Benvinguts al
Blog de Meteo.cat

El plural en meteorologia

L’ús excessiu del plural en català és un mal que s’estén cada dia més i és molt difícil d’eradicar. Aquest article vol contribuir a recuperar –o si més no, intentar-ho- l’ús tradicional del singular en català.

No és casualitat que el “Buenos días” castellà, tingui l’equivalent català en singular “Bon dia”. O que la dita “Año de nieves año de bienes”, en català sigui “Any de neu any de Déu”. O que el conegut “Cuando veas las barbas de tu vecino…”, en català sigui “Quan vegis la barba de ton veí…”. Les dites populars són una bona eina per recordar com era l’ús tradicional d’una llengua abans no estigués massa influenciada per les llengües veïnes, especialment quan aquestes són més poderoses.

Però quan es parla de meteorologia hi ha un component més, en aquest cas científic, que recomana evitar la majoria dels plurals. I és que quan es parla de variables meteorològiques o de meteors, el plural perd tot el sentit que podria tenir si ens referíssim a coses.

Posem l’exemple de la temperatura. La temperatura és una variable, com podria ser-ho la pressió, la velocitat, la intensitat del corrent, etc. Els qui defensen l’ús del plural “temperatures” amb la justificació que a cada localitat n’hi pot haver una de diferent, segur que no parlen de les velocitats dels cotxes de Fórmula 1 -tot i que cadascun d’ells va a una velocitat diferent-, ni parlen de les intensitats elèctriques dels llamps -tot i que la intensitat pot ser diferent per a cada llamp-, ni de les pressions atmosfèriques que s’esperen per demà…

Es pot dir perfectament aquesta frase: “La temperatura ha baixat força aquesta nit; ha voltat els 10 graus al litoral i ha baixat sota zero a les valls pirinenques”, utilitzant el singular i amb total coherència amb el fet que cada lloc hagi tingut un valor de la temperatura diferent.

La pluja i la boira són meteors que també pateixen de manera paradigmàtica aquesta pluralització tan poc catalana. En el cas de la pluja hauria de quedar clar que una cosa és el meteor i una altra els fenòmens locals a què dóna lloc. Per exemple: “La pluja va afectar ahir Catalunya, amb xàfecs intensos a Ponent”. En el cas de la boira, es pot utilitzar el plural si ens referim als bancs de boira. Així doncs, podem dir: “Demà hi haurà boira a molts punts del litoral, especialment densa a la Costa Brava”, o “Aquest matí hi ha hagut bancs de boira espessos entre el Baix Empordà i el Maresme”.

El cas de la neu és un pèl diferent, i és més freqüent que s’utilitzi bé el tractament diferenciat del meteor (singular) i dels episodis locals a què dóna lloc (plural). Per exemple: “La neu arribarà demà al Pirineu de forma general, mentre que hi haurà nevades disperses a la resta del país”. Tot i que aquí també s’hauria pogut dir “… mentre que caurà de forma dispersa a la resta del país”.

El vent tampoc no s’escapa a la disbauxa del plural. Frases com “s’esperen vents forts de component nord” són molt freqüents als butlletins meteorològics, quan no costaria res dir “s’espera vent fort de component nord”.

Hi ha altres casos en els quals el plural també està guanyant terreny, com és la traducció del “Cielos despejados” pel “Cels serens” o, com s’ha pogut llegir aquests dies primaverals: “S’han vist Arcs de Sant Martí als cels catalans…”. No cal fer, segurament, cap comentari sobre la seva idoneïtat.

No oblidem tampoc els adjectius que seria aconsellable utilitzar quan es parla de variables meteorològiques, que no s’han de confondre amb la sensació que aquestes poden produir en les persones. La nit pot ser freda, l’ambient pot ser fred, però la temperatura no pot ser freda. Com a variable física que és, pot ser alta o baixa, per sobre de la mitjana o per sota, però mai freda ni tampoc càlida.

I per acabar, proposem dos breus butlletins meteorològics, sense desvelar quin dels dos seria més correcte en català:

a)-  “Les temperatures d’avui seran més altes que les d’ahir. Els cels estaran ennuvolats, amb pluges disperses a la tarda al nord del país. Boires matinals a Ponent i vents del nord forts a l’Empordà.”

b)- “La temperatura serà avui més alta que ahir. El cel estarà ennuvolat, amb ruixats dispersos a la tarda al nord del país. Boira matinal a Ponent i vent del nord fort a l’Empordà.”

Els lectors (en plural perquè són persones) poden escollir quin dels dos els sona millor…

60 anys de la Gran Fredorada de febrer de 1956

Aquest mes es compleixen 60 anys de l’onada de fred més intensa de tot el segle XX i la més forta des del gener de 1891 a Catalunya i a la península Ibèrica. La Gran Fredorada de febrer de 1956 va ser provocada per tres onades de fred seguides que van succeir entre els dies 1 i 22.

A l’Estany Gento (Pallars Jussà, 2.142 m), a l’inici de la fredorada, van registrar-se -32 °C el 2 i 3 de febrer de 1956, temperatura que representa el rècord absolut mínim mesurat en un observatori oficial de tota la península Ibèrica des que hi ha registres instrumentals. Moltes de les temperatures mínimes assolides durant aquesta fredorada no han estat superades des de llavors.

Imatge de l’arc de pedra del Portitxol d’Empúries (Alt Empordà) cobert d’estalactites de gel al febrer de 1956. Foto de Joan Lassús (Arxiu Històric Municipal de l’Escala).

Llegir més…