Arxiu de la categoria: Recerca aplicada

El Niño i els seus impactes a Catalunya

Durant els últims mesos s’ha parlat molt en diversos mitjans de comunicació sobre la imminència d’un episodi d’El Niño per als propers trimestres, fent-se ressò de diferents notes periòdiques que han emès tan la NOAA, l’OMM o el Centre Europeu. Segons l’última nota informativa mensual sobre el seguiment d’El Niño que elabora la NOAA del passat 10 de juliol, hi ha una probabilitat del 70% que esdevingui un episodi d’El Niño aquest estiu i del 80% que esdevingui durant la tardor o principis de l’hivern. El Niño és el fenomen de variabilitat climàtica interna natural més important de la Terra i té una influència significativa en el clima de tot el món. Aquest fenomen és el causant de molts impactes, tan devastadors com beneficiosos, des de l’Índia fins al Perú. L’últim episodi extrem d’El Niño de 1997-1998 s’estima que va provocar la mort de 24.000 persones i pèrdues econòmiques per valor de 34.000 milions de US$ (dòlars dels EUA).

A continuació presentem un breu resum sobre en què consisteix aquest fenomen climàtic i quins són els seus possibles impactes a Catalunya.

  • Què és ?

El Niño forma part del que es coneix com el fenomen ENSO, que és l”acrònim en anglès d’El Niño-Southern Oscillation (en català El Niño-Oscil·lació del Sud). El cicle de l”ENSO ve caracteritzat per les variacions interanuals de la temperatura de la superfície del mar, les precipitacions convectives, la pressió de l”aire en superfície i la circulació atmosfèrica que es donen a l”oceà del Pacífic equatorial. El Niño, que sol produir-se a l”hivern de l”Hemisferi Nord, i La Niña representen extrems oposats del cicle de l’ENSO. El Niño constitueix la fase càlida del cicle i es refereix a l”ocurrència de temperatures de la superfície del mar superiors a la mitjana climàtica que es donen periòdicament a les parts oriental i central del Pacífic equatorial. En canvi, La Niña constitueix la fase freda d”aquest mateix cicle que es manifesta amb un refredament periòdic de la temperatura de la superfície del mar a les mateixes zones. Les fluctuacions de les temperatures oceàniques durant els episodis d’El Niño i La Niña van acompanyades de fluctuacions a més gran abast de la pressió de l”aire entre la part occidental i la part oriental del Pacífic tropical, les quals es coneixen com a l”Oscil·lació del Sud.

El nom d’El Niño ve del fet que és un fenomen que se solia produir al voltant de les festes de Nadal i és el nom que van donar-li els pescadors de les costes del Perú en referència al naixement d’El Nen Jesús en castellà. El nom de La Niña, ve per ser el fenomen oposat a El Niño.

En condicions normals, el que és habitual a la zona del Pacífic equatorial és que els vents alisis que hi bufen acumulin les aigües més càlides superficials de l’oceà cap a l’oest del Pacífic: Indonèsia, les Filipines, Nova Guinea i el nord d’Austràlia, i per una altra part, provoquin un aflorament d’aigües fredes més profundes davant les costes de l’Equador i del Perú. Aquest fet causa que existeixi una diferència de la temperatura del mar d’uns 8 °C entre ambdós extrems del Pacífic equatorial, amb aigües més càlides a l’extrem occidental i més fredes a l’extrem oriental. Les aigües que afloren a l’extrem oriental del Pacífic equatorial són riques en nutrients i afavoreixen l’augment de les captures de pesca. L’aigua més càlida a la part occidental del Pacífic afavoreix la convecció i que el clima sigui molt plujós i humit en aquella zona. Per contra les aigües més fredes a la part oriental fan que el clima sigui poc plujós i força sec en aquella àrea.

Durant la fase càlida de l’ENSO (El Niño), els vents alisis es debiliten reduint-se considerablement l’aflorament d’aigües fredes al Pacífic oriental. El resultat és un augment de la temperatura superficial del mar d’aquesta zona i una dràstica disminució de les captures de pesca. La massa d’aigua càlida superficial, que afavoreix la convecció, es veu aleshores desplaçada cap a l’est en comptes de l’oest, provocant inundacions al Perú i sequeres importants a Indonèsia i Austràlia.

Durant la fase freda de l’ENSO (La Niña), els vents alisis es reforcen, l’acumulació d’aigua càlida al Pacífic occidental és més significativa augmentant les precipitacions en aquella zona. L’aflorament d’aigües fredes a l’est del Pacífic equatorial és més important que en les condicions normals incrementant-se notòriament les captures de pesca.

Es considera que ens trobem en una fase càlida de l’ENSO (El Niño) quan la temperatura mitjana de tot el Pacífic equatorial oriental és 0,5 °C superior a la seva mitjana climàtica. Típicament, aquesta anomalia sol donar-se a intervals irregulars de dos a set anys (cada cinc anys de mitjana), i sol durar entre nou mesos i dos anys. Quan aquest escalfament només succeeix entre set i nou mesos, es parla de “condicions d’El Niño”. Si l’escalfament s’allarga més en el temps aleshores ens trobem en un “episodi d’El Niño”. De manera similar s’aplica per a la fase freda de l’ENSO (La Niña) quan hi ha un refredament del Pacífic equatorial oriental. Durant l’últim episodi extrem d’El Niño (1997-1998) es va registrar un augment de la temperatura del l’oceà superior als 3 °C.

Llegir més…

Campanya de mesures a la Cerdanya

Des del Servei Meteorològic de Catalunya, conjuntament amb la Universitat de Portsmouth (Regne Unit) s’està duent a terme a la Cerdanya una campanya de mesures de temperatura i humitat relativa en diferents punts de la vall. Aquestes mesures ens han de permetre estudiar com es comporten els perfils verticals de temperatura a la vall (Figura 1), que ens ajudaran a entendre els mecanismes de les inversions tèrmiques i en quina mesura el canvi climàtic afecta de manera diferent l’alta muntanya i els fons de vall.

 

Figura 1. Comparació del que seria el perfil vertical de temperatura climatològic ( ~ 6.5 ºC/km) i un perfil vertical real

Aquesta campanya s’emmarca dins un projecte de col·laboració entre el Servei Meteorològic de Catalunya i el Departament de Geografia de la Universitat de Portsmouth, el qual realitza un estudi sobre els efectes del canvi climàtic en zones de muntanya d’arreu del planeta. Les zones escollides foren Finlàndia, com a representant d’una zona de latituds altes; el Kilimanjaro, d’una zona tropical; i el Pirineu, d’una zona de latitud mitjana (Figura 2). El Servei Meteorològic de Catalunya col·labora en el disseny i la logística de la campanya del Pirineu a canvi de disposar de les dades enregistrades.

Figura 2. Mapa del món on es mostren les ubicacions en les quals s’estan fent les campanyes d’observació.

La Cerdanya és una vall d’origen glacial tectònic amb la característica forma en U situada a la Serralada dels Pirineus i la seva orientació es NE-SW (Figura 3). La seva base es troba al voltant dels 1000 metres d’altitud respecte al nivell del mar i està rodejada de serralades amb pics de més de 2000 pel Sud i el Nord, pels estrets del Segre a l’oest i per la plana de Mont-Lluís ( 1500 metres) a l’est. Tot plegat fa que la zona baixa de la vall de la Cerdanya pugui ser considerada com una gran conca on a l’hivern s’hi acumula l’aire fred i s’hi formen fortes inversions.

 

Figura 3. Amb aquests gràfics es veu clarament com la Cerdanya és una vall envoltada de muntanyes.

 

Llegir més…