Tag Archives: calamarsa

Canvi en la definició de la Calamarsa i la Pedra

El Servei Meteorològic de Catalunya ha decidit, davant d’una petició d’aclariment del TERMCAT (Centre de Terminologia), fer un canvi en la definició de la calamarsa i de la pedra vigent fins ara, i en la mida que delimita un i altre hidrometeor sòlid.

Tant al Manual d’Estil com al Manual de l’Observador hi figurava el diàmetre d’un centímetre com a llindar entre la calamarsa i la pedra, i és cert que aquesta mida no és la més utilitzada en d’altres països per anomenar de forma diferent els hidrometeors sòlids d’aquestes característiques. Un dels problemes més greus amb què s’ha trobat l’SMC a l’hora de decidir si es feia un canvi, és la manca de paral·lelisme entre la nomenclatura catalana i la d’altres llengües sobre aquests fenòmens.

Per posar-ho de manifest es presenta, a continuació, una mostra d’algunes de les definicions trobades en relació al fenomen que ens ocupa:

Eduard Fontserè i Rafael Patxot definien la calamarsa com a grànuls de gel rodons d’entre 2 i 5 mm de diàmetre, transparents o semitransparents, i que cauen amb temperatures properes als zero graus. La pedra, en canvi, la definien com grànuls de gel amb una mida entre la d’un pèsol i la d’un puny, amb clovelles clares i opaques, que cauen acompanyades de tempesta i mai per sota dels zero graus.

L’AEMet (Agència Estatal de Meteorologia) dóna com a definició de granizo (el que podríem considerar calamarsa) o pedrisco (el que podríem considerar pedra) “glóbulos o trozos de hielo entre 5 y 50 mm de diámetro”. Se sobreentén que el pedrisco es correspon amb els trozos de hielo.

L’AMS (American Meteorological Society) parla de hail (podem entendre que és la pedra) quan el seu diàmetre és de més de 5 mm. Quan és menor parla de small hail,  snow grains,  snow pellets  (o soft ice), ice  pellets o graupel, termes alguns dels quals podem associar a la nostra calamarsa, neu granulada, neu rodona i calabruix.

A les observacions meteorològiques aeronàutiques (METAR) es xifra GR (del francès GRêle) quan el diàmetre dels grànuls de gel és de més de 5 mm i GS (dels francès GréSil) quan és de menys de 5 mm.

Analitzant una mica aquestes definicions es troba que l’única mida que apareix associada a un canvi de nomenclatura és 5 mm i no pas 10. En alguns casos, però, sembla que el canvi de nom va més associat al fet de tenir una forma esfèrica o una forma irregular més que no pas a la seva mida.

Cal destacar, també, que la definició de Fontserè, a l’Assaig d’un Vocabulari Meteorològic Català de 1948, deixa entreveure que l’origen de la calamarsa no és el mateix que el de la pedra, ja que en la calamarsa no parla de clovelles alternativament opaques i transparents, pròpies de la circulació d’un grànul de gel dins d’un núvol convectiu. També diu que cau prop dels zero graus, el que suggereix que pot tractar-se, o bé de gotes d’aigua que es congelen en passar per un estrat d’aire fred (donant lloc a glaç transparent) o bé de gotetes d’aigua en subfusió capturades per un nucli de calabruix o de neu granulada (donant lloc a glaç opac o semitransparent). I, finalment, també és significatiu que no parli de tempesta.

Un altre argument en favor que es tracti d’un fenomen diferent és que la paraula calamarsa sembla que té origen cèltic i que significa pedres de març, el que tampoc associaria el fenomen a les tempestes, poc habituals en aquell mes.

Si es té en compte la nomenclatura de l’AMS, de reconegut prestigi, es constata que també associa sovint els hidrometeors sòlids de mida inferior als 5 mm a fenòmens diferents que els que generen els grànuls de mida superior.

Arran d’aquestes consideracions s’ha decidit proposar al TERMCAT de fer un canvi en les definicions actuals del diccionari normatiu,  que suposa rebaixar el llindar entre la calamarsa i la pedra de 10 a 5 mm de diàmetre.  S’ha aprofitat per realitzar altres canvis menors en les definicions i també per eliminar el llindar mínim de la calamarsa, situat fins ara en els 2 mm.

Es presenten, a continuació, les definicions que estaven vigents fins avui al Manual d’Estil i al Manual de l’Observador, i les noves:

Definicions anteriors

Manual d’Estil

Calamarsa: precipitació de grans de glaç arrodonits i mig transparents, inferiors a 10 mm de diàmetre.

Pedra: precipitació de grans de glaç arrodonits i mig transparents, amb un diàmetre igual o superior a 10 mm.

 

Manual de l’Observador 

Calamarsa: precipitació en forma de grans d’aigua solidificada, mig transparents, rodons, rarament cònics, de 2 a 10 mm de diàmetre i que estan formats per capes concèntriques de gel.

Pedra: trossos de glaç irregulars, d’una grandària superior als 10 mm. Arriben a assolir mides superiors als 50 mm en casos excepcionals. Creixen formant clovelles alternativament clares i opaques en els seus ascensos i descensos dins la tempesta.

 

Definicions vigents a partir d’ara

Calamarsa: grans de glaç esfèrics de fins a 5 mm de diàmetre, rarament cònics, transparents o semitransparents. Poden tenir un nucli de calabruix o neu granulada. No es trenquen en caure a terra i són difícils d’aixafar.

Pedra: grans de glaç esfèrics de més de 5 mm de diàmetre, conjunt de grans de glaç soldats entre sí, o trossets de glaç irregulars, sovint formats per capes alternativament opaques i transparents. Cauen durant tempestes fortes i gairebé sempre acompanyats d’intensa activitat elèctrica. Es considera pedra gran, o grossa, quan el seu diàmetre major és superior als 2 cm.

Finalment, cal precisar que la normalització d’un terme meteorològic no suposa, en absolut, cap intent d’eliminar ni reduir la gran riquesa de nomenclatura popular meteorològica que hi ha a Catalunya i que es posa de manifest amb termes com calamarsó, granís, granissó o granissol, usats en algunes contrades per referir-se a la calamarsa.

 

 

Calamarsa

 

Calamarsa

 

Pedra