La normalitat de batre rècords

Sovint es sobrevalora el fet que es batin rècords meteorològics, i s’associa, de manera automàtica, al canvi climàtic. Tot i que és evident que el canvi climàtic està fent augmentar el ritme de la caiguda de rècords associats a l’alta temperatura, quan es parla de sèries meteorològiques no gaire llargues, els rècords es baten –i s’han de batre– sovint.

Anem a fer un exercici molt simple que explica de manera entenedora la facilitat de batre’ls.

En primer lloc, quants rècords possibles a batre hi ha?

Sense cap dubte, molts. De tota manera n’hi ha de molt destacats i n’hi ha de no tan destacats. Fem, primer, un repàs dels més importants i indiscutiblement noticiables:

  • Temperatura més alta de la sèrie
  • Temperatura més baixa de la sèrie
  • Temperatura mitjana anual més alta de la sèrie
  • Temperatura mitjana anual més baixa de la sèrie
  • Any més plujós de la sèrie
  • Any més sec de la sèrie

Darrera d’aquests, i a poca distància pel que fa al seu impacte, tindríem:

  • Temperatura més alta de la sèrie del mes de gener, febrer… (12 rècords)
  • Temperatura més baixa de la sèrie del mes gener, febrer… (12 rècords)
  • Temperatura mitjana més alta de la sèrie del mes de … (12 rècords)
  • Temperatura mitjana més baixa de la sèrie del mes de … (12 rècords)
  • Precipitació màxima del mes de … (12 rècords)

Fins aquí, fent una fàcil suma, ja surten ni més ni menys que… 66 rècords!

D’això es desprèn que, el primer any d’una sèrie d’una estació meteorològica es baten, obligatòriament, 66 rècords prou importants –clar que tothom entén que batre’ls el primer any no té gaire mèrit i, a més, el primer any no en són tants, perquè considerar, per exemple, que s’ha batut el rècord d’any més càlid i any més fred alhora és poc rigorós–.

Quan la sèrie es va allargant, es baten menys rècords, lògicament, però déu n’hi do. Per exemple, estadísticament, a una sèrie de 10 anys de dades, i si pensem que els rècords cauran de manera més o menys homogènia al llarg del temps –que no té per què– li toca encara que es batin 6.6 rècords l’any (66/10), és a dir, gairebé 7 rècords en un any!

Fins i tot en una sèrie de 30 anys, que habitualment es pren com a referència climàtica, encara toca que es batin més de 2 rècords l’any.

A la figura següent es pot veure aquesta evolució de la freqüència dels rècords en una gràfica:

Grafica

Si les sèries del Servei Meteorològic de Catalunya tenen, de mitjana, una antiguitat d’uns 15 anys, encara els toca batre més de 4 rècords l’any a cadascuna d’elles. És a dir, un rècord cada 3 mesos!

I tot això sense parlar de rècords menors, que no per això poc mediàtics, com podrien ser:

  • La llargada de la ratxa seca (que s’ha fet famosa l’hivern passat)
  • El dia més plujós de la sèrie
  • La primavera, estiu, tardor o hivern més plujós, més sec, més fred, més càlid (16 rècords més)
  • La nevada més primerenca i la més tardana
  • La glaçada més primerenca i la més tardana
  • La temperatura màxima més baixa i la mínima més alta
  • El màxim nombre de nits tropicals
  • La màxima intensitat de pluja

Si sumem els que portem fins on ens hem aturat -perquè si no quedaria un article massa llarg-, ja en portem 92!

Els lectors, si tenen curiositat i volen deixar-se impressionar menys quan sentin que s’ha batut algun rècord meteorològic, poden calcular quants rècords, dels 92 citats fins ara, seria esperable que es batessin l’any 2016 a una estació que s’hagués inaugurat el 1970. Facin joc!

5 Comentaris

  1. Enric Estragués 24 maig 2016, 14:17

    Molt bó l’article, està escrit per una persona intel-ligent.

  2. Josep Maria Gibert Vives 24 maig 2016, 18:36

    Molt interessant l’article. La gràfica ens indica que la freqüència de rècords a partir dels 30 anys d’observacions , en disminuir exponencialment, es manté pràcticament igual, més o menys 2 rècords per any, per tant, 30 anys són prou temps per definir el clima local

    Per això, en una sèrie llarga com la meva de Terrassa, 52 anys, és molt cridaner l’any passat 2015, per la persistència de les altes temperatures. Tot i només haver-se enregistrat un rècord absolut de temperatura màxima diària, 34,6 al maig, i un récord absolut de temperatura mitjana mensual, 19,6 també el maig, la temperatura mitjana anual també va ser rècord absolut, 16,55. L’excepcionalitat del cas va ser que tres mesos, maig, juliol i desembre, van ser extremadament càlids, amb una anomalia superior a dues vegades la desviació standard.
    Aquest augment de la freqüència de rècords màxims, i reducció de la freqüència de rècords mínims, és el realment preocupant. I això s’està observant a amplies zones del planeta. Hem de mirar més en global, la Terra és petita. La troposfera només té 10 km de gruix.

  3. Robin del Segre 30 maig 2016, 12:40

    Ja sabem que vivim a un pais (Catalunya) a on per llei no passa res, mai no passarà res, perquè som un poble estable, de confiança i que permet el desenvolupament sense sotracs. Però aquesta justificació de l’anomalia digue’m ne que “per nassos” em sembla, si més no, un xic tendenciosa.

  4. Mikel 31 maig 2016, 07:48

    Molt bon article, ara ho veig tot més clar.

  5. Jordi 1 juny 2016, 15:50

    Bon reflexió! El que seria significatiu és que el ritme de rècords batuts anés augmentant enlloc de reduir-se amb el temps.