Com es mesura la calamarsa i la pedra?

Classificador de calamarsa i pedra

Com usar el regle

Aquest regle vol ser un ajut en la descripció de la mida de la pedra.  Per saber de quina classe és (A0, A1, A2, A3, A4 o A5), cal començar fent passar la pedra pel forat de la dreta, el més gran. Com pot tenir un diàmetre irregular, cal passar-lo de la forma més desfavorable, mirant si per la banda que sembla més ampla passa pel forat.

La pedra serà de la classe del forat més petit per on passi

Si ja no passa pel forat més gran (A4) vol dir que la pedra és de la classe A5, la més gran, d’un diàmetre de com a mínim 5 cm.

Si passa pel forat A4 però no passa per l’A3, vol dir que la pedra és de la classe A4. Llavors la pedra serà d’un diàmetre d’entre 4 i 4.9 cm. Un objecte estàndard propi d’aquesta classe és la pilota de ping-pong (amb 4 cm de diàmetre).

Si passa pel forat A4, A3 i no passa per l’A2, vol dir que és de la classe A3. La seva mida es situarà llavors entre els 3 i els 3,9 cm de diàmetre. Com un tap d’ampolla d’aigua fa 3,2 cm de diàmetre, es pot prendre aquest objecte com exemple estàndard de la classe A3.

Si passa per forat A4, A3, A2 i no passa per l’A1, vol dir que la pedra és de la classe A2, amb un diàmetre entre 2 i 2,9 cm. Un objecte A2 estàndard seria una moneda de 2 euros, ja que fa 2,6 cm de diàmetre.

Si passa pel forat A4, A3, A2, A1 i no passa per A0, llavors la pedra és de la classe A1 i el seu diàmetre es mou entre 1 i 1,9 cm.

Si la pedra passa pel forat A0, llavors es tracta de pedra petita. El seu diàmetre és inferior a 1 cm, a l’igual que un bolígraf.

Si el seu diàmetre és igual o inferior a 0,5 cm es tracta de calamarsa.

El perquè d’aquesta classificació (apartat per a curiosos)

L’objectiu final de la creació del regle és el de tenir una classificació de la calamarsa i pedra el més simple i objectiva possible. En l’actualitat s’utilitzen principalment tres escales per a la classificació de la calamarsa o pedra: l’escala Torro (Webb et al. 1986), l’escala  GSC (Moisselin and Guillande, 2004) i l’escala ANELFA (Dessens et al., 2007).

Des del Servei s’ha optat per utilitzar l’escala ANELFA ja que resulta alhora simple i complerta. A més, ja l’usa l’ADV Terres de Ponent (de Lleida). En aquesta escala la categoria de la classe es determina pel valor enter de la mida del diàmetre més gran de la pedra mesurada en cm. En el cas de no disposar d’aquesta mesura, la classe es pot determinar a partir de l’equivalència de la pedra caiguda amb objectes estàndard de referència. Originàriament, els objectes de referència de l’escala ANELFA eren els usats tradicionalment (pèsol, raïm, cirera, ous de colom, nous, ous de gallina, taronja, préssec, poma), però la gran varietat de mides que un sol d’aquests objectes pot tenir, introdueix força subjectivitat a les descripcions. Per això es va optar per cercar objectes estàndard de mida única i universal que poguessin servir de patró per a cada classe (pilota ping-pong per a la classe A4, tap ampolla aigua per a la classe A3, moneda de 2 euros per a la classe A2, moneda de 2 cèntims d’euro per a la classe A1 i bolígraf per a la classe A0).

Finalment, tal i com fa l’escala Fujita (1971) per a tornados, s’utilitzen les conseqüències i gravetat dels danys ocasionats per facilitar la catalogació de la pedregada.

Tot seguit es presenta l’escala ANELFA, amb les correspondències estàndards a objectes comuns universals proposades pel Servei i les originals pròpies d’aquesta escala.

Taula 1. Classificació de la calamarsa i pedra segons el seu diàmetre, objectes de referència o conseqüències segons l’escala ANELFA (Dessens et al. 2007) amb la inclusió de les correspondències a objectes comuns universals proposades pel Servei Meteorològic de Catalunya.

 

Categoria

Diàmetre màxim de la pedra (cm)

Objecte de referència

SMC

Objecte de referència

ANELFA

Conseqüències típiques associades

A0

<1

Base bolígraf estàndard (BIC)

Pèsol

Els arbres es queden sense flor.Accidents de trànsit.

A1

1 – 1.9

Moneda de 2 cèntims d’€

(1.875 cm)

Raïm, bala, cirera

Afecció a les vinyes arbrers fruiters i tabac.

A2

2 – 2.9

Moneda de 2 € (2.575 cm)

Ou de colom

Danys seriosos als cereals, hortalisses i arbres.

A3

3 – 3.9

Tap d’ampolla d’aigua (de plàstic)

Nous, pilota de ping-pong

Danys complerts a totes les collites, finestres trencades i cotxes afectats.

A4

4 – 4.9

Pilota de ping-pong o golf (4.267 cm)

Ou de gallina, pilota de golf

Paisatge hivernal animals morts, persones ferides, danys en avions

A5

≥ 5

Pilota de tennis (entre 6.5 i 6.858 cm)

Taronja, préssec, poma, pilota de tennis

Event extremadament perillós, persones desprotegides mortes.
Cada categoria s’ha de complementar amb un signe o – en funció de si el sòl es troba cobert de pedra/calamarsa significativament en més del 50% o en menys del 50%

 

 

 

Recomanacions útils per fer observacions de tempestes

Seguidament es presenten tres quadres amb informació que resultaria de gran utilitat al Servei Meteorològic per a l’anàlisi de tempestes

Taula 1: Informació general

Observador
Data
Lloc d’observació (localitat)
Hora d’inici de la tempesta
Hora d’acabament de la tempesta

 

Taula 2: Informació sobre calamarsa/pedra

Classificació de les pedres caigudes(Assenyalar les caselles de les quals s’ha trobat pedra)   Ø=diàmetre       A0

Ø<1 cm

Bolígraf BIC

A1

1≤Ø< 1.9

Moneda 2 cents €

A2

2≤Ø<2.9

Moneda

2 €

A3

3≤Ø<3.9

Tap aigua

A4

4≤Ø<4.9

Pilota ping-pong

A5

Ø≥5 cm

Pedra dura (el gra rebota) o tova (el gra canvia de forma en tocar un objecte)
Pedra seca (sense pluja) o humida (cau barrejada amb la pluja)
Intensitat de la pedregada (baixa, mitjana, alta)
% de terra cobert per la pedra
Zona afectada
Tipus de destroces
S’han fet fotografies?

 

Taula 3: Informació complementària

Caràcter del dia abans de la tempesta
Caràcter del dia després de la tempesta
Punt per on apareix la tempesta
Punt per on marxa la tempesta
Presència de llamps i llampecs
Coincideix la pedregada amb llamps i llampecs?
Color del cel durant el pas de la tempesta
Direcció i velocitat del vent
Estat de la mar (indrets costaners)
Presència d’altres fenòmens meteorològics
Altres comentaris

 

Recomanacions  per fer fotografies:

  • Apuntar la data i  l’hora de la fotografia, així com la localització de l’indret on  s’ha pres. Si és possible, programar la càmera fotogràfica per a que surti automàticament el dia i l’hora de la fotografia.
    • Usar el regle per mostrar la mida de la pedra o posar objectes de referència amb una mida coneguda i universal, tenint en compte que un fons fosc augmenta el contrast i facilita l’anàlisi de la imatge.
    • Si és possible, fer una fotografia general de la situació abans i després de la tempesta, anotant la direcció cap a on mira l’objectiu.

 

 

 

Comentaris tancats.