Benvinguts al
Blog de Meteo.cat

130 anys de la Gran Nevada de febrer de 1887

Aquest passat cap de setmana va fer 130 anys del temporal de neu i vent del 9-12 de febrer de 1887 que va tenir lloc a bona part de Catalunya. Aquest temporal de neu va ser el més important a la zona litoral i prelitoral de Catalunya de tot el segle XIX, i només comparable a la Nevada Grossa del 23-26 de febrer de 1944 a les Terres de Ponent, a la Gran Nevada del 24-26 de gener de 1947 a la Costa Brava o la del 25-26 de desembre de 1962 a la costa Central.

Les nevades van afectar principalment les comarques litorals i prelitorals del país, amb gruixos de neu superiors als 50 cm fins i tot a la mateixa línia de la costa, especialment a l’Empordà. A les muntanyes de Prades i massís de les Salines els gruixos de neu van superar els 100 cm.

El fort vent que va acompanyar la nevada va fer molt difícil mesurar el gruix real a causa de les congestes de neu que van formar-se de 80 a 160 cm a molts indrets. També, va complicar la mesura de la precipitació líquida equivalent, ja que una part important de la neu caiguda no va romandre en els pocs pluviòmetres que hi havia aleshores.

Imatge de la plaça del Duc de Medinacelli de Barcelona (Fotogravat de l’11 de febrer de 1887 realitzat pels Srs. Miquel Joarizti i Heribert Mariezcurrena Corrons / Font: Setmanari barceloní La Ilustración – Revista Hispano-Americana, núm. 329 del 20 de febrer de 1887. ARCA-Arxiu de Revistes Catalanes Antigues).

Imatge del pati de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona (Fotografia del 12 de febrer de 1887 realitzada pel Sr. Antoni Esplugas Puig / Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona).

Imatge de la plaça Reial de Barcelona (Fotografia del 12 de febrer de 1887 realitzada pel Sr. Antoni Esplugas Puig / Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona).

 

Llegir més…

Campanyes d’observacions de la Cerdanya (GWOP’17 i CCP’17)

  • Introducció

Les zones de muntanya són zones molt vulnerables als efectes que el canvi climàtic té sobre la circulació general atmosfèrica. En aquestes zones els fenòmens locals i complexos com els fluxos catabàtics i anabàtics, formació d’inversions tèrmiques, ones de muntanya, precipitació orogràfica, i el règim de vent, influeixen molt sobre la circulació atmosfèrica local i afecten el clima a gran escala en diverses formes. De fet, es preveu que per efectes de l’escalfament global hi hagi un augment dels fenòmens extrems a les zones de muntanya, la qual cosa fa necessari l’estudi dels processos locals que tenen lloc en aquestes zones.

L’estudi d’aquests fenòmens, s’emmarca dins del projecte ATMOUNT, en el qual hi participen diverses entitats entre les quals hi ha la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Barcelona, el Servei Meteorològic de Catalunya i MeteoFrance. Aquest és un projecte cofinançat pel “Ministerio de Economia, Industria y Competitividad” amb els codis: CGL2015-65627-C3-1-R and CGL2015-65627-C3-2-R.

Els resultats d’aquests estudis permetran aportar millores tant als models mesoescalars i microescalars de previsió del temps, així com els que s’usen per fer estudis climatològics.

 

  • Descripció dels fenòmens locals que s’estudien
  1. Inversions tèrmiques

El fenomen conegut com a inversió tèrmica es produeix quan la temperatura augmenta a mesura que es va ascendint en la vertical. Aquest fenomen acostuma a donar-se als hiverns quan les nits són més llargues i en dies amb cel clar, vents fluixos i pressions atmosfèriques altes.

Figura 1: Esquerra: Perfil vertical de temperatura que es dóna en cas d’inversió tèrmica. Dreta: Mapa de la Cerdanya on s’assenyalen les zones on l’aire fred es sol estancar

     

 

 

 

 

 

 

 

2. Ones de muntanya

La presència de vents forts perpendiculars a les muntanyes, implica la formació d’ones en el flux d’aire incident. Aquestes poden ser potencialment perilloses per sota determinades situacions, provocant vents descendents molt forts que poden arribar a arrancar boscos sencers. Però en situacions normals, aquestes ones solen tenir una aplicació més lúdica, relacionada sobretot amb el vol a vela, ja que s’utilitzen per als pilots per ascendir i sustentar-se en l’aire.

Figura 2: Esquerra: Ones de muntanya que es formen quan un flux xoca perpendicularment contra una muntanya. Dreta: Les ones de muntanya són usades pels que fan vol a vela per ascendir

Llegir més…