Benvinguts al
Blog de Meteo.cat

Recordant Rafel Patxot i Jubert (1872-1964)

En el 50è aniversari de la mort de Rafel Patxot i Jubert, el Servei Meteorològic de Catalunya vol recordar la seva contribució a la meteorologia catalana.

Rafel Patxot i Jubert (1872-1964) va crear l’any 1896 a la seva ciutat natal, Sant Feliu de Guíxols, un complet observatori meteorològic i astronòmic que va anomenar Observatori Català.

L’Observatori Català al sostre de la casa de Rafel Patxot, a Sant Feliu de Guíxols. En primer terme s’observen els aparells meteorològics i, al fons, la cúpula que protegeix el telescopi. Fons del Servei Meteorològic de Catalunya, Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

 

L’estació meteorològica disposava de baròmetre, psicròmetre, anemòmetre, termòmetre i pluviòmetre. Patxot, juntament amb els seus ajudants Pelegrí Blasco i Josep Bruguera, anotaven de forma precisa i sistemàtica les dades meteorològiques enregistrades pels aparells i feien observacions diàries del tipus, característiques i moviment dels núvols.

 

El recull de les observacions es publicà l’any 1908 en el volum Meteorologia catalana: Observacions de Sant Feliu de Guíxols. Resultats del 1896 al 1905”L’obra consta de tres seccions: la transcripció de les dades meteorològiques diàries, la climatologia local (on estudia l’evolució de les diferents variables meteorològiques al llarg de l’any) i l’estudi pluviomètric realitzat amb totes les sèries actives que Patxot localitza al Principat, Catalunya Nord i Illes Balears a finals de segle XIX: Barcelona, Caldes de Montbui, Pontvendres-Cap de Biarra, Ceret, Falset, Far de Sant Sebastià, Girona, Eivissa, La Cellera, Maó, Manresa, Mataró, Montserrat, Olot, Palma de Mallorca, Perpinyà, Prades, Prats de Molló, Puigcerdà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Hilari Sacalm, Tarragona, Tortosa, Tossa de Mar, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

 

Observacions Sant Feliu de Guíxols

Llegir més…

100 anys del primer sondatge vertical de l’atmosfera a Catalunya

El passat 2 de gener es van complir 100 anys del llançament del primer sondatge vertical de l’atmosfera a Catalunya a través d’un globus pilot. Es va realitzar a l’Estació Aerològica de Barcelona, embrió del primer Servei Meteorològic de Catalunya. Aquesta estació s’havia creat a finals de l’any 1913 pel Dr. Eduard Fontserè i Riba com a resultat d’un projecte internacional de la Comissió Internacional de l’Aerostació Científica per coordinar tota una xarxa de sondatges verticals de l’atmosfera a nivell mundial.

Els primers llançaments es van fer des del terrat d’un edifici de la Plaça d’Urquinaona de Barcelona, entre el Carrer de Trafalgar i la Ronda de Sant Pere, pels Dr. Fontserè i Dr. Jardí, qui va ser anys més tard inventor del pluviògraf d’intensitats. També van col·laborar-hi els Dr. Pòlit i Dr. Álvarez-Castrillón. A la següent fotografia, extreta de la revista setmanal Ibérica del Progreso de las Ciencias y sus Aplicaciones (vol. 1, núm. 8, 21 de febrer de 1914, p. 114) i publicada per l’Observatori de l’Ebre, es veuen dues instantànies dels primers sondatges que es realitzaven a Barcelona a l’any 1914. En una d’elles es veu el procés d’ompliment dels globus pilot i determinació de la seva força ascensional a través d’una balança Bosch (imatge gran), i a l’altra, el moment del llançament del globus al terrat de l’estació (imatge petita). A la imatge gran es poden veure el Dr. Fontserè pujant l’escala i el Dr. Jardí amb el globus pilot entre les mans. Les mateixes persones apareixen a la imatge petita, el Dr. Jardí sostenint el globus i el Dr. Fontserè comprovant el teodolit.

A continuació es presenten els valors mesurats en aquell primer sondatge vertical de l’atmosfera del 2 de gener de 1914. En aquella època només es disposava de la tecnologia per mesurar la velocitat del vent a diferents alçades, les radiosondes tal i com es fan servir actualment encara no s’havien inventat. En aquests primers sondatges es determinava la direcció i força del vent a qualsevol alçada només a partir de l’observació, amb un teodolit, de la posició angular i temps de vol d’un globus pilot d’hidrogen.

Llegir més…