Tag Archives: dades

S’amplia a dos anys el període de consulta de les dades d’Estacions Meteorològiques Automàtiques al web

A partir d’avui 28 de juny el web del Servei Meteorològic de Catalunya amplia a dos anys el temps de consulta de dades de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA). D’aquesta manera es recupera un dels serveis que s’havien perdut el desembre de 2014 per motius tècnics i de limitacions d’infraestructura, derivats de la migració del web de l’SMC fora de l’entorn corporatiu de la Generalitat de Catalunya. Durant l’any 2015 i primera meitat de 2016 l’àrea TIC de l’SMC ha treballat per a tornar a oferir aquesta funcionalitat i evitar problemes de càrrega.

A través del web s’ofereixen lliurement dades semihoràries i en temps real de 185 estacions meteorològiques automàtiques i, a partir d’ara, es poden consultar les dades dels dos anys previs al dia en curs. Aquesta possibilitat situa l’SMC com a un dels serveis meteorològics que ofereix més dades lliures a alta resolució temporal, tal com es mostra a la taula adjunta.

 

Centre País Finestra temporal Resolució
SMC Catalunya 2 anys Semihorària / Extrems i mitjanes diàries
AEMET Espanya 1 dia

7 dies

Horària

Extrems i mitjanes diàries

Méteo-France França 1 any

10 anys

Extrems i mitjanes diàries

Extrems i mitjanes mensuals

Met Office Regne Unit tot l’històric Horària
DWD Alemanya tot l’històric Extrems i mitjanes diàries
Met Éireann Irlanda 3 anys Extrems i mitjanes diàries
KNMI Holanda tot l’històric Horària i extrems i mitjanes diàries
Meteo Swiss Suïssa Fins a 3 dies

Fins a1,5 anys

Horària

Extrems i mitjanes diàries

ZAMG Àustria tot l’històric Extrems i mitjanes diàries
RMI Bèlgica 1 hora Horària
DMI Dinamarca 4 anys Extrems i mitjanes diàries
FMI Finlàndia 2 dies

tot històric

Horària

Extrems i mitjanes diàries

MSoC Canadà 24 h

tot l’històric

Horària

Horària i extrems i mitjanes diàries

NWS EEUU tot l’històric Horària i extrems i mitjanes diàries
Taula 1. Disponibilitat de dades d’estacions meteorològiques automàtiques al web de diversos serveis meteorològics mundials.

Fenòmens de “temps sever” a Catalunya: cap a una base de dades històrica d’episodis

Els fenòmens meteorològics que denominem de temps sever (de l’anglès “severe weather”) són aquells que poden causar danys materials o posar en risc la vida de les persones. En tractar-se d’un terme que pot incloure diversos fenòmens amb diferent grau d’afectació, s’han definit una sèrie de llindars per poder-lo quantificar. Així, i seguint les pautes del National Weather Service (http://www.weather.gov/), el temps sever al qual ens referirem a continuació correspon a pedra de diàmetre superior a 2 cm, o a ratxes de vent superiors a uns 25 m/s (encara que a altres regions, aquests llindars poden ser diferents– vegeu, per exemple: http://www.nws.noaa.gov/os/severeweather/). El vent es pot donar en forma de tornado (rotacional) o bé en una direcció concreta (generalment, en forma del que coneixem com a esclafit-http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm/esclafit). Si bé hi ha altres fenòmens associats a les tempestes severes, com ara llamps o pluges d’elevada intensitat, aquestes manifestacions no es consideren com a indicadors de la “severitat” de la tempesta. Tanmateix, la presència i detecció de determinats patrons associats a aquests últims fenòmens són fonamentals per a la diagnosi i predicció a curt termini de la possible severitat de la tempesta.

Com es pot comprovar a diferents bases de dades consultables per internet (http://sinobas.aemet.es/ o http://www.eswd.eu/), el nombre d’episodis de temps sever observats a Catalunya en els darrers anys (aproximadament, des de 2001) és força elevat. A la figura 1 es mostra un recull global de totes aquestes observacions, que s’han incorporat a una primera base de dades preliminar. Cal dir, però, que tot i la utilitat d’ambdues bases de dades, com que es centren únicament en les observacions de la població autòctona, aquestes tenen dos punts febles (Smith et al., 2012): són sensibles a la densitat de població i a l’hora del dia en què es produeixen. Així, les àrees rurals o de muntanya presenten menys registres (i amb un menor número de proves documentals, com fotografies o vídeos) i per altra banda hi ha menys registres a hores “intempestives”, perquè durant la matinada la probabilitat d’observació d’aquests fenòmens decreix notablement. Finalment, cal fer esment de l’exactitud de les dades registrades. Les coordenades i les hores no són sempre exactes (fet que, com es veurà més endavant, és molt important), ja que no sempre l’observador es troba a prop del fenomen; el registre es guarda força temps a posteriori -motiu pel qual algun dels camps no queda ben definit- o hi ha errades en la introducció dels mateixos camps.

La Fig.1 presenta la distribució de casos de temps sever a Catalunya, i si bé mostra una sèrie de patrons coneguts, això no treu que sigui d’interès visualitzar-los: la gran quantitat d’episodis de pedregades que s’enregistren a la Plana de Lleida; el gran nombre de casos de vents convectius forts a les zones litorals de Tarragona i Barcelona; i, finalment, una densitat moderada de casos al prelitoral sud i a la Plana de Vic, però en ambdós casos, repartits en situacions de pedra i vent. Totes les zones esmentades anteriorment tenen densitats de poblacions més o menys elevades (o suficients per a poder detectar els fenòmens). La primera pregunta que cal fer-se és si aquesta situació és real (és a dir, tots els fenòmens severs es donen a les zones indicades), o bé es troba esbiaixada per aquesta densitat de població. La segona és si resulta possible crear una base de dades completa, amb el mínim d’errors possibles, i que es vagi actualitzant de manera automàtica quan un cas d’aquests es produeixi.

fig1
Figura 1: distribució de casos de temps sever a Catalunya, en base d’informació disponible a Internet, per al període 2001-2015

Llegir més…