Benvinguts al
Blog de Meteo.cat

Avisos de Situació Meteorològica de Perill (SMP)

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), actualment adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, té com una de les seves funcions principals la d’assessorar en matèria de meteorologia a Protecció Civil, que pertany al Departament d’Interior. L’objectiu d’aquesta tasca és ajudar en la coordinació de les emergències meteorològiques per tal de minimitzar els possibles efectes negatius produïts per la meteorologia adversa.

Per aconseguir aquesta fita, el SMC treballa de manera molt estreta amb Protecció Civil i participa activament en diferents estadis del procés de gestió de les emergències meteorològiques.

De manera teòrica, hom defineix el risc com el producte del perill per la vulnerabilitat. El SMC s’ocupa d’avaluar, amb la màxima precisió i antelació possibles, el perill d’una situació meteorològica prevista. Si a aquest perill s’hi afegeix la vulnerabilitat del lloc on pot ocórrer el fenomen s’obté el risc (pas que fa Protecció Civil). Per exemple, l’alt perill d’una pluja molt intensa caiguda enmig d’un bosc deshabitat (amb baixa vulnerabilitat) té un risc baix, però la mateixa pluja intensa caiguda a la capçalera d’una riera on hi ha habitatges i infraestructures a prop (és a dir, amb alta vulnerabilitat), té un risc molt alt.

Per tal de minimitzar l’impacte del risc meteorològic amb el màxim èxit possible, primer s’han d’elaborar els Plans d’Emergències que seran els que marcaran el protocol a seguir abans, durant i després d’una situació meteorològica de risc. El SMC forma part de l’ampli equip de treball que dissenya els Plans d’Emergències, en el que hi ha implicats tots els grups actuants que poden estar involucrats en l’emergència. Entre moltes altres coses, en aquestes reunions es pacten els llindars de Situació Meteorològica de Perill. Actualment, el SMC fa avisos per acumulació de pluja, intensitat de pluja, neu, vent, onatge, calor i fred, cadascun amb els seus llindars corresponents. Aquesta informació es pot consultar a  http://www.meteo.cat/wpweb/divulgacio/entendre-les-prediccions/informacio-general-duna-situacio-meteorologica-de-perill/

Llegir més…

50 anys dels catastròfics aiguats del 25 de setembre de 1962 a Catalunya

Enguany s’han complit 50 anys dels aiguats durant el vespre-nit del 25 de setembre de 1962, els quals van provocar a Catalunya una de les majors catàstrofes hidrològiques que ha patit el nostre país amb la mort d’un miler de persones. Per aquest motiu el Servei Meteorològic de Catalunya ha recopilat i ordenat informació de diverses fonts per a recordar aquest episodi, la qual es presenta a continuació.

La situació meteorològica es va caracteritzar en superfície per una advecció d”aire càlid molt humit de la Mediterrània que va permetre una acumulació molt important de vapor d”aigua i d”inestabilitat potencial a les capes baixes de la troposfera, a la qual s’hi va ajuntar l”arribada d”aire humit i relativament fred en capes mitjanes i altes de la troposfera pel pas d’un tàlveg sobre la Península Ibèrica. Tots aquests factors van causar la formació d’importants tempestes, organitzades probablement en un sistema convectiu de mesoescala que va afectar durant unes quatre hores (entre les 19:30 i les 23:30 del dia 25, hora oficial) principalment el nord del Baix Llobregat, els dos Vallesos i el Baix Maresme (més info: article1, article2, article3).

Es van registrar 212 mm en menys de 3 h, amb una intensitat màxima de 6 mm/min a Sabadell. El màxim de precipitació enregistrat va ser de 250 mm a Martorelles. Aquests valors de precipitació tenen un període de retorn superior als 100 anys per alguns punts de la zona afectadasegons l’estudi realitzat a l’any 2005 per l’SMC “Mapes de precipitació màxima diària esperada a Catalunya per a diferents períodes de retorn”. Aquest episodi va tenir lloc després d”una llarga sequera, ja que feia uns 4 mesos que gairebé no hi plovia. Els aiguats van produir el creixement sobtat de diverses rieres i rius afluents del Llobregat i del Besòs (principalment la Riera de les Arenes i el Riu Ripoll). El barri de les Arenes a Terrassa, l”Escardívol de Rubí i moltes fàbriques de Sabadell van desaparèixer sota les aigües de la riuada.

Al llarg del dia 25 de setembre les precipitacions van arribar a Catalunya, amb plugims febles que van començar pel sud i que s”anaren intensificant mentre es desplaçaven cap al nord.Sobre les sis de la tarda (hora oficial) les pluges es van fer més intenses, tot i que havia estat plovent durant tot el dia de forma feble i dispersa a gran part del país. Entre les deu i les onze de la nit les tempestes van descarregar amb una intensitat molt elevada, causant les grans crescudes i desbordaments de rius i rieres de les conques del Besòs i del Llobregat.

A continuació es presenta un llistat dels valors acumulats de precipitació des de les 07 UTC del dia 25 a les 07 UTC del dia 26 de setembre de 1962 a les estacions pluviomètriques de la xarxa d’observadors de l’AEMET (en aquella època,Servicio Meteorológico Nacional) per sobre dels 100 mm. Els màxims de precipitació van correspondre a Martorelles amb 250 mm, Corbera de Llobregat amb 240 mm i a Terrassa amb 223 mm.

Llegir més…