Tag Archives: estela de condensación

Deixants de condensació

Introducció

Els darrers anys hi ha hagut certa controvèrsia a les xarxes socials i a internet sobre l’origen dels deixants de condensació, els núvols que sovint generen els avions al seu pas. Des del punt de vista científic, hi ha abundant bibliografia i publicacions on es descriuen les seves característiques i el seu procés de generació, el qual queda totalment explicat per la meteorologia. A més, els seus efectes en el règim de pluges són nuls o inapreciables, i només suposen una petita contribució al forçament radiatiu causant del Canvi Climàtic.

Origen

Dels motors dels avions a reacció en surt aire calent, vapor d’aigua, petites partícules sòlides i altres gasos. De vegades, la barreja entre l’aire per on passa l’avió i l’aire exhalat pels motors esdevé sobresaturada, és a dir, té més vapor d’aigua del que pot contenir a aquella temperatura, i sobre les partícules sòlides exhalades es formen minúscules gotes d’aigua que immediatament es congelen degut a les baixes temperatures. El resultat és el que es coneix en el món anglosaxó i aeronàutic com a contrail -paraula que ve de la fusió dels mots condensation trail– o deixant de condensació en català (en castellà estela de condensación): núvols formats per milions de cristalls de gel, que normalment es troben per damunt dels 8.000 metres d’altitud i a temperatures per sota dels -40 °C.

Deixant de condensació. Font: Portal Contrail Science, de Mick West
Deixant de condensació. Font: Portal Contrail Science, de Mick West

La formació d’un deixant de condensació al pas d’un avió depèn de la temperatura i la humitat de l’aire per allà on passa, però també del tipus de motor i de la potència a la qual funciona.

Si es limita l’anàlisi a les condicions atmosfèriques, es pot dir que no es formen deixants de condensació en condicions de baixa humitat i temperatures sota zero, però no suficientment baixes (veure el gràfic d’Applemann que s’adjunta tot seguit). En canvi, sí que es formen deixants de condensació quan l’aire és força humit i molt fred, especialment al davant d’un front i en temporada freda. Normalment els deixants es dissipen fàcilment.

Per tal que un deixant de condensació perduri a l’atmosfera, cal que l’aire estigui quasi saturat (amb una humitat relativa propera al 100%). Com que la pressió saturant del vapor d’aigua és menor respecte del gel que respecte de l’aigua, pot passar que la humitat relativa respecte de l’aigua sigui lleugerament inferior al 100%, però que la humitat relativa respecte al gel sigui superior al 100%. En aquestes condicions, un núvol format per gotes d’aigua s’evaporaria poc a poc, mentre que un núvol format per cristalls de gel aniria creixent mentre tingués vapor d’aigua disponible. Per això hi ha deixants de condensació que poden fer-se prou grans com per ser captats a les imatges del Meteosat (al voltant d’un kilòmetre d’ample), moure’s amb el vent fins a distàncies molt llunyanes (centenars de kilòmetres) i fins i tot perdurar al cel gairebé tot un dia.

Per tant, en funció de la temperatura i la humitat de l’aire, un avió pot no deixar cap rastre al seu pas, deixar un petit rastre, o en el cas que es trobi una atmosfera molt freda (-30, -40 o -50°C) i quasi saturada (humitats properes al 100%) formar deixants de condensació que podran créixer fins a convertir-se en aquest tipus de cirrocúmul tan característic que es coneix com antropocirrocúmul (Mazón et al., 2012, Weather, vol. 67, núm. 11, pp. 302-306: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/wea.1949/abstract).

Des del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), i més concretament des de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM), s’ha engegat un projecte pioner a nivell mundial d’observació d’antroponúvols. Des de diferents punts del territori català es realitzen observacions de núvols formats per l’acció antròpica a tots els nivells, des de núvols baixos a núvols alts, com ara els deixants de condensació dels avions.

Llegir més…