Estacions meteorològiques creades el 1916

La dècada de 1910 va ser un període clau en l’assentament i creixement de la xarxa d’observació meteorològica a Catalunya. Anys abans, el 1895 va marcar l’inici amb l’establiment de la Xarxa Meteorològica de Catalunya i Balears, sota l’impuls de la Diputació de Barcelona, i que arribà a coordinar més d’una quarantena d’observatoris al tombant de segle. Posteriorment, la valuosa tasca de Rafael Patxot va permetre la continuïtat de molts d’aquests observatoris i ampliar-ne el nombre. Des de 1910, gràcies especialment a la creació de la Sociedad Astronómica de Barcelona i, en menor mesura, a l’expansió de la indústria hidroelèctrica, de les societats agrícoles, i al suport de l’Oficina Central Meteorológica espanyola, hi hagué un salt espectacular en el nombre d’estacions meteorològiques, superant l’any 1918 el nombre de 220.

Aquest article fa un breu repàs a les estacions meteorològiques creades l’any 1916, un any que s’inscriu plenament en aquest període d’expansió i del qual complim el seu centenari enguany.

L’any 1916 es varen crear a Catalunya un total de 34 observatoris meteorològics, segons consta a la base de dades del Servei Meteorològic de Catalunya, SMC (taula 1). Bona part d’aquestes estacions eren pluviomètriques, només Riner – el Miracle era termopluviomètrica, tot i que en sis casos es varen ampliar posteriorment a observatoris de termopluviometria. Bona part de les estacions varen estar en funcionament només dues dècades o fins i tot menys, amb meritòries excepcions que tot seguit indiquem.

Imagen1

Taula 1. Observatoris creats l’any 1916 ordenats per comarca, indicant la data d’inici i final de les observacions, i la tipologia (TP, termopluviomètrica / P, pluviomètrica).

 

La indústria, impulsora de l’observació meteorològica

El creixement industrial del país va impulsar indirectament la creació de nombroses estacions meteorològiques, especialment lligades a la indústria de l’aigua i del tèxtil. Aquest és el cas de l’observatori instal·lat a la central hidroelèctrica de Ribes de Freser, que es va mantenir en actiu fins a finals de la dècada de 1980. Dins del món del tèxtil, a Sallent-Cabrianes es va instal·lar al jardí de la fàbrica de Manufactures Berenguer (figura 1), que es va posar en funcionament el 1905. Va funcionar gairebé sense interrupcions fins al 1989, i es reprengueren les observacions al 2001 i fins al 2004, tot i que probablement des d’una altra ubicació. Representa una de les sèries pluviomètriques més llargues i contínues del Bages.

L’any 1916, la Societat General d’Aigües de Barcelona, precursora de l’actual Aigües de Barcelona va instal·lar quatre estacions a la capital catalana i al Baix Llobregat. Les més destacades, per la longitud i continuïtat de les observacions, foren les de Barcelona – Muntanya Pelada i Cornellà de Llobregat. En ambdós casos hi ha observacions contínues entre 1916 i 1919 i, després d’una interrupció, reprenen les observacions pluviomètriques més endavant, a la dècada de 1930 i 1940, respectivament i finalitzant l’any 2002. Les altres dues estacions es van instal·lar a Barcelona, a Sant Andreu i Nostra Senyora del Coll, però de durada testimonial.

 

Figura 1

Figura 1. Imatge actual de la fàbrica de Cal Berenguer de Cabrianes. Font: Viquipèdia

Cambrils: els observatoris de La Salle i el Parc Samà

Curiosament el 1916 la vila de Cambrils va viure la creació de dos observatoris. El primer fou creat pels Germans de la Doctrina Cristiana (La Salle) el gener d’aquell any, amb la instal·lació d’un pluviòmetre Hellmann al jardí de l’escola. Posteriorment, el 1932 va ampliar les observacions amb la instal·lació d’un termòmetre Six-Bellamy cedit pel SMC. Tot i que amb breus interrupcions, el diferents germans van realitzar observacions fins al 1993.

A uns 5 km terra endins del centre de la població, aquell mateix any es va posar en funcionament una altra estació meteorològica, al Parc Samà. Aquest parc fou promogut el 1881 pel marquès de Marianao, hereu d’una família catalana establerta a Cuba, i en els seus terrenys s’hi instal·là un pluviòmetre que va estar en actiu fins al juny de 1938.

