Benvinguts al
Blog de Meteo.cat

PRESCAT (PRedicció EStadística per conjunts a CATalunya)

 

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha desenvolupat un sistema de PRedicció EStadística per conjunts a CATalunya (PRESCAT) que proporciona prediccions probabilístiques per a la precipitació i la temperatura a alta resolució espacial fins a un horitzó de 10 dies. Aquest sistema parteix del Sistema de Predicció per Conjunts Global (GEFS de les sigles en anglès) de la National Ocean and Atmospheric Agency (NOAA). A partir de les 21 simulacions que formen el GEFS s’estableix entre camps predictands i predictors una funció de transferència basada en l’analogia entre situacions meteorològiques futures i passades i s’aconsegueix, així, la probabilitat d’assolir o no llindars diaris de precipitació i temperatura, d’entre d’altres variables.

S’espera que aquest nou sistema de predicció estadística ajuda tant a l’elaboració dels butlletins de predicció meteorològica diària, com a l’establiment d’avisos de perill meteorològic. A més, complementarà als models de predicció numèrica del temps que actualment utilitza el Servei i que només ofereixen simulacions a un horitzó de pronòstic de 3 dies.

L’elaboració d’un sistema probabilístic de predicció meteorològica ha estat un dels objectius de les línies de recerca del SMC dels darrers anys. En aquest sentit, PRESCAT, desenvolupat per l’àrea de Recerca Aplicada i Modelització (RAM), és el primer d’un seguit de sistemes de predicció per conjunts que s’espera sorgeixin en un futur pròxim. Aquests mètodes són d’elevat interès, atès que permeten capturar l’incertesa inherent en la predicció meteorològica a partir del que s’anomena una anàlisi de sensibilitat.

El projecte, que es va desenvolupar al llarg de tot  l’any 2012, ha com portat la recopilació d’un gran nombre de dades, tant d’observacions en superfície com de reanàlisis de models meteorològics durant els darrers 60 anys. Concretament, a partir de tot el conjunt d’observacions històriques s’han creat malles de dades a diferents resolucions espacials, tot incorporant la influència que l’orografia, la distància a la mar i la disposició geogràfica tenen sobre aquestes variables. Per la seua banda, de les dades de les 21 simulacions del GEFS, formades per un membre de control i 20 membres dispersius, s’han seleccionat les variables predictores més rellevants i s’han adaptat a diferents dominis d’escala sinòptica i de mesoescala. A continuació es passa a la confrontació de les prediccions amb un banc de reanàlisis passats i s’extreuen relacions entre camps meteorològics previstos i les malles observacions, aconseguint d’aquesta manera uns resultats probabilístics d’excedència de certs llindars  per a variables meteorològiques en superfície.

Llegir més…

Un estudi analitza les tempestes de la gran nevada que hi va haver a Catalunya el 2010

Un estudi que han dut a terme investigadors de la UB i del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) analitza les tempestes que hi va haver durant la gran nevada del 2010, una de les més destacables de les últimes dècades a Catalunya, tant per l’extensió com per la intensitat i els efectes que va tenir. Una de les conclusions principals del treball és la constatació que, a diferència del que passa en les tempestes estivals, la distribució de les descàrregues elèctriques núvol-terra no està necessàriament relacionada amb màxims de precipitació.

L’episodi analitzat va tenir lloc el 8 de març del 2010 i va provocar el col·lapse de la xarxa viària, que va quedar completament aturada a gran part del territori i va obligar a suspendre el transport per carretera amb França. Durant la nevada hi va haver una activitat elèctrica poc habitual per l’època de l’any. La caiguda de llamps durant una nevada, que es coneix com a tempesta de neu (thundersnow), és un fenomen de gran interès perquè, tal com explica Joan Bech, investigador de la UB, «està poc documentat i ens interessa estudiar-lo per comprendre les diferències que presenta amb les tempestes típiques dels mesos càlids, en particular pel que fa a la distribució de càrrega elèctrica dins del núvol de tempesta».
En la major part de les tempestes, l’activitat elèctrica es concentra a les zones amb la màxima precipitació. Però en l’estudi, apunta Nicolau Pineda, investigador de l’SMC, «es determina que durant l’episodi es va produir un nombre important de llamps fora de les zones de màxima precipitació, que han estat associats a efectes induïts per torres de telecomunicacions elevades».
L’examen detallat de les observacions obtingudes amb online slots radars meteorològics i de la xarxa de detecció de descàrregues elèctriques atmosfèriques de l’SMC ha permès detectar llamps núvol-terra i descàrregues dins dels núvols. Prop d’un terç de les descàrregues núvol-terra detectades es concentren al voltant de torres de comunicació elevades, com ara la torre de Collserola, a Barcelona, ubicada a 447 m d’altura; la torre de Puig Neulós, a la frontera amb França i a una altura de 1.261 m, i la torre de Rocacorba, al Pla de l’Estany, a 991 m.
«Aquest efecte d’inducció es deu al fet que les tempestes hivernals tenen lloc a menor alçada i la distància és prou curta perquè interaccionin amb les torres de comunicació i afavoreixin la descàrrega elèctrica», conclou Pineda. Aquesta hipòtesi explicaria l’aparent desconnexió entre les zones de descàrrega elèctrica i les d’activitat convectiva, on es concentra el màxim de precipitació.
D’altra banda, durant la tempesta es van produir precipitacions superiors als 100 mm en 24 hores, amb acumulacions de neu de més de 30 cm en cotes relativament baixes. Tal com explica Bech, «la nevada va estar condicionada en gran mesura per la irrupció d’una massa freda en altura (–30 °C a uns 5.500 m) i pel ràpid desenvolupament d’una zona de baixes pressions, o ciclogènesi, a la mar Mediterrània».
Imatge de radar meteorològic situat a Puig d”Arques (massís de les Gavarres, Baix Empordà) i de les descàrregues elèctriques atmosfèriques (marcades amb creus) durant la nevada del 8 de març de 2010 a les 13.54 h. La imatge mostra la intensitat dels ecos de la precipitació observats (reflectivitat radar) amb diversos nuclis convectius de precipitació intensa (més intensitat cap al vermell).