Benvinguts al
Blog de Meteo.cat

Restauració i conservació de la documentació meteorològica del Turó de l’Home

El 31 de març de 1921 el Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya va aprovar el Decret que establia la creació del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), i Eduard Fontserè en va ser anomenat Director. Durant els seus 17 anys d’existència, l’antic SMC va donar un impuls extraordinari a la meteorologia de Catalunya i, amb algun dels seus projectes va adquirir un important prestigi internacional. Entre els seus treballs de ressò destaquen la creació de dos observatoris de muntanya, el del Turó de l’Home (Montseny) i el de Sant Jeroni (Montserrat).

El 22 de juny de 2011 el darrer observador del Turó de l’Home, el Sr. Miquel Meseguer, va cedir a l’SMC el fons documental dipositat a les dependències de l’observatori, i que cobria el període 1952 – 1994. El material cedit consistia bàsicament en registres meteorològic de diferents tipologies: quaderns d’anotacions diàries, bandes d’anemocinemògrafs, bandes de termohigrògraf, bandes d’heliògraf… Es trobaven guardats en dos tipus de suport: arxivadors i caixes.

L’estat de conservació inicial del fons era, en general, molt precària: cobert de pols superficial, de teranyines, barreja de materials, concrecions adherides, taques, papers esquinçats i amb pèrdues de suport per atac i efecte directe de la presència de gats i altres animals a la zona d’emmagatzematge, arrugues, acumulació de brutícia, plecs, acidesa pròpia de la fabricació del paper, grapes oxidades, mostres d’atac d’humitats i altres. Se’n pot veure una mostra a les imatges següents:

 

App5c Zoran Imatge 2
Imatge 3 Imatge 4

Aquest estat va requerir una actuació inicial d’urgència que va consistir en ordenar els documents per tipologia i per anys. Les persones que van intervenir en aquesta primera fase es van protegir per evitar al·lèrgies o infeccions amb bates, guants de làtex, mascaretes específiques per la pols o per fongs. En cas de trobar fongs es va decidir deixar el material a banda per tal de fer un cultiu quan fos possible i determinar així si estaven actius. Qualsevol infestació del fons podia reproduir-se i escampar-se per la resta del material.

Des de l’any 2013, gràcies a la signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ESCRBMC), es convoca una beca de formació anual dirigida a l’alumnat de l’escola, amb l’objectiu d’adquirir el coneixement necessari en la neteja, restauració i conservació de part del material malmès. La intervenció es basa sobretot en fer una neteja mecànica, consolidant estrips i talls, reintegrant pèrdues de suport, aplanant i finalment col·locant el material dins unes camises i caixes de cartró de conservació. Posteriorment, aquesta documentació ingressa a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) on es preserva i es posa a disposició dels investigadors.

Recentment, l’SMC ha produït un breu audiovisual per tal de mostrar el rigor i la tècnica que se segueix en la tasca de restauració i conservació del material del Turó de l’Home per part dels alumnes de l’ ESCRBMC.

 

La normalitat de batre rècords

Sovint es sobrevalora el fet que es batin rècords meteorològics, i s’associa, de manera automàtica, al canvi climàtic. Tot i que és evident que el canvi climàtic està fent augmentar el ritme de la caiguda de rècords associats a l’alta temperatura, quan es parla de sèries meteorològiques no gaire llargues, els rècords es baten –i s’han de batre– sovint.

Anem a fer un exercici molt simple que explica de manera entenedora la facilitat de batre’ls.

En primer lloc, quants rècords possibles a batre hi ha?

Sense cap dubte, molts. De tota manera n’hi ha de molt destacats i n’hi ha de no tan destacats. Fem, primer, un repàs dels més importants i indiscutiblement noticiables:

  • Temperatura més alta de la sèrie
  • Temperatura més baixa de la sèrie
  • Temperatura mitjana anual més alta de la sèrie
  • Temperatura mitjana anual més baixa de la sèrie
  • Any més plujós de la sèrie
  • Any més sec de la sèrie

Darrera d’aquests, i a poca distància pel que fa al seu impacte, tindríem:

  • Temperatura més alta de la sèrie del mes de gener, febrer… (12 rècords)
  • Temperatura més baixa de la sèrie del mes gener, febrer… (12 rècords)
  • Temperatura mitjana més alta de la sèrie del mes de … (12 rècords)
  • Temperatura mitjana més baixa de la sèrie del mes de … (12 rècords)
  • Precipitació màxima del mes de … (12 rècords)

Fins aquí, fent una fàcil suma, ja surten ni més ni menys que… 66 rècords!

D’això es desprèn que, el primer any d’una sèrie d’una estació meteorològica es baten, obligatòriament, 66 rècords prou importants –clar que tothom entén que batre’ls el primer any no té gaire mèrit i, a més, el primer any no en són tants, perquè considerar, per exemple, que s’ha batut el rècord d’any més càlid i any més fred alhora és poc rigorós–.

Quan la sèrie es va allargant, es baten menys rècords, lògicament, però déu n’hi do. Per exemple, estadísticament, a una sèrie de 10 anys de dades, i si pensem que els rècords cauran de manera més o menys homogènia al llarg del temps –que no té per què– li toca encara que es batin 6.6 rècords l’any (66/10), és a dir, gairebé 7 rècords en un any!

Fins i tot en una sèrie de 30 anys, que habitualment es pren com a referència climàtica, encara toca que es batin més de 2 rècords l’any.

A la figura següent es pot veure aquesta evolució de la freqüència dels rècords en una gràfica:

Grafica

Llegir més…