Puig-reig, Mollerussa, Agramunt, El Perelló i Castellfollit de la Roca, precursores de sèries referents

La necessitat de disposar de sèries climàtiques llargues, contínues, de qualitat i en actiu és un element bàsic per a poder caracteritzar la variabilitat i el canvi climàtic. L’any 1916 es van establir les bases d’un seguit de sèries que han arribat fins als nostres dies sense gaires interrupcions.

A Puig-reig, el maig de 1916 es va ubicar un pluviòmetre Hellmann al jardí de la fàbrica de Mata i Pons, coneguda com a Cal Pons. L’escrivent Manuel Pintó i Sardans en fou durant molts anys l’observador, fins al 1972 quan la seva filla Concepció va agafar el testimoni, reubicant el pluviòmetre al seu domicili particular, a uns 1,3 km de l’anterior ubicació. Actualment encara hi realitza les observacions, en paral·lel amb el pluviòmetre que el SMC va instal·lar a l’Institut d’Educació Secundària, l’any 2013 (figura 2).

Figura 2

Figura 2. Pluviòmetre Hellmann instal·lat l’any 2013 pel SMC a l’IES de Puig-reig

A l’octubre de 1916, Josep Margalef va instal·lar un pluviòmetre cedit per l’Oficina Central Meteorológica a un terrat del seu domicili, a la vila del Perelló. Hi observà fins al 1920 i l’any 1930, Francesc Brull Aguiló va reprendre l’activitat. Des de 1960, Rafael Margalef i Muria, probablement parent del primer observador es feu càrrec de les observacions fins als nostres dies. En paral·lel, el 1998 el SMC hi instal·là una Estació Meteorològica Automàtica (EMA) completa.

 Mollerussa va iniciar les observacions pluviomètriques el febrer de 1916 gràcies a l’impuls de la Societat General de Regadius. Probablement l’estació es va instal·lar a la seu del Sindicat i hi va estar activa fins al 1936. Anys més tard, el 1961 a la Granja Escola de la població (actualment IES Agrària l’Urgell) es va instal·lar una estació termopluviomètrica que ha funcionat sense interrupcions fins a l’actualitat. Des de l’any 2010, funciona una EMA completa del SMC.

El notari Segimon Verdaguer va iniciar les observacions a Agramunt el gener de 1916, amb la instal·lació d’un pluviòmetre Hellmann al terrat del seu domicili. Continuà les observacions al 1919 J. Brufón, que en fou l’encarregat fins al 1920. Al 1928, l’escola La Salle va reprendre les observacions fins al 1934, i al 1947 el Sr. J. Viladot va agafar el testimoni fins al 1965, quan la responsabilitat va recaure en Antoni Farré. Més tard, en Diosdado Pont, va instal·lar el pluviòmetre a la plaça de l‘Amball de la població on s’hi observa fins als nostres dies. En paral·lel, el SMC instal·là al 2010 una estació meteorològica termopluviomètrica a la Torre Talladó, de la qual és observador Ramon Coll (figura 3).

Figura 3

Figura 3. Imatge de l’estació meteorològica d’Agramunt – Torre Talladó.

Castellfollit de la Roca és una altra sèrie referent. Gràcies a la dedicació de la família Gusiñer es disposa de prop de 100 anys de dades pluviomètriques, per bé que amb alguna interrupció. És admirable el nivell de precisió amb la que els diversos observadors (Pau Gusiñer, Joan Gusiñer i Forn, i Joan Gusiñer i Mir) han informat de la pluviometria de l’indret. Una bona mostra la tenim a la primera de les targetes conservades, on s’indica l’hora d’inici i fi de la precipitació i el vent dominant (figura 4). Al 1973 s’ampliaren les observacions amb la instal·lació d’un termòmetre Six-Bellamy.

Figura 4

Figura 4. Imatge de la primera targeta pluviomètrica de Castellfollit de la Roca corresponent a juliol de 1916.

 

 

4 Comentaris

  1. Gerard Taulé Codinach 19 gener 2016, 12:58

    Trobo que ha estat una gran feina d’investigació i recopilació de dades.
    Em podeu enviar les dades de l’observatori d’Els Àngels, semblen bones per comparar-les amb el clima de Girona.

    • mcv 25 gener 2016, 08:54

      Gràcies Gerard. Els companys de l’àrea de climatologia te les faran arribar.

      Salutacions,

      Servei Meteorològic de Catalunya

  2. Josep Maria Gasca Grau 19 gener 2016, 13:45

    Molt bon recull.
    Crec que tot aficionat ho ha de llegir.
    Moltes gràcies.
    Josep Maria Gasca

    • mcv 25 gener 2016, 08:50

      Moltes gràcies!
      Servei Meteorològic de Catalunya