Tag Archives: climatologia

Resum de l’informe sobre la columna d’Ozó a Catalunya

1. Introducció

Des dels anys 70 del segle passat, l’interès per l’evolució de la capa d’ozó ha anat en augment per la seva importància en la capacitat per filtrar els rajos ultraviolats procedents del Sol i, per tant, per permetre la vida a la Terra.

L’any 1974 es va formular la hipòtesi que l’emissió de gasos industrials, com ara els CFC (clorofluorocarbonis), que arriben a l’estratosfera (figura 1), on són irradiats per la llum UV i es descomponen ràpidament per alliberar àtoms de clor que comencen una cadena de reaccions fotoquímiques que interfereixen amb l’ozó estratosfèric i el destrueixen (Molina i Rowland, 1974), (figura 2). No va ser fins l’any 1985, quan es va observar que la columna total d’ozó durant la primavera antàrtica havia disminuït respecte els valors dels anys 70 (Farman et al., 1985).

 

figura 1

Figura 1. Estructura vertical de l’atmosfera. (Rial et al., 2007).

 

figura 2

Figura 2. Efecte dels CFC sobre l’ozó estratosfèric. (Galicy i Marion, 2004)

 

Com a resposta a l’efecte nociu que tenen els gasos industrials sobre l’ozó, les Nacions Unides van convocar una convenció a Viena el 1987 que va permetre un acord internacional que limitava, controlava i regulava la producció, el consum i el comerç d’aquestes substàncies. L’acord es va anomenar Protocol de Montreal.

Existeixen més evidencies de que la disminució de la columna d’ozó durant els últims anys no afecta només a l’Antàrtida, sinó que és també un problema més global (Atkinson et al., 1989). A més, alguns estudis han evidenciat que la disminució dels nivells d’ozó a l’estratosfera ha comportat un augment de la radiació ultraviolada (Kerr i McElroy, 1993; McKenzie et al., 2007).

A banda de la interferència dels CFCs sobre l’ozó estratosfèric, el transport i la redistribució de la columna d’ozó per l’atmosfera també produeix els anomenats mini-forats d’ozó (Newman et al., 1988). Aquests episodis es caracteritzen per valors més baixos respecte els valors climàtics de la columna total d’ozó, la qual cosa implica també un augment de la radiació UV en superfície.

En aquest marc, el Servei Meteorològic de Catalunya i la Universitat de Barcelona col·laboren des de fa molts anys en l’estudi i observació de la columna total d’ozó sobre Barcelona, així com en la mesura de la irradiància solar. Com a resultat d’aquesta feina es calcula la predicció de l’índex ultraviolat (UVI), una variable que dóna l’estimació de la intensitat de la radiació ultraviolada en superfície.

 

Llegir més…

Principals trets climàtics del 27 de setembre

  • L’estudi es basa en l’anàlisi de les dades diàries de temperatura i precipitació a una trentena d’observatoris catalans, pel període de referència 1981-2010.
  • El percentatge de dies amb precipitació en un 27 de setembre oscil·la entre el 10% i el 24%, essent l’àmbit pirinenc i de les Terres de l’Ebre els que presenten valors més elevats.

El Servei Meteorològic de Catalunya ha analitzat els principals trets climàtics que caracteritzen el 27 de setembre (27S), data de les eleccions al Parlament de Catalunya.

L’estudi es basa en els valors diaris de temperatura màxima, temperatura mínima i precipitació registrats a trenta-una sèries climàtiques catalanes i dins del darrer trentenni de referència, 1981-2010. En climatologia s’estipula en trenta anys el període mínim per a tenir una bona representativitat climàtica d’un indret.

Temperatura

La temperatura mitjana d’un 27S típic oscil·la entre els 20 ºC i els 21 ºC a les comarques meridionals i del litoral, i entre els 13 ºC i els 15 ºC a les valls del Pirineu i Prepirineu. La mitjana de la temperatura màxima presenta una distribució similar: els 25 ºC i 27 ºC  són habituals al sud i al pre-litoral, mentre que al Pirineu, façana litoral i algunes conques interiors s’assoleixen temperatures inferiors, de 20 ºC a 23 ºC. Pel que fa a la mitjana de la temperatura mínima, novament és l’àrea pirinenca i prepirinenca la que assoleix habitualment temperatures inferiors als 10 ºC, mentre que a la costa i el pre-litoral oscil·la al voltant dels 13 a 16ºC.

Dins del trentenni 1981-2010, majoritàriament l’any 1988 va assolir les temperatures més elevades en un 27S, amb una màxima que va superar els 30 ºC a diversos indrets. Per contra l’any 1995, fou el més fred amb temperatures mínimes inferiors als 5ºC al Pirineu i a les valls de l’interior. Per a més detalls, consulteu la taula següent.

Sèrie TMm (°C) TXm (°C) TXx (°C) ANY TXx TNm (°C) TNn (°C) ANY TNn
A. Girona-C. Brava 17.9 24.4 27.8 1988 11.5 5.8 1995
Arenys de Mar 19.6 23.3 27.0 2009 16.0 11.6 1995
Barcelona – Aeroport 20.1 24.4 27.3 1998 15.8 11.6 1991
Barcelona – Fabra 16.9 22.8 27.2 1987 14.8 9.0 1993
El Pont de Suert 13.1 21.1 27.2 1988 4.9 -2.9 1984
El Vendrell 19.3 24.8 28.5 1987 13.8 8.0 1995
Figueres-Cabanes 18.1 24.5 34.1 1983 11.6 5.3 1981
Flix-Vinebre 18.9 26.3 32.9 1996 11.6 6.3 1995
Girona 17.6 25.1 30.0 1988 10.1 4.1 1995
Granollers 19.6 25.1 29.2 2002 14.0 10.5 1995
Igualada 18.2 24.5 32.8 1983 11.9 7.0 2010
L’Estartit 18.8 22.6 26.8 1989 15.0 9.4 1995
Lleida 18.1 24.7 29.8 1988 11.5 5.1 1995
Malla 14.9 22.4 28.0 1988 7.4 1.5 1995
Manresa 17.6 24.1 29.5 1987 11.1 5.5 1995
Moià 15.5 20.7 27.4 1988 10.4 5.8 2007
Montblanc 18.2 24.2 29.0 1990 12.2 7.0 1984
Oliana 15.7 23.0 30.2 1988 8.5 1.6 2010
Olot 16.3 23.8 30.0 1988 8.8 5.0 1995
Reus 19.1 24.4 28.0 1987 13.7 7.2 2010
Ripoll 15.3 22.6 30.0 1988 8.0 0.0 2007
Roquetes-Ob. Ebre 20.9 26.7 31.9 1987 15.1 10.3 1981
Tàrrega 17.4 23.2 28.8 1988 11.6 5.5 1995
Terrassa 18.6 23.6 26.6 1988 13.5 9.4 1995
Tivissa 18.0 23.9 28.6 1988 12.2 6.7 1995
Tremp 16.2 23.7 30.3 1988 8.6 1.1 1984
Valls 18.2 24.1 27.2 1987 12.4 7.7 2002
Vic 16.0 22.6 28.1 1988 9.4 4.0 1995
Vielha 12.8 19.1 25.3 1988 6.5 -0.4 2010
Vilafranca del Penedès 18.1 23.9 28.5 1987 12.3 8.0 1995
Vilalba dels Arcs 19.1 24.9 31.0 1988 13.3 8.0 2010

Llegir més…