Tag Archives: anemòmetre

Recordant Rafel Patxot i Jubert (1872-1964)

En el 50è aniversari de la mort de Rafel Patxot i Jubert, el Servei Meteorològic de Catalunya vol recordar la seva contribució a la meteorologia catalana.

Rafel Patxot i Jubert (1872-1964) va crear l’any 1896 a la seva ciutat natal, Sant Feliu de Guíxols, un complet observatori meteorològic i astronòmic que va anomenar Observatori Català.

L’Observatori Català al sostre de la casa de Rafel Patxot, a Sant Feliu de Guíxols. En primer terme s’observen els aparells meteorològics i, al fons, la cúpula que protegeix el telescopi. Fons del Servei Meteorològic de Catalunya, Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

 

L’estació meteorològica disposava de baròmetre, psicròmetre, anemòmetre, termòmetre i pluviòmetre. Patxot, juntament amb els seus ajudants Pelegrí Blasco i Josep Bruguera, anotaven de forma precisa i sistemàtica les dades meteorològiques enregistrades pels aparells i feien observacions diàries del tipus, característiques i moviment dels núvols.

 

El recull de les observacions es publicà l’any 1908 en el volum Meteorologia catalana: Observacions de Sant Feliu de Guíxols. Resultats del 1896 al 1905”L’obra consta de tres seccions: la transcripció de les dades meteorològiques diàries, la climatologia local (on estudia l’evolució de les diferents variables meteorològiques al llarg de l’any) i l’estudi pluviomètric realitzat amb totes les sèries actives que Patxot localitza al Principat, Catalunya Nord i Illes Balears a finals de segle XIX: Barcelona, Caldes de Montbui, Pontvendres-Cap de Biarra, Ceret, Falset, Far de Sant Sebastià, Girona, Eivissa, La Cellera, Maó, Manresa, Mataró, Montserrat, Olot, Palma de Mallorca, Perpinyà, Prades, Prats de Molló, Puigcerdà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Hilari Sacalm, Tarragona, Tortosa, Tossa de Mar, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

 

Observacions Sant Feliu de Guíxols

Llegir més…

El vent i la seva mesura

 

Definició: segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) es pot definir el vent com una magnitud vectorial tridimensional amb fluctuacions aleatòries de petita escala en l’espai i el temps, que se superposen a un flux organitzat de major escala. No obstant, el vent en superfície serà considerat principalment com una quantitat vectorial bidimensional definida per dos números que representen la direcció i la velocitat.

En meteorologia ens interesserà mesurar el major impacte causat pel vent,  motiu pel qual preferentment s’acostuma a calcular-ne la seva velocitat fent la mitjana escalar dels valors mesurats, independentment de la direcció.

 

Ratxa de vent: per conveni, es considera una ratxa màxima com la mitjana de com a mínim tres valors de vent mesurats cada segon, de manera que s’aconsegueixi l’extensió d’aire horitzontal mínima perquè aquest causi tot el seu efecte. Per tant, una ratxa no és un valor puntual, únic, sinó una mitjana obtinguda en tres segons.

 

Com es mesura? Per a la mesura del vent en superfície s’utilitzen majoritàriament penells i anemòmetres d’hèlixs o de culleres. També les diverses formes combinades d’anemopenells.

 penell1

Fig. 1. Anemopenell d’hèlixs Young

(Font: Campbell Scientific)

  Llegir més…