Arxiu de la categoria: Radiosondatge

100 anys del primer sondatge vertical de l’atmosfera a Catalunya

El passat 2 de gener es van complir 100 anys del llançament del primer sondatge vertical de l’atmosfera a Catalunya a través d’un globus pilot. Es va realitzar a l’Estació Aerològica de Barcelona, embrió del primer Servei Meteorològic de Catalunya. Aquesta estació s’havia creat a finals de l’any 1913 pel Dr. Eduard Fontserè i Riba com a resultat d’un projecte internacional de la Comissió Internacional de l’Aerostació Científica per coordinar tota una xarxa de sondatges verticals de l’atmosfera a nivell mundial.

Els primers llançaments es van fer des del terrat d’un edifici de la Plaça d’Urquinaona de Barcelona, entre el Carrer de Trafalgar i la Ronda de Sant Pere, pels Dr. Fontserè i Dr. Jardí, qui va ser anys més tard inventor del pluviògraf d’intensitats. També van col·laborar-hi els Dr. Pòlit i Dr. Álvarez-Castrillón. A la següent fotografia, extreta de la revista setmanal Ibérica del Progreso de las Ciencias y sus Aplicaciones (vol. 1, núm. 8, 21 de febrer de 1914, p. 114) i publicada per l’Observatori de l’Ebre, es veuen dues instantànies dels primers sondatges que es realitzaven a Barcelona a l’any 1914. En una d’elles es veu el procés d’ompliment dels globus pilot i determinació de la seva força ascensional a través d’una balança Bosch (imatge gran), i a l’altra, el moment del llançament del globus al terrat de l’estació (imatge petita). A la imatge gran es poden veure el Dr. Fontserè pujant l’escala i el Dr. Jardí amb el globus pilot entre les mans. Les mateixes persones apareixen a la imatge petita, el Dr. Jardí sostenint el globus i el Dr. Fontserè comprovant el teodolit.

A continuació es presenten els valors mesurats en aquell primer sondatge vertical de l’atmosfera del 2 de gener de 1914. En aquella època només es disposava de la tecnologia per mesurar la velocitat del vent a diferents alçades, les radiosondes tal i com es fan servir actualment encara no s’havien inventat. En aquests primers sondatges es determinava la direcció i força del vent a qualsevol alçada només a partir de l’observació, amb un teodolit, de la posició angular i temps de vol d’un globus pilot d’hidrogen.

Llegir més…

Automatització del radiosondatge de Barcelona

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, ha posat en marxa un nou equipament que permet la realització totalment automàtica de fins a dotze radiosondatges meteorològics. Així, el nou robot sonda, podrà de manera remota, des de la pròpia seu del SMC, programar, realitzar i fer el seguiment dels radiosondatges que es duguin a terme.

Fins ara, i des de l’any 1997, l’SMC realitza radiosondatges a Barcelona de manera manual des de la Facultat de Física de la UB (el 1998 diàriament, i el 1999 ja dos cops al dia), i des del desembre del 2008 l’estació de radiosondatge està integrada dins la Xarxa Meteorològica Mundial amb el codi 08190. A partir d’ara, el personal especialitzat responsable del radiosondatge de Barcelona s’encarregarà de reomplir de sondes i globus el nou equipament, així com de realitzar tasques bàsiques de manteniment, d’acord amb el conveni acordat entre l’SMC i la UB. També davant qualsevol contingència disposaran de capacitat tècnica per fer el radiosondatge de manera manual.
La nova instal·lació millorarà la qualitat dels radiosondatges, en tant que els homogeneïtzarà, realitzant-los sempre de la mateixa manera, independentment de les persones que fins ara feien el llançament. En aquest sentit, disposa d’una autonomia de fins a 6 dies, equivalent a 12 radiosondatges, amb la conseqüent estalvi econòmic que això suposa.

El Radiosondatge: una anàlisi de l’atmosfera

El radiosondatge proporciona, dos cops al dia (00 h i 12 h UTC), un seguit de variables que permeten determinar l’estat de l’atmosfera en la vertical del punt on es fa el sondatge, fins aproximadament uns 25-30 km d’altitud. En concret, es mesura la temperatura, la humitat relativa, la pressió atmosfèrica, la temperatura del punt de rosada, i la velocitat i direcció del vent. Aquestes dades es representen típicament en diagrames termodinàmics que es poden consultar al web del SMC.