Arxiu de la categoria: Fenòmens de l’atmosfera

I Concurs d’Instagram METEOCAT

Del 25 de febrer de 2015 al 15 de març de 2015

 

Hi podrà participar tothom que vulgui a través de la plataforma Instagram amb l’etiqueta #dmmeteocat. L’objectiu és fomentar la participació ciutadana i ensenyar imatges relacionades amb la meteorologia.

El director del Servei Meteorològic de Catalunya emetrà públicament el veredicte del jurat el diumenge 22 de març de 2015 als actes de Cosmocaixa.

 

Bases del concurs

  1. Entraran a formar part del concurs totes aquelles fotografies amb l’etiqueta #dmmeteocat. El motiu pot ser qualsevol fenomen meteorològic o canvi climàtic però sempre relacionat amb la meteorologia a Catalunya.
  2. El concurs comença el 25 de febrer de 2015 a les 00.00h i acaba el 15 de març a les 23.59h
  3. Els guanyadors/es seran contactats a través d’un missatge a la seva fotografia. Els noms dels guanyadors es faran públics als comptes de twitter i facebook del Servei Meteorològic de Catalunya (@meteocat i facebook.com/meteocat). Els guanyadors hauran de posar-se en contacte amb el Servei Meteorològic de Catalunya al correu xarxes@meteo.cat enviant la fotografia original amb la màxima resolució possible.
  4. Les fotografies hauran d’estar fetes en el període del concurs.
  5. Les fotografies han de ser originals i fetes amb dispositius mòbils (Android/Iphone). Aquelles fetes amb càmeres de fotos quedaran automàticament descartades.
  6. La participació al concurs és gratuïta.

 

Ús de les fotografies

  1. Les imatges publicades a Instagram amb l’etiqueta #dmmeteocat seran públiques al bloc i les xarxes socials del Servei Meteorològic de Catalunya.
  2. Totes les imatges que participin al concurs podran ser utilitzades pel Servei Meteorològic de Catalunya per a futures activitats o publicacions del Servei, sempre citant-ne l’autor.
  3. La publicació d’imatges a Instagram amb l’etiqueta #dmmeteocat significa l’acceptació d’aquestes bases.

 

Ús de les dades

  1. Pujar les fotografies a Instagram amb l’etiqueta #dmmeteocat implica permís perquè ens posem en contacte amb els guanyadors a través d’un missatge a la fotografia. Els noms dels guanyadors també es faran públics als canals indicats anteriorment.
  2. D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de caràcter personal, us informem que les dades dels guanyadors no s’incorporaran a cap fitxer del Servei Meteorològic de Catalunya.

 

Premis i jurat

  1. El jurat està format per:
  • Xavier de Yzaguirre, tècnic del Servei Meteorològic de Catalunya
  • Isabel Martínez Trepat, tècnica d’imatge i so del Servei Meteorològic de Catalunya
  • Mireia Busquets, informàtica del Servei Meteorològic de Catalunya
  1. El director del Servei Meteorològic de Catalunya emetrà públicament el  veredicte del jurat el diumenge 22 de març de 2015 a les 12h a  l’Auditori de Cosmocaixa.
  2. La decisió del jurat és definitiva, però es reserva el dret a modificar la seva decisió si el guanyador/a no assisteix a l’acte de diumenge 22 de març a Cosmocaixa. En aquest cas es seleccionarà com a guanyadora la següent imatge amb més números de vots pel jurat.
  3. Els premis seran els següents:
  • 1r premi:  400€
  • 2n premi: 200€
  • 3r premi:  1 forfet doble per esquiar a l’estació de La Molina

 

Addicional

  1. L’organització no es fa responsable de cap problema o error tècnic d’un sistema en línia informàtic, servidor o proveïdor, equip informàtic o error de software de qualsevol correu electrònic que pugui produir-se.
  2. La participació en el concurs implica l’acceptació de totes les condicions d’Instagram. Les podeu consultar a instagram.com/legal/terms

descarga

 

Atenció!  Tots els participants esteu convidats a l’acte de celebració del Dia Meteorològic Mundial que es farà a Cosmocaixa el diumenge 22 de març a les 12h. Cal confirmar l’assistència per correu electrònic a smc@meteo.cat

 

Canvi en la definició de la Calamarsa i la Pedra

El Servei Meteorològic de Catalunya ha decidit, davant d’una petició d’aclariment del TERMCAT (Centre de Terminologia), fer un canvi en la definició de la calamarsa i de la pedra vigent fins ara, i en la mida que delimita un i altre hidrometeor sòlid.

Tant al Manual d’Estil com al Manual de l’Observador hi figurava el diàmetre d’un centímetre com a llindar entre la calamarsa i la pedra, i és cert que aquesta mida no és la més utilitzada en d’altres països per anomenar de forma diferent els hidrometeors sòlids d’aquestes característiques. Un dels problemes més greus amb què s’ha trobat l’SMC a l’hora de decidir si es feia un canvi, és la manca de paral·lelisme entre la nomenclatura catalana i la d’altres llengües sobre aquests fenòmens.

Per posar-ho de manifest es presenta, a continuació, una mostra d’algunes de les definicions trobades en relació al fenomen que ens ocupa:

Eduard Fontserè i Rafael Patxot definien la calamarsa com a grànuls de gel rodons d’entre 2 i 5 mm de diàmetre, transparents o semitransparents, i que cauen amb temperatures properes als zero graus. La pedra, en canvi, la definien com grànuls de gel amb una mida entre la d’un pèsol i la d’un puny, amb clovelles clares i opaques, que cauen acompanyades de tempesta i mai per sota dels zero graus.

L’AEMet (Agència Estatal de Meteorologia) dóna com a definició de granizo (el que podríem considerar calamarsa) o pedrisco (el que podríem considerar pedra) “glóbulos o trozos de hielo entre 5 y 50 mm de diámetro”. Se sobreentén que el pedrisco es correspon amb els trozos de hielo.

L’AMS (American Meteorological Society) parla de hail (podem entendre que és la pedra) quan el seu diàmetre és de més de 5 mm. Quan és menor parla de small hail,  snow grains,  snow pellets  (o soft ice), ice  pellets o graupel, termes alguns dels quals podem associar a la nostra calamarsa, neu granulada, neu rodona i calabruix.

A les observacions meteorològiques aeronàutiques (METAR) es xifra GR (del francès GRêle) quan el diàmetre dels grànuls de gel és de més de 5 mm i GS (dels francès GréSil) quan és de menys de 5 mm.

Analitzant una mica aquestes definicions es troba que l’única mida que apareix associada a un canvi de nomenclatura és 5 mm i no pas 10. En alguns casos, però, sembla que el canvi de nom va més associat al fet de tenir una forma esfèrica o una forma irregular més que no pas a la seva mida.

Cal destacar, també, que la definició de Fontserè, a l’Assaig d’un Vocabulari Meteorològic Català de 1948, deixa entreveure que l’origen de la calamarsa no és el mateix que el de la pedra, ja que en la calamarsa no parla de clovelles alternativament opaques i transparents, pròpies de la circulació d’un grànul de gel dins d’un núvol convectiu. També diu que cau prop dels zero graus, el que suggereix que pot tractar-se, o bé de gotes d’aigua que es congelen en passar per un estrat d’aire fred (donant lloc a glaç transparent) o bé de gotetes d’aigua en subfusió capturades per un nucli de calabruix o de neu granulada (donant lloc a glaç opac o semitransparent). I, finalment, també és significatiu que no parli de tempesta.

Un altre argument en favor que es tracti d’un fenomen diferent és que la paraula calamarsa sembla que té origen cèltic i que significa pedres de març, el que tampoc associaria el fenomen a les tempestes, poc habituals en aquell mes.

Si es té en compte la nomenclatura de l’AMS, de reconegut prestigi, es constata que també associa sovint els hidrometeors sòlids de mida inferior als 5 mm a fenòmens diferents que els que generen els grànuls de mida superior.

Arran d’aquestes consideracions s’ha decidit proposar al TERMCAT de fer un canvi en les definicions actuals del diccionari normatiu,  que suposa rebaixar el llindar entre la calamarsa i la pedra de 10 a 5 mm de diàmetre.  S’ha aprofitat per realitzar altres canvis menors en les definicions i també per eliminar el llindar mínim de la calamarsa, situat fins ara en els 2 mm.

Es presenten, a continuació, les definicions que estaven vigents fins avui al Manual d’Estil i al Manual de l’Observador, i les noves:

Definicions anteriors

Manual d’Estil

Calamarsa: precipitació de grans de glaç arrodonits i mig transparents, inferiors a 10 mm de diàmetre.

Pedra: precipitació de grans de glaç arrodonits i mig transparents, amb un diàmetre igual o superior a 10 mm.

 

Manual de l’Observador 

Calamarsa: precipitació en forma de grans d’aigua solidificada, mig transparents, rodons, rarament cònics, de 2 a 10 mm de diàmetre i que estan formats per capes concèntriques de gel.

Pedra: trossos de glaç irregulars, d’una grandària superior als 10 mm. Arriben a assolir mides superiors als 50 mm en casos excepcionals. Creixen formant clovelles alternativament clares i opaques en els seus ascensos i descensos dins la tempesta.

 

Definicions vigents a partir d’ara

Calamarsa: grans de glaç esfèrics de fins a 5 mm de diàmetre, rarament cònics, transparents o semitransparents. Poden tenir un nucli de calabruix o neu granulada. No es trenquen en caure a terra i són difícils d’aixafar.

Pedra: grans de glaç esfèrics de més de 5 mm de diàmetre, conjunt de grans de glaç soldats entre sí, o trossets de glaç irregulars, sovint formats per capes alternativament opaques i transparents. Cauen durant tempestes fortes i gairebé sempre acompanyats d’intensa activitat elèctrica. Es considera pedra gran, o grossa, quan el seu diàmetre major és superior als 2 cm.

Finalment, cal precisar que la normalització d’un terme meteorològic no suposa, en absolut, cap intent d’eliminar ni reduir la gran riquesa de nomenclatura popular meteorològica que hi ha a Catalunya i que es posa de manifest amb termes com calamarsó, granís, granissó o granissol, usats en algunes contrades per referir-se a la calamarsa.

 

 

Calamarsa

 

Calamarsa

 

Pedra