Arxiu de la categoria: Estacions automàtiques

Apunts sobre la climatologia de la Setmana Santa 2017

0. Introducció

La Setmana Santa és un dels primers períodes llargs de l’any dedicats massivament a l’oci i a les activitats a l’aire lliure. Hi conviuen encara les activitats pròpies dels esports d’hivern i les primeres manifestacions del turisme de platja. Per tant, la meteorologia juga un paper destacat a l’hora de la planificació de les destinacions i el tipus d’activitat.

Aquest informe no pretén ser una predicció meteorològica, sinó un recull de la climatologia habitual a Catalunya durant el període del 8 al 17 d’abril, que és en el que queda emmarcada la Setmana Santa enguany. Més endavant, l’Àrea de Predicció del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emetrà un informe precís sobre la predicció meteorològica.

 

1. Font d’informació

L’estudi es basa en les dades meteorològiques registrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) de l’SMC, majoritàriament dins del període 2002-2016, és a dir, quinze anys de dades que poden caracteritzar força bé les característiques climàtiques del període d’estudi. Les variables analitzades han estat la temperatura màxima, la temperatura mínima, la temperatura mitjana, la precipitació i la velocitat del vent. A part, per a analitzar el comportament de la variable insolació (hores de sol) també s’han fet servir les dades procedents dels següents observatoris principals: Barcelona – Observatori Fabra, Observatori de l’Ebre, Observatori de Lleida, Aeroport de Girona – Costa Brava i Aeroport de Reus.

Les unitats de mesura són graus Celsius (ºC) per a la temperatura, mil•límetres (mm) per a la precipitació, quilòmetres per hora (km/h) per a la velocitat del vent i nombre d’hores (h) d’insolació.

Els resultats es mostren en forma de mapes i d’alguna taula, i per a una anàlisi més detallada, en forma d’annex al final del document. Finalment, el període sobre el qual se cenyeix l’estudi és el comprès entre el 8 i el 17 d’abril.

 

2. Temperatura

La variabilitat climàtica de la primavera es posa de manifest quan s’observa la figura 1, on es mostra la temperatura mitjana per al conjunt de Catalunya des del 2002 i dins del període del 8 al 17 d’abril. En els darrers 15 anys hi conviuen anys amb una mitjana inferior als 9 ºC amb d’altres que freguen o superen els 15 ºC. És, de ben segur, una de les èpoques de l’any amb una meteorologia més contrastada.

– Evolució recent de la temperatura mitjana (TMm) per al conjunt de Catalunya, i per al període entre el 8 i el 17 d’abril. La mitjana s’ha obtingut a partir de 108 EMA, excloent les ubicades a més de 2.000 m. –

La figura 2 mostra una aproximació geogràfica a aquesta variabilitat a través del mapa de la temperatura mitjana a Catalunya, per al període 8-17 d’abril. A les parts baixes del país (entre 0 i 500 m d’altura aproximadament) la temperatura mitjana se situa al voltant dels 12-14 ºC. En aquest sentit, les comarques més meridionals i de la franja litoral central i sud són les més càlides, amb una temperatura mitjana que se situa entre els 14 i els 15 ºC. Per contra, les comarques pirinenques són les més fredes, amb una mitjana per a aquest període que no supera els 9 ºC, i a l’alta muntanya, altures superior als 2.000 m, la temperatura mitjana no supera el valor d’1 ºC.

Llegir més…

Estacions meteorològiques creades el 1916

La dècada de 1910 va ser un període clau en l’assentament i creixement de la xarxa d’observació meteorològica a Catalunya. Anys abans, el 1895 va marcar l’inici amb l’establiment de la Xarxa Meteorològica de Catalunya i Balears, sota l’impuls de la Diputació de Barcelona, i que arribà a coordinar més d’una quarantena d’observatoris al tombant de segle. Posteriorment, la valuosa tasca de Rafael Patxot va permetre la continuïtat de molts d’aquests observatoris i ampliar-ne el nombre. Des de 1910, gràcies especialment a la creació de la Sociedad Astronómica de Barcelona i, en menor mesura, a l’expansió de la indústria hidroelèctrica, de les societats agrícoles, i al suport de l’Oficina Central Meteorológica espanyola, hi hagué un salt espectacular en el nombre d’estacions meteorològiques, superant l’any 1918 el nombre de 220.

Aquest article fa un breu repàs a les estacions meteorològiques creades l’any 1916, un any que s’inscriu plenament en aquest període d’expansió i del qual complim el seu centenari enguany.

L’any 1916 es varen crear a Catalunya un total de 34 observatoris meteorològics, segons consta a la base de dades del Servei Meteorològic de Catalunya, SMC (taula 1). Bona part d’aquestes estacions eren pluviomètriques, només Riner – el Miracle era termopluviomètrica, tot i que en sis casos es varen ampliar posteriorment a observatoris de termopluviometria. Bona part de les estacions varen estar en funcionament només dues dècades o fins i tot menys, amb meritòries excepcions que tot seguit indiquem.

Imagen1

Taula 1. Observatoris creats l’any 1916 ordenats per comarca, indicant la data d’inici i final de les observacions, i la tipologia (TP, termopluviomètrica / P, pluviomètrica).

 

La indústria, impulsora de l’observació meteorològica

El creixement industrial del país va impulsar indirectament la creació de nombroses estacions meteorològiques, especialment lligades a la indústria de l’aigua i del tèxtil. Aquest és el cas de l’observatori instal·lat a la central hidroelèctrica de Ribes de Freser, que es va mantenir en actiu fins a finals de la dècada de 1980. Dins del món del tèxtil, a Sallent-Cabrianes es va instal·lar al jardí de la fàbrica de Manufactures Berenguer (figura 1), que es va posar en funcionament el 1905. Va funcionar gairebé sense interrupcions fins al 1989, i es reprengueren les observacions al 2001 i fins al 2004, tot i que probablement des d’una altra ubicació. Representa una de les sèries pluviomètriques més llargues i contínues del Bages.

L’any 1916, la Societat General d’Aigües de Barcelona, precursora de l’actual Aigües de Barcelona va instal·lar quatre estacions a la capital catalana i al Baix Llobregat. Les més destacades, per la longitud i continuïtat de les observacions, foren les de Barcelona – Muntanya Pelada i Cornellà de Llobregat. En ambdós casos hi ha observacions contínues entre 1916 i 1919 i, després d’una interrupció, reprenen les observacions pluviomètriques més endavant, a la dècada de 1930 i 1940, respectivament i finalitzant l’any 2002. Les altres dues estacions es van instal·lar a Barcelona, a Sant Andreu i Nostra Senyora del Coll, però de durada testimonial.

 

Figura 1

Figura 1. Imatge actual de la fàbrica de Cal Berenguer de Cabrianes. Font: Viquipèdia

Llegir més…