Mesures de seguretat en cas de tempesta

 

Ara que comença l’estiu és un bon moment per recordar el perill que comporten les tempestes i les mesures que cal prendre quan realitzem activitats a l’aire lliure. Al nostre país, l’activitat de llamps es concentra a l’estiu, segons les dades de la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques Atmosfèriques (XDDE) de l’SMC. Durant juliol i agost es registren gairebé el 50% dels llamps que cauen en tot l’any; afegint-hi juny i setembre, aquest percentatge puja fins al 85%.

Pel que fa al nombre de dies de tempesta (registre d’un llamp o més), els màxims es concentren al terç nord del país, on arriben a valors d’entre 30 i 40 dies de tempesta a l’any. En canvi, al sector litoral hi ha de mitjana uns 20-24 dies de tempesta.

 

Mapa de dies de tempesta, mitjana anual del període 2004-2012 elaborat a partir de les dades de la XDDE de l’SMC, a partir d’una malla de 20 x 20 km.

 

A continuació es presenten un seguit de recomanacions per evitar situacions on hi ha risc de veure’s afectat per la caiguda d’un llamp. Si bé podem pensar que aquest risc és reduït, cal tenir present que els més de 65.000 llamps que cauen, de mitjana, cada any a Catalunya no només causen problemes elèctrics, incendis i desperfectes, sinó que també causen la mort de persones, per impacte directe o proper.

Cap guia no pot pretendre aconseguir una seguretat absoluta, però està demostrat que el coneixement del perill del llamp i el fet de seguir una sèrie de pautes simples de conducta farà reduir substancialment el risc que comporta una situació de tempesta.

1. Programa les activitats a l’aire lliure en funció del pronòstic meteorològic

Estàs planificant una activitat a l’aire lliure? Has consultat el pronòstic del temps? Informa’t del pronòstic i estigues al cas de si hi ha un avís de situació meteorològica de perill a la teva zona. Planifica la teva activitat en funció del temps que s’espera i evita exposar-te a una tempesta i al perill que suposen els llamps.

Les activitats a l’aire lliure, en espais oberts, són les que més risc tenen quan arriba la tempesta. Per tant, és important que mestres, monitors, entrenadors, arbitres, etc. tinguin coneixement del perill del llamp i sàpiguen actuar amb celeritat.

 

                        

 

 

 

2. En cas de tempesta, no dubtis ni un instant, busca refugi!

En sentir tronar o veure llampegar, cal buscar refugi a l’instant. Encara no plou? És igual, el risc ja existeix. Tot el temps que es perd a partir del moment en que hi ha amenaça de tempesta fa augmentar l’exposició al perill.

 

Calcula la distància de la tempesta.  El so del tro recorre 1 km cada tres segons, en canvi el resplendor del llamp és gairebé instantani. Així, comptant el nombre de segons entre el llamp i el tro, i dividint el nombre per 3, tenim una aproximació de la distància a la que es troba la tempesta. Si el temps entre el llamp i el tro cada cop és menor, la tempesta s’està aproximant.

 

En activitats de grup cal establir un responsable del temps, que segueixi la situació meteorològica i que lideri el grup a l’hora de suspendre l’activitat en curs i buscar refugi en cas de tempesta. Els llamps poden caure lluny de la tempesta, ja sigui fora de l’àrea de pluja, i fins i tot més enllà del núvol de tempesta. Per tant, no podem abandonar el refugi just després de que passi la pluja, ja que el perill persisteix. Es recomana no deixar el refugi fins 30 min. després d’haver escoltat l’últim tro.

 

Quins refugis són segurs?
SEGUR

 

Vehicles tancats (cotxe, autocar)

Edificis (casa, pis, escola, pavelló esportiu tancat, refugi de muntanya)

Tanca les finestres, desconnecta els electrodomèstics i apaga la llar de foc! 

 INSEGUR

 

Vehicles oberts (bici, barca, tractor)

Estructures obertes (glorieta, parada de bus)

Tenda de càmping, piscina

Arbres aïllats. El bosc no és del tot segur però és millor opció que a camp obert. 

 

3.Si no pots refugiar-te, evita els llocs més perillosos. 

