Benvinguts al
Blog de Meteo.cat

140 anys de l’Aiguat de Santa Tecla

Avui fa 140 anys del catastròfic aiguat, conegut amb el nom popular de l’Aiguat de Santa Tecla o Rovinada de Santa Tecla, que va afectar gairebé tot Catalunya provocant el desbordament violent de nombrosos rius i rieres de la meitat sud del país la matinada del 23 de setembre de 1874 (dia de Santa Tecla). Les zones més afectades van ser les conques del Francolí, Gaià, Ondara, Sió, Corb, Siurana, Montsant i Anoia. Les riuades van provocar la mort d’unes 575 persones, moltes de les quals es trobaven dormint a les seves llars.

Imatge de la marca del nivell que va assolir l”aigua en l”Aiguat de Santa Tecla a Conesa (Conca de Barberà). Font: Viquipèdia.

  • Descripció general

El intensos aiguats van caure concentrats en un interval d’aproximadament cinc hores, entre la una i les sis de la matinada del 23 de setembre de 1874. Van ser conseqüència d’una destacable activitat tempestuosa acompanyada de forts vents de xaloc i migjorn que va afectar principalment la meitat sud de Catalunya. Malauradament, els registres instrumentals de precipitació diària d’aquesta època gairebé són inexistents a Catalunya. Només se sap que a la ciutat de Barcelona van caure 63 mm durant la matinada del 23 de setembre, mesurats pel Dr. Joan Ramon Campaner amb el pluviòmetre al terrat de la Reial Acadèmia de Medicina del carrer del Carme 47.

Els màxims de precipitació es van produir a les muntanyes de Prades, les serres de Llaberia i Montsant, i les serres de la Conca de Barberà i Alta Segarra, on es troben les capçaleres dels principals rius i rieres que van desbordar-se violentament. Segons un estudi de reconstrucció hidrològica de l’episodi (Barriendos et al., 2013) portat a terme dins del projecte de recerca “Reconstrucció i classificació multivariable dels flash floods més destacats al NE d’Espanya en els darrers 500 anys per a la millora de la seva predicció” (Ministeri d’Economia i Coneixement, CGL2012-35071), durant aquella matinada s’estima que van caure al voltant de 150 mm a Tàrrega.

Llegir més…

Premi a la millor presentació oral a la 8a Conferència Europea en Radar Meteorològic i Hidrologia

Patrícia Altube, doctorand de l’Equip de Teledetecció i Radiosondatge, a la Unitat de Sistemes d’Observació Meteorològica (SOM) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), dins del pla de Doctorats Industrials, i en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB), guanya el premi a la millor presentació oral d’un estudiant a la 8a Conferència Europea en Radar Meteorològic i Hidrologia (“8th European Conference on Radar in Meteorology and Hydrology, ERAD 2014”), celebrat a Garmisch-Partenkirchen, Alemanya, entre l’1 i el 5 de setembre de 2014.

Es tracta d’un congrés biennal que se celebra des de l’any 2000 i aplega investigadors i meteoròlegs de serveis governamentals, universitats, centres de recerca i empreses privades d’arreu del món que treballen en diferents àmbits del radar meteorològic (des dels components electrònics i mecànics, fins als productes de programari més desenvolupats a escala operativa).

El treball presentat mostra el desenvolupament i posada en funcionament d’una aplicació operativa que treballa en continu analitzant el funcionament de la xarxa de radars del SMC, la XRAD, i esdevé una eina de gran valor per a la prevenció i detecció de caigudes en la qualitat de les dades del sistema. Des de principis d’any, aquesta eina està corrent a les màquines del SMC facilitant les tasques de manteniment i control de la xarxa.

A la figura mostrada a continuació es pot veure un exemple de la detecció real d’una situació de desalineació de l’antena per degradació d’un component del radar de Tivissa-Llaberia (LMI) durant l’any 2014. En aquest cas, la ràpida detecció d’aquesta incidència va evitar que els problemes en el sistema fossin molt majors (incloent-hi que l’antena quedés inservible).

El mètode, que es basa en la posició del sol − del qual es coneix la seva localització al cel i la freqüència d’emissió −, funciona a partir de la detecció de les seves emissions per part del radar. L’Aplicació detecta i caracteritza les interferències solars identificades dins els volums radar. Aquesta tècnica es basa en els desenvolupaments previs realitzats pels serveis meteorològics d’Holanda (KNMI) i Finlàndia (FMI), i actualment ja està en funcionament en altres països d’arreu d’Europa. Tanmateix, el reconeixement del treball presentat pel SMC ha estat possible gràcies a les diverses millores implementades,  les quals  permeten disposar de més informació, i de més qualitat, en relació al funcionament del sistema radar, tant pel que fa a l’apuntament de l’antena com a la potència d’emissió del radar (elements claus dins la qualitat de les dades proporcionades).

A la figura següent es mostra la detecció d’una interferència solar (marcada per la fletxa vermella) a la imatge del radar de Puig d’Arques (PDA) el dia 16/06/2013 a les 19:03 h UTC, i per a l’elevació d’1.3º (posta de sol). Les interferències solars es caracteritzen per ocupar de forma gairebé contínua tota una direcció de la circumferència radar i la metodologia és capaç d’identificar-les, caracteritzar-les i separar-les d’altres tipus d’interferències, com ara les procedents de sistemes de comunicacions per microones tipus WiMAX, per exemple.