Tag Archives: catalunya

Apunts sobre la climatologia de la Setmana Santa 2017

0. Introducció

La Setmana Santa és un dels primers períodes llargs de l’any dedicats massivament a l’oci i a les activitats a l’aire lliure. Hi conviuen encara les activitats pròpies dels esports d’hivern i les primeres manifestacions del turisme de platja. Per tant, la meteorologia juga un paper destacat a l’hora de la planificació de les destinacions i el tipus d’activitat.

Aquest informe no pretén ser una predicció meteorològica, sinó un recull de la climatologia habitual a Catalunya durant el període del 8 al 17 d’abril, que és en el que queda emmarcada la Setmana Santa enguany. Més endavant, l’Àrea de Predicció del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emetrà un informe precís sobre la predicció meteorològica.

 

1. Font d’informació

L’estudi es basa en les dades meteorològiques registrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) de l’SMC, majoritàriament dins del període 2002-2016, és a dir, quinze anys de dades que poden caracteritzar força bé les característiques climàtiques del període d’estudi. Les variables analitzades han estat la temperatura màxima, la temperatura mínima, la temperatura mitjana, la precipitació i la velocitat del vent. A part, per a analitzar el comportament de la variable insolació (hores de sol) també s’han fet servir les dades procedents dels següents observatoris principals: Barcelona – Observatori Fabra, Observatori de l’Ebre, Observatori de Lleida, Aeroport de Girona – Costa Brava i Aeroport de Reus.

Les unitats de mesura són graus Celsius (ºC) per a la temperatura, mil•límetres (mm) per a la precipitació, quilòmetres per hora (km/h) per a la velocitat del vent i nombre d’hores (h) d’insolació.

Els resultats es mostren en forma de mapes i d’alguna taula, i per a una anàlisi més detallada, en forma d’annex al final del document. Finalment, el període sobre el qual se cenyeix l’estudi és el comprès entre el 8 i el 17 d’abril.

 

2. Temperatura

La variabilitat climàtica de la primavera es posa de manifest quan s’observa la figura 1, on es mostra la temperatura mitjana per al conjunt de Catalunya des del 2002 i dins del període del 8 al 17 d’abril. En els darrers 15 anys hi conviuen anys amb una mitjana inferior als 9 ºC amb d’altres que freguen o superen els 15 ºC. És, de ben segur, una de les èpoques de l’any amb una meteorologia més contrastada.

– Evolució recent de la temperatura mitjana (TMm) per al conjunt de Catalunya, i per al període entre el 8 i el 17 d’abril. La mitjana s’ha obtingut a partir de 108 EMA, excloent les ubicades a més de 2.000 m. –

La figura 2 mostra una aproximació geogràfica a aquesta variabilitat a través del mapa de la temperatura mitjana a Catalunya, per al període 8-17 d’abril. A les parts baixes del país (entre 0 i 500 m d’altura aproximadament) la temperatura mitjana se situa al voltant dels 12-14 ºC. En aquest sentit, les comarques més meridionals i de la franja litoral central i sud són les més càlides, amb una temperatura mitjana que se situa entre els 14 i els 15 ºC. Per contra, les comarques pirinenques són les més fredes, amb una mitjana per a aquest període que no supera els 9 ºC, i a l’alta muntanya, altures superior als 2.000 m, la temperatura mitjana no supera el valor d’1 ºC.

Llegir més…

130 anys de la Gran Nevada de febrer de 1887

Aquest passat cap de setmana va fer 130 anys del temporal de neu i vent del 9-12 de febrer de 1887 que va tenir lloc a bona part de Catalunya. Aquest temporal de neu va ser el més important a la zona litoral i prelitoral de Catalunya de tot el segle XIX, i només comparable a la Nevada Grossa del 23-26 de febrer de 1944 a les Terres de Ponent, a la Gran Nevada del 24-26 de gener de 1947 a la Costa Brava o la del 25-26 de desembre de 1962 a la costa Central.

Les nevades van afectar principalment les comarques litorals i prelitorals del país, amb gruixos de neu superiors als 50 cm fins i tot a la mateixa línia de la costa, especialment a l’Empordà. A les muntanyes de Prades i massís de les Salines els gruixos de neu van superar els 100 cm.

El fort vent que va acompanyar la nevada va fer molt difícil mesurar el gruix real a causa de les congestes de neu que van formar-se de 80 a 160 cm a molts indrets. També, va complicar la mesura de la precipitació líquida equivalent, ja que una part important de la neu caiguda no va romandre en els pocs pluviòmetres que hi havia aleshores.

Imatge de la plaça del Duc de Medinacelli de Barcelona (Fotogravat de l’11 de febrer de 1887 realitzat pels Srs. Miquel Joarizti i Heribert Mariezcurrena Corrons / Font: Setmanari barceloní La Ilustración – Revista Hispano-Americana, núm. 329 del 20 de febrer de 1887. ARCA-Arxiu de Revistes Catalanes Antigues).

Imatge del pati de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona (Fotografia del 12 de febrer de 1887 realitzada pel Sr. Antoni Esplugas Puig / Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona).

Imatge de la plaça Reial de Barcelona (Fotografia del 12 de febrer de 1887 realitzada pel Sr. Antoni Esplugas Puig / Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona).

 

Llegir més…