Benvinguts al
Blog de Meteo.cat

125 anys de la Gran Fredorada de gener de 1891

Fa 125 anys, entre el 6 i 21 de gener, es va produir la Gran Fredorada de 1891, l’onada de fred més important a Catalunya dels últims 140 anys (des que hi ha registres instrumentals a diferents punts del país). Es va produir a les acaballes del període climàtic fred conegut com la Petita Edat del Gel i va ser l’última vegada que es va glaçar l’Ebre en el seu curs baix. A la ciutat de Barcelona es va registrar una temperatura mínima de -9,6 °C el 18/01/1891, a l’observatori meteorològic situat a la seu de la Universitat de Barcelona (plaça de la Universitat); a Tortosa s’arribà a -9,5 °C i a Puigcerdà s’assoliren -22,0 °C. En els últims 125 anys no hi hagut cap onada de fred que hagi superat aquests valors tant a Barcelona com a Tortosa i Puigcerdà.

FIG01-Riu-Ebre-gelat-GEN1891-Bonaventura_Masdeu
Imatge del riu Ebre pràcticament congelat, de banda a banda, al seu pas per Tortosa el 18/01/1891 (Foto de Bonaventura Masdeu). Aquell dia s’assolí una mínima de -9,5 °C a Tortosa.

Descripció general

Aquesta onada de fred va tenir lloc durant un dels hiverns més rigorosos i persistents dels últims 185 anys a la península Ibèrica, amb onades de fred molt intenses, que també es presentaren fora de la temporada estricta d’hivern.

Des de mitjans d’octubre de 1890 fins a la primavera de 1891, un règim pràcticament constant de vents del nord-est va provocar l’arribada gairebé contínua de masses d’aire molt fred i sec a la península Ibèrica, produint un temps gèlid i precipitacions escasses, excepte en alguna zona del nord com a les costes cantàbriques. L’ambient hivernal va romandre durant gairebé cinc mesos seguits i la successió d’onades de fred continental va deixar mínimes absolutes a la zona mediterrània que encara no han estat superades per cap gran fredorada posterior, com serien les de febrer de 1956, o els geners de 1971 o 1985.

Llegir més…

Fenòmens de “temps sever” a Catalunya: cap a una base de dades històrica d’episodis

Els fenòmens meteorològics que denominem de temps sever (de l’anglès “severe weather”) són aquells que poden causar danys materials o posar en risc la vida de les persones. En tractar-se d’un terme que pot incloure diversos fenòmens amb diferent grau d’afectació, s’han definit una sèrie de llindars per poder-lo quantificar. Així, i seguint les pautes del National Weather Service (http://www.weather.gov/), el temps sever al qual ens referirem a continuació correspon a pedra de diàmetre superior a 2 cm, o a ratxes de vent superiors a uns 25 m/s (encara que a altres regions, aquests llindars poden ser diferents– vegeu, per exemple: http://www.nws.noaa.gov/os/severeweather/). El vent es pot donar en forma de tornado (rotacional) o bé en una direcció concreta (generalment, en forma del que coneixem com a esclafit-http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm/esclafit). Si bé hi ha altres fenòmens associats a les tempestes severes, com ara llamps o pluges d’elevada intensitat, aquestes manifestacions no es consideren com a indicadors de la “severitat” de la tempesta. Tanmateix, la presència i detecció de determinats patrons associats a aquests últims fenòmens són fonamentals per a la diagnosi i predicció a curt termini de la possible severitat de la tempesta.

Com es pot comprovar a diferents bases de dades consultables per internet (http://sinobas.aemet.es/ o http://www.eswd.eu/), el nombre d’episodis de temps sever observats a Catalunya en els darrers anys (aproximadament, des de 2001) és força elevat. A la figura 1 es mostra un recull global de totes aquestes observacions, que s’han incorporat a una primera base de dades preliminar. Cal dir, però, que tot i la utilitat d’ambdues bases de dades, com que es centren únicament en les observacions de la població autòctona, aquestes tenen dos punts febles (Smith et al., 2012): són sensibles a la densitat de població i a l’hora del dia en què es produeixen. Així, les àrees rurals o de muntanya presenten menys registres (i amb un menor número de proves documentals, com fotografies o vídeos) i per altra banda hi ha menys registres a hores “intempestives”, perquè durant la matinada la probabilitat d’observació d’aquests fenòmens decreix notablement. Finalment, cal fer esment de l’exactitud de les dades registrades. Les coordenades i les hores no són sempre exactes (fet que, com es veurà més endavant, és molt important), ja que no sempre l’observador es troba a prop del fenomen; el registre es guarda força temps a posteriori -motiu pel qual algun dels camps no queda ben definit- o hi ha errades en la introducció dels mateixos camps.

La Fig.1 presenta la distribució de casos de temps sever a Catalunya, i si bé mostra una sèrie de patrons coneguts, això no treu que sigui d’interès visualitzar-los: la gran quantitat d’episodis de pedregades que s’enregistren a la Plana de Lleida; el gran nombre de casos de vents convectius forts a les zones litorals de Tarragona i Barcelona; i, finalment, una densitat moderada de casos al prelitoral sud i a la Plana de Vic, però en ambdós casos, repartits en situacions de pedra i vent. Totes les zones esmentades anteriorment tenen densitats de poblacions més o menys elevades (o suficients per a poder detectar els fenòmens). La primera pregunta que cal fer-se és si aquesta situació és real (és a dir, tots els fenòmens severs es donen a les zones indicades), o bé es troba esbiaixada per aquesta densitat de població. La segona és si resulta possible crear una base de dades completa, amb el mínim d’errors possibles, i que es vagi actualitzant de manera automàtica quan un cas d’aquests es produeixi.

fig1
Figura 1: distribució de casos de temps sever a Catalunya, en base d’informació disponible a Internet, per al període 2001-2015

Llegir més…