acumulats de precipitació rècord (propers als 2000 mm). Els forts aiguats van provocar enormes danys materials i humans (~ 400 morts) degut als nombrosos desbordaments en les conques del Tec, la Tet i l’Aglí, a la Catalunya Nord i les de la Muga, el Fluvià i el Ter a Catalunya.

Aquest episodi és conegut amb el nom popular de l’Aiguat de Sant Lluc, ja que la precipitació més intensa va tenir lloc entre la vigília i el dia de Sant Lluc (18 d’octubre). Popularment també s’anomena com l’Aiguat del 40 o d’en 40. A Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir, Catalunya Nord) es van registrar 1000 mm el 17 d’octubre de 1940[1] i un total de 1930 mm del 16 al 20 d’octubre de 1940. El valor del 17 d’octubre a Sant Llorenç de Cerdans representa el rècord absolut oficial de precipitació màxima mesurada en un dia de tot Europa. A Catalunya destaquen els 352 mm mesurats a Camprodon el 17 d’octubre de 1940 i un total de 870,1 mm del 16 al 20 d’octubre de 1940.

FIG1 – Imatges de Ripoll: 18 d’octubre de 1940 les aigües desbordades del Ter van inundar la devesa del Pla fins arribar a les parets de les fàbriques (dreta). 19 d’octubre de 1940 s’observen els arbres arrossegats sobre el pont d’OIot al riu Ter i les cases de la riba del riu afectades per la força de les aigües (esquerra). Font: Arxiu del Museu de Ripoll. Revista de Girona, núm. 163, setembre-octubre de 1993.

Llegir més…