Benvinguts al
Blog de Meteo.cat

El vent i la seva mesura

 

Definició: segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) es pot definir el vent com una magnitud vectorial tridimensional amb fluctuacions aleatòries de petita escala en l’espai i el temps, que se superposen a un flux organitzat de major escala. No obstant, el vent en superfície serà considerat principalment com una quantitat vectorial bidimensional definida per dos números que representen la direcció i la velocitat.

En meteorologia ens interesserà mesurar el major impacte causat pel vent,  motiu pel qual preferentment s’acostuma a calcular-ne la seva velocitat fent la mitjana escalar dels valors mesurats, independentment de la direcció.

 

Ratxa de vent: per conveni, es considera una ratxa màxima com la mitjana de com a mínim tres valors de vent mesurats cada segon, de manera que s’aconsegueixi l’extensió d’aire horitzontal mínima perquè aquest causi tot el seu efecte. Per tant, una ratxa no és un valor puntual, únic, sinó una mitjana obtinguda en tres segons.

 

Com es mesura? Per a la mesura del vent en superfície s’utilitzen majoritàriament penells i anemòmetres d’hèlixs o de culleres. També les diverses formes combinades d’anemopenells.

 penell1

Fig. 1. Anemopenell d’hèlixs Young

(Font: Campbell Scientific)

  Llegir més…

Creació de la xarxa fenològica de Catalunya (FENOCAT)

 

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, ha posat en marxa la Xarxa Fenològica de Catalunya (Fenocat), amb l’objectiu d’estudiar l’evolució del clima i els possibles impactes del canvi climàtic a partir d’observacions fenològiques sistemàtiques arreu del territori.

La fenologia és la branca de l’ecologia que analitza la relació entre les variables climàtiques i les manifestacions estacionals o periòdiques de les espècies vegetals o animals (floració de les plantes, migració dels ocells, etc.). Per exemple, permet determinar com l’evolució del clima durant les darreres tres o quatre dècades ha modificat la pauta de migració d’algunes espècies d’ocells. També les plantes, amb cicles fenològics de fases molt marcades, mostren un avançament de diversos esdeveniments fenològics clau, com ara la brostada o la floració. Un altre exemple són els treballs basats en el seguiment de les poblacions de papallones, que indiquen canvis en la distribució de determinades espècies vinculats a l’escalfament global.

 La Xarxa Fenològica de Catalunya (Fenocat) permetrà fer un seguiment de l’evolució del clima a partir de l’observació de 45 espècies vegetals i animals a Catalunya.

 

Assessorament científic d’altres entitats

 

La nova xarxa Fenocat ha comptat amb l’assessorament científic de la Institució Catalana d’Història Natural, l’Institut Català d’Ornitologia i el Museu de Ciències Naturals de Granollers per al seu impuls inicial, i es continuarà la col·laboració a l’hora de dur a terme els diferents estudis fenològics.

El projecte suposa, a més, la recuperació d’una tasca d’investigació fenològica iniciada ja l’any 1932 per l’antic Servei Meteorològic de Catalunya (1921-1939).

Llegir més…