Arxiu de la categoria: Modelització

Campanyes d’observacions de la Cerdanya (GWOP’17 i CCP’17)

  • Introducció

Les zones de muntanya són zones molt vulnerables als efectes que el canvi climàtic té sobre la circulació general atmosfèrica. En aquestes zones els fenòmens locals i complexos com els fluxos catabàtics i anabàtics, formació d’inversions tèrmiques, ones de muntanya, precipitació orogràfica, i el règim de vent, influeixen molt sobre la circulació atmosfèrica local i afecten el clima a gran escala en diverses formes. De fet, es preveu que per efectes de l’escalfament global hi hagi un augment dels fenòmens extrems a les zones de muntanya, la qual cosa fa necessari l’estudi dels processos locals que tenen lloc en aquestes zones.

L’estudi d’aquests fenòmens, s’emmarca dins del projecte ATMOUNT, en el qual hi participen diverses entitats entre les quals hi ha la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Barcelona, el Servei Meteorològic de Catalunya i MeteoFrance. Aquest és un projecte cofinançat pel “Ministerio de Economia, Industria y Competitividad” amb els codis: CGL2015-65627-C3-1-R and CGL2015-65627-C3-2-R.

Els resultats d’aquests estudis permetran aportar millores tant als models mesoescalars i microescalars de previsió del temps, així com els que s’usen per fer estudis climatològics.

 

  • Descripció dels fenòmens locals que s’estudien
  1. Inversions tèrmiques

El fenomen conegut com a inversió tèrmica es produeix quan la temperatura augmenta a mesura que es va ascendint en la vertical. Aquest fenomen acostuma a donar-se als hiverns quan les nits són més llargues i en dies amb cel clar, vents fluixos i pressions atmosfèriques altes.

Figura 1: Esquerra: Perfil vertical de temperatura que es dóna en cas d’inversió tèrmica. Dreta: Mapa de la Cerdanya on s’assenyalen les zones on l’aire fred es sol estancar

     

 

 

 

 

 

 

 

2. Ones de muntanya

La presència de vents forts perpendiculars a les muntanyes, implica la formació d’ones en el flux d’aire incident. Aquestes poden ser potencialment perilloses per sota determinades situacions, provocant vents descendents molt forts que poden arribar a arrancar boscos sencers. Però en situacions normals, aquestes ones solen tenir una aplicació més lúdica, relacionada sobretot amb el vol a vela, ja que s’utilitzen pels pilots per ascendir i sustentar-se en l’aire.

Figura 2: Esquerra: Ones de muntanya que es formen quan un flux xoca perpendicularment contra una muntanya. Dreta: Les ones de muntanya són usades pels que fan vol a vela per ascendir

Llegir més…

Resum de l’informe sobre la columna d’Ozó a Catalunya

1. Introducció

Des dels anys 70 del segle passat, l’interès per l’evolució de la capa d’ozó ha anat en augment per la seva importància en la capacitat per filtrar els rajos ultraviolats procedents del Sol i, per tant, per permetre la vida a la Terra.

L’any 1974 es va formular la hipòtesi que l’emissió de gasos industrials, com ara els CFC (clorofluorocarbonis), que arriben a l’estratosfera (figura 1), on són irradiats per la llum UV i es descomponen ràpidament per alliberar àtoms de clor que comencen una cadena de reaccions fotoquímiques que interfereixen amb l’ozó estratosfèric i el destrueixen (Molina i Rowland, 1974), (figura 2). No va ser fins l’any 1985, quan es va observar que la columna total d’ozó durant la primavera antàrtica havia disminuït respecte els valors dels anys 70 (Farman et al., 1985).

 

figura 1

Figura 1. Estructura vertical de l’atmosfera. (Rial et al., 2007).

 

figura 2

Figura 2. Efecte dels CFC sobre l’ozó estratosfèric. (Galicy i Marion, 2004)

 

Com a resposta a l’efecte nociu que tenen els gasos industrials sobre l’ozó, les Nacions Unides van convocar una convenció a Viena el 1987 que va permetre un acord internacional que limitava, controlava i regulava la producció, el consum i el comerç d’aquestes substàncies. L’acord es va anomenar Protocol de Montreal.

Existeixen més evidencies de que la disminució de la columna d’ozó durant els últims anys no afecta només a l’Antàrtida, sinó que és també un problema més global (Atkinson et al., 1989). A més, alguns estudis han evidenciat que la disminució dels nivells d’ozó a l’estratosfera ha comportat un augment de la radiació ultraviolada (Kerr i McElroy, 1993; McKenzie et al., 2007).

A banda de la interferència dels CFCs sobre l’ozó estratosfèric, el transport i la redistribució de la columna d’ozó per l’atmosfera també produeix els anomenats mini-forats d’ozó (Newman et al., 1988). Aquests episodis es caracteritzen per valors més baixos respecte els valors climàtics de la columna total d’ozó, la qual cosa implica també un augment de la radiació UV en superfície.

En aquest marc, el Servei Meteorològic de Catalunya i la Universitat de Barcelona col·laboren des de fa molts anys en l’estudi i observació de la columna total d’ozó sobre Barcelona, així com en la mesura de la irradiància solar. Com a resultat d’aquesta feina es calcula la predicció de l’índex ultraviolat (UVI), una variable que dóna l’estimació de la intensitat de la radiació ultraviolada en superfície.

 

Llegir més…