Si no tens temps de refugiar-te i la tempesta et sorprèn a l’aire lliure, cal minimitzar l’amenaça de veure’s afectat pel llamp. Cal evitar els espais oberts, com pistes d’atletisme, platges, parcs, etc. També cal evitar els objectes alts i aïllats, com ara són arbres, fanals o pals de la llum. No et refugiïs mai sota un arbre! Totes les activitats aquàtiques són perilloses: surt de la piscina i asseca’t, torna a port, la pesca pot esperar.

Si la tempesta et sorprèn a la muntanya, cal evitar llocs alts com cims i carenes, però també fons de vall on hi poden haver avingudes d’aigua. Quan hi ha signes de la formació de tempestes, cal girar cua i buscar refugi a cotes més baixes.

 

4. Minimitza la teva exposició a l’impacte d’un llamp

 

Si malgrat tot et trobes sota la tempesta, encara ets a temps de prendre un seguit de mesures per evitar atraure els llamps. Hi ha una sèrie d’indicadors que el llamp és imminent, com els cabells de punta o un brunzit com el que se sent a sota d’una línia d’alta tensió.

Si estem en grup, cal que ens dispersem de manera organitzada, sense córrer i evitant situacions de pànic. Ens quedarem a una distància on conservem contacte visual i verbal. Pot semblar un contrasentit, però si algú es veu afectat, la resta del grup el podrà socórrer. Cal tenir present que no ens afectarà només un impacte directe, sino que l’impacte del llamp genera uns gradients de voltatge que ens pot afectar fins a 40 metres del punt d’impacte!

Cal desfer-se del material metàl·lic com piolets, bastons, motxilles amb carcassa, etc. i d’objectes que facin d’efecte punta, perquè poden atraure els llamps.

 

 

La millor postura en cas de perill imminent és la que es mostra a continuació. Cal ajupir-se, a la “gatzoneta”. És important ajuntar els peus i tapar-se les orelles per protegir-se del tro.
Posició ajupida per protegir-se. Font: Servei d’emergències de Toronto, Canadà.

 

5. Primers Auxilis

 

La persona afectada per un llamp pot ser atesa immediatament, la descàrrega no roman en ella. Pot presentar cremades, tenir el sistema nerviós alterat i haver perdut la visió i l’audició.L’efecte més greu d’una exposició al llamp és el de patir una aturada cardio-respiratòria. De fet, si ens trobem en una situació on hi ha un grup de persones afectades, ens hem d’ocupar primer dels que han quedat inconscients, perquè segurament els podrem reviure amb tècniques de reanimació. En qualsevol cas cal trucar a emergències per demanar ajuda mèdica.  

 

Altres consells d’autoprotecció (link a Protecció civil)

 

8 Comentaris

  1. Ivan Roig 5 juliol 2013, 12:23

    Felicitats pel blog, és molt interessant!

    En el meu cas particular, a més, les tempestes m’interessen especialment, perquè pateixo ligirofòbia (o fòbia als sorolls sobtats) i, en conseqüència, no puc suportar els trons. Les circumstàncies m’han convertit en meteoròleg amateur, i em passo el dia interpretant el cel per a preveure possibles tempestes. 😉 En aquest sentit, aprofito per a donar-vos les gràcies per oferir públicament a la vostra pàgina web tant el radar de pluges com el detector de llamps, dues eines que han fet que la meva qualitat de vida millorés molts aquests darrers anys.

    En qualsevol cas, us escric per a fer-vos una pregunta: hi ha cap lloc on es puguin consultar estadístiques sobre la sinistralitat causada pels llamps? És a dir, fins a quin punt es pot saber quanta gent mor o és ferida per una descàrrega elèctrica? Sé que és una pregunta que pot semblar morbosa, però en el meu cas no és gratuïta: senzillament m’agradaria comptar amb dades tan objectives com fos possible per a contrarestar el to burleta amb què sovint responen la meva negativa a voler sortir d’excursió una tarda d’estiu amb risc de tempestes (malgrat que jo no hi deixo d’anar pel risc a morir electrocutat, sinó per la por a l’explosió del tro). De pas, podria servir per per a alertar la gent més inconscient que, malgrat no ser un risc gaire elevat (com els accidents de trànsit), tampoc no és una cosa per a prendre’s a la lleugera.

    A internet hi ha un PDF [ aquest: publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000127%5C00000018.pdf ] on diu que a França “moren cada cop més persones, entre 8 i 15 morts per any, i més de 20.000 animals” o que “només al Brasil moren cent persones l’any”. Però no he sabut trobar res més. Hi ha estadístiques catalanes? D’espanyoles? D’europees?

    Gràcies!

    • SOM 8 juliol 2013, 13:42

      Benvolgut Ivan,

      En primer lloc gràcies pel teu comentari.

      Sobre aquest tema hi ha informació a la Nota d’Estudi de l’SMC nº 73 “Aproximació a la climatologia de llamps a Catalunya”, publicació que pots trobar a la web del Meteocat:

      “Segons dades del Departament de Salut (2011), en el període 1975-2008 es van registrar 20 defuncions per impacte de llamp a Catalunya. D’altra banda, a l’Estat espanyol, actualment s’estima que el nombre de persones mortes en un any i per aquesta causa se situa entre 7 i 8 de mitjana, si bé als anys quaranta del segle XX, la gran quantitat de persones que treballaven habitualment a l’aire lliure va donar lloc a puntes de fins a 140 morts en un any (Ayala-Carcedo et al., 2004).”

  2. lourdes 15 juliol 2013, 16:25

    jo vuldria fer una pregunta….jo sempre miro el radar del meteo cat i no va a l’ hora….sempre en dona dos hores de diferencia,per que????

    • mcv 16 juliol 2013, 07:10

      Benvolguda Lourdes,

      El radar marca l’hora en temps universal (UTC), i a l’estiu se li han de sumar 2 hores i a l’hivern 1 hora.
      Gràcies per llegir-nos!

  3. xavi fanlo 15 juliol 2013, 19:18

    Felicitats pel blog, ho trobo molt interessant. De fet us demano a veure si podeu ajudar-me en tres questions que m’he plantejat i no tinc una resposta clara (de fet les tres situacions les he viscut i segur que les torno a viure..o no).

    1- En alta muntanya amb prat alpi, on tindria menys risc: Dintre d’una tenda tipus igloo amb varilles no metaliques o fora de la tenda en el mateix prat.

    2- En el mateix prat, si em protegeixo amb una manta termica que acostumen a estar fetes com ja sabreu de plastic aluminitzat, tinc més risc?

    3- Si estic a sobre de la neu, aquesta actua com aillant al ser com aigua destilada solida, o tinc més risc que si estic sobre el mateix prat que abans?

    Moltes gracies d’avantmà

    Xavi

    • mcv 14 agost 2013, 07:02

      En alta muntanya el principal és no sobresortir del terreny, les dues situacions plantejades són perilloses, la tenda no protegeix dels llamps. Cal doncs pensar un lloc segur per la tenda, encara que quan la plantem faci bon temps. Recordant que cal evitar superfícies mullades, la manta tèrmica ens pot servir per aïllar-nos del terra mullat. En quant a la neu, la pluja associada a la tempesta mullarà qualsevol superfície, no fa diferència.

  4. Annabet 15 juliol 2013, 21:59

    Fantàstic blog.
    Fa molts anys ens va sorprendre una tempesta a Navarra. Estavem acampant vora la carena i no hi havia cap bosc a la vora. De fet buscavem un lloc protegit del vent. La tempesta ens va enxampar a la nit. Algú va comentar que per no atraure els llamps calia posar una poma o una patata crua a la punta dels pals de la tenda (era canadenca). Què hi ha de cert en això? Quina hagués estat una bona solució?
    Gràcies!

    • mcv 14 agost 2013, 07:10

      El problema dels pals d’una tenda canadenca és que estan aïllats del terra (base del plàstic, terra de la tenda) i per tant no condueixen el llamp a terra com ho faria un para-llamps. Entenc que la patata està pensada per evitar l’efecte punta que pugui fer el pal, però si la tenda està exposada i sobresurt del terreny, no se salvarà d’un impacte per una patata. La solució és no acampar a la carena, encara que quan plantem faci bon temps, ja se sap que a muntanya el temps pot canviar d’un moment a l’altre.