Arxiu de la categoria: Episodis històrics

30 anys de la Gran Nevada del 30 de gener de 1986

Demà farà 30 anys del temporal de neu i vent del 30 de gener de 1986 que va tenir lloc a bona part de Catalunya. Va afectar principalment les comarques centrals i del nord-est del país, així com les serralades litoral i prelitoral, i alguns punts de les Terres de Ponent. A la serralada Transversal, el Montseny i el Pirineu Oriental van acumular-se més de 100 cm de neu i entre 60-80 cm a gran part de la serralada Prelitoral des de la Conca de Barberà fins al massís de les Guilleries. La nevada va arribar també fins al nivell del mar al litoral central i nord, però només va agafar la neu fins a cota zero a la zona de la Baixa Tordera i alguns punts del Baix Empordà. El fort vent va provocar importants sobreacumulacions i congestes de neu superiors als dos metres, fent molt difícil de mesurar amb exactitud el gruix de neu que realment havia caigut.

FIG01-Imatges-Nevada-30GEN1986

Imatges de la neu caiguda durant el temporal del 30-31 de gener de 1986: (a) Restes de la neu molt humida que va caure al Peu del Funicular del Tibidabo (Barcelona, 222 m) el dia després de la nevada (Foto Eliseu Vilaclara, SMC). (b) Sant Miquel de Balenyà (592 m) encara ben nevat tres dies després de la gran nevada amb uns 40 cm al centre de la Vila (Foto Eliseu Vilaclara, SMC). (c) Neu sobre unes cadires i taula de terrassa, amb més de 80 cm de gruix, a Sant Pau de Segúries (854 m) el matí del 31 de gener de 1986 (Foto Jacint Lapedra). (d) i (e) Carrers de Setcases (1.266 m) i Vilallonga de Ter (1.067 m), respectivament, colgats per la neu una setmana després de la nevada. Es poden apreciar els grans caramells i ràfecs de neu que es van formar a les teulades (Fotos Joan Solà Galceran, observador meteorològic de Sant Pau de Segúries). 

Descripció general

L’important temporal de neu i vent del 30 de gener de 1986 va ser provocat per una borrasca molt profunda i extensa, que va despenjar-se des d’Islàndia fins situar-se davant la costa catalana. Va aprofundir-se notablement produint un temporal fort de llevant-gregal amb intensa precipitació de neu degut a la baixa temperatura en alçada. Aquell dia la baixa més profunda de tot el continent europeu es trobava sobre Catalunya. El pas de la depressió va ser ràpid, però va provocar precipitacions intenses en forma de neu durant 12-18 hores.

Van acumular-se gruixos superiors al metre de neu a la Serralada Transversal, el Montseny i el Pirineu Oriental. La nevada va afectar a gran part del país, començant pel nord-est de manera tímida cap a mig matí del 30 de gener, però intensificant-se a partir de migdia gairebé a tot arreu, però sobretot a la meitat nord. Durant la tarda la nevada va continuar, arribant fins al nivell del mar al litoral central i la Costa Brava. A partir del vespre va anar perdent força fins desaparèixer pràcticament cap a la mitjanit a gran part del país, excepte en algunes zones interiors de la meitat nord del país, sobretot del nord-est, on la nevada va continuar dèbilment fins a mig matí del dia 31.

La nevada va ser molt humida i amb una temperatura no gaire baixa, acumulant-se importants gruixos de neu i agafant-se amb molta facilitat damunt de cables elèctrics, pals, torres d’alta tensió i arbres, els quals van caure amb facilitat pel pes de la neu i les fortes ratxes de vent. El vent va provocar també sobreacumulacions de neu i la formació de congestes, que en alguns punts de l’interior i del Pirineu Oriental varen superar els dos metres de gruix, i puntualment arribaren als tres o quatre metres. En canvi, a les zones més exposades al vent pràcticament no se’n va acumular. Aquest fet va fer molt difícil poder mesurar amb exactitud el gruix de neu caigut realment en moltes zones del país. Com a cas extrem cal comentar que la boca sud del túnel del Cadí, d’uns 5 m d’alçada, va quedar completament bloquejada per la neu. A l’interior i a les comarques del nord-est la neu va romandre força dies després de la nevada. Per exemple, a les valls del Ripollès va perdurar més de 15 dies.

Llegir més…

125 anys de la Gran Fredorada de gener de 1891

Fa 125 anys, entre el 6 i 21 de gener, es va produir la Gran Fredorada de 1891, l’onada de fred més important a Catalunya dels últims 140 anys (des que hi ha registres instrumentals a diferents punts del país). Es va produir a les acaballes del període climàtic fred conegut com la Petita Edat del Gel i va ser l’última vegada que es va glaçar l’Ebre en el seu curs baix. A la ciutat de Barcelona es va registrar una temperatura mínima de -9,6 °C el 18/01/1891, a l’observatori meteorològic situat a la seu de la Universitat de Barcelona (plaça de la Universitat); a Tortosa s’arribà a -9,5 °C i a Puigcerdà s’assoliren -22,0 °C. En els últims 125 anys no hi hagut cap onada de fred que hagi superat aquests valors tant a Barcelona com a Tortosa i Puigcerdà.

FIG01-Riu-Ebre-gelat-GEN1891-Bonaventura_Masdeu
Imatge del riu Ebre pràcticament congelat, de banda a banda, al seu pas per Tortosa el 18/01/1891 (Foto de Bonaventura Masdeu). Aquell dia s’assolí una mínima de -9,5 °C a Tortosa.

Descripció general

Aquesta onada de fred va tenir lloc durant un dels hiverns més rigorosos i persistents dels últims 185 anys a la península Ibèrica, amb onades de fred molt intenses, que també es presentaren fora de la temporada estricta d’hivern.

Des de mitjans d’octubre de 1890 fins a la primavera de 1891, un règim pràcticament constant de vents del nord-est va provocar l’arribada gairebé contínua de masses d’aire molt fred i sec a la península Ibèrica, produint un temps gèlid i precipitacions escasses, excepte en alguna zona del nord com a les costes cantàbriques. L’ambient hivernal va romandre durant gairebé cinc mesos seguits i la successió d’onades de fred continental va deixar mínimes absolutes a la zona mediterrània que encara no han estat superades per cap gran fredorada posterior, com serien les de febrer de 1956, o els geners de 1971 o 1985.

Llegir més…