Tag Archives: estiu

200 anys de l’erupció del volcà Tambora, el precursor de “l’any sense estiu”

El 10 d’abril es complirà el 200 aniversari de l’erupció del volcà Tambora localitzat a l’illa de Sumbawa, a Indonèsia. Es considera l’erupció volcànica més important i devastadora en època històrica, causant la mort directament o indirectament a més de 88.000 persones. El so de les explosions es deixaren sentir a més de 2.500 km de distància i un tsunami de moderada intensitat (onades de fins a 4 m) afectà les costes d’Indonèsia.

Però a part de les afectacions locals o regionals, l’erupció del Tambora és especialment coneguda pels efectes que va provocar sobre el clima global, fent que l’any posterior es conegui com “l’any sense estiu” a bona part d’Europa.

 

El vulcanisