Arxiu de la categoria: General

90 anys de l’Aiguat de Sant Ramon

Aquesta setmana es compleixen 90 anys dels catastròfics aiguats que van tenir lloc a gran part del litoral i prelitoral de Catalunya amb nombrosos valors de precipitació superiors als 100 mm en 24 h entre el 31 d’agost i l’1 de setembre de 1926. El Francolí, el Gaià, el Foix, el Llobregat, el Besòs i el Ter (entre d’altres) varen desbordar-se, així com nombrosos torrents, barrancs i rieres, causant 44 morts i incomptables danys materials.

Aquest episodi és conegut amb el nom popular de l’Aiguat de Sant Ramon, ja que la precipitació més intensa va tenir lloc el dia de Sant Ramon Nonat (31 d’agost). Els valors màxims de precipitació en 24 hores mesurats des del 31 d’agost de 1926 a les 7 UTC fins a l’1 de setembre de 1926 a les 7 UTC van ser de 175,7 mm a Vandellòs, 162,0 mm a la Garriga i 154,4 mm a Terrassa.

Imatge del tren València-Barcelona descarrilat per una esllavissada a les vies del ferrocarril, passada l’estació de l’Ampolla, com a conseqüència del fort aiguat caigut el 31 d’agost de 1926. Aquest accident va provocar la mort de 20 persones i en va ferir 125 més (Setmanari La Hormiga de Oro, Barcelona, 9 de setembre de 1926; Font: Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de España). –

– Imatges dels desperfectes causats dies després pel fort aiguat del 31 d’agost de 1926 a Sabadell a les vies dels Ferrocarrils Catalans i al pont de la carretera de Terrassa a Barcelona (Setmanari La Hormiga de Oro, Barcelona, 9 de setembre de 1926; Font: Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de España).

  • Descripció de l’episodi

Entre la matinada del 31 d’agost i el matí de l’1 de setembre de 1926 van tenir lloc importants nuclis tempestuosos, els quals es deurien organitzar possiblement en un sistema convectiu de mesoescala que va escombrar de sud a nord gairebé la totalitat del litoral i prelitoral de Catalunya. Es van registrar valors de precipitació superiors als 100 mm en 24 h des del Baix Camp fins a l’Alt Empordà.

La pluja torrencial va començar caient al sud del país entre la matinada i matí del dia 31. A la costa Central i la part central del país començà a ploure amb intensitat a partir del migdia, i cap al vespre a la Costa Brava i comarques del Nord-Est. On plogué més fou al camp de Tarragona, Vallès, Baix Llobregat, Penedès, Garraf i Bages, amb registres de precipitació superiors als 125 mm en 24 h. Destaquen els 175,7 mm mesurats a Vandellòs, 162,0 mm a la Garriga, 154,4 mm a Terrassa, 145,6 mm a Olesa de Montserrat i 141,3 mm a Vilafranca del Penedès des del 31 d’agost de 1926 a les 7 UTC fins a l’1 de setembre de 1926 a les 7 UTC.

Si considerem la precipitació total de l’episodi, entre les 7 UTC del 30 d’agost i les 7 UTC del 2 de setembre de 1926, tenim com a valors màxims els 186,8 mm a Vandellòs i 181,5 mm a Olesa de Montserrat.

Llegir més…

140 anys de la Gran Calorada de juliol de 1876

Aquesta setmana es compleixen 140 anys de la Gran Calorada de juliol de 1876. Va ser l’onada de calor més important de tot el segle XIX a tota la península Ibèrica i gran part d’Europa, amb la particularitat que va tenir lloc en un context fred, a les acaballes de la Petita Edat del Gel. Posteriors onades de calor ocorregudes al llarg del segle XX i principis del present segle han superat els valors màxims assolits aleshores.

Descripció de l’episodi

L’onada de calor va començar pel sud de la península Ibèrica cap al 25 de juliol, arribant al seu punt àlgid entre el 28 i el 31 de juliol i s’allargà fins al 7 d’agost, sobretot per la part sud i central de la Península. Va estar caracteritzada per una situació de gran estabilitat atmosfèrica (que va permetre una elevada insolació) i vent en calma, fent que la temperatura màxima es disparés als llocs més càlids de la Península i l’interior del país. A la costa mediterrània el màxim va tenir lloc després d’un o dos dies de ponent abrasador.

El 28 de juliol de 1876 van registrar-se 40,0 °C a Tortosa. Tot i que pot semblar una temperatura gens excepcional, no és un valor que s’assoleixi cada estiu a Catalunya (actualment a dos de cada tres estius es registra en algun punt del país i en dies aïllats un valor superior o igual als 40 °C), i menys en el context del segle XIX.

Cal esmentar que l’any 1876 només es feien observacions de manera oficial a la ciutat de Barcelona (on es van assolir 36,2 °C el 28 de juliol de 1876) fet que dificulta trobar registres previs de 40 °C. De manera particular, només en algunes ciutats importants del país es feien mesures instrumentals a títol particular a càrrec d’alguns òptics, metges o a la seu d’algun diari, com Tortosa, Reus, Girona o Tarragona, entre d’altres. Així doncs, s’ha fet una cerca en diferents arxius de premsa històrica digitalitzada de l’època de Catalunya i de l’estat espanyol (Premsa Digitalitzada de la Xarxa Arxius Comarcals de Catalunya, Hemeroteca Digital de l’Ajuntament de Tarragona, Hemeroteca Digital de l’Ajuntament de Girona, Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de España) per a trobar alguns valors de referència més. Tan sols s’han considerat els valors coherents amb la situació sinòptica de la calorada de juliol de 1876 i congruents amb els assolits en posteriors onades de calor succeïdes per a les quals es té una cobertura territorial de dades molt més àmplia.

A continuació es mostra un llistat de la temperatura màxima assolida durant el mes de juliol de 1876 a diferents punts de Catalunya (en són poquets), així com altres valors de la resta de la península Ibèrica i del sud de França. S’ha de comentar que en la majoria d’estacions meteorològiques oficials d’aquella època els termòmetres de màxima i mínima es trobaven dins d’un abric meteorològic obert del tipus Montsouris, diferent de l’estàndard actual tancat del tipus Stevenson. Tot i que els abrics oberts permeten la ventilació dels termòmetres continguts dins d’ells, no els protegeixen de la radiació solar reflectida pel terra. Aquest fet provoca un sobreescalfament de l’aire dins de l’abric, i per tant, l’enregistrament de valors màxims de temperatura més elevats que els reals.

Segons un estudi elaborat per Brunet et al. (2004), als observatoris meteorològics de Múrcia i la Corunya durant la primavera i l’estiu del 2003, es va veure que aquests abrics meteorològics produeixen una sobreestimació dels valors màxims de temperatura en els mesos de màxima insolació propers als 2 °C.

Per aquest motiu, a la gran majoria de valors màxims instrumentals assolits a la península Ibèrica l’any 1876 i que es presenten en la següent taula, s’hi ha aplicat una reducció de 2 °C. Així, els valors de temperatura recopilats són comparables amb les dades que aproximadament des del primer terç del segle XX s’està mesurant amb els abrics meteorològics estàndards del tipus Stevenson a tota la península Ibèrica.

Llegir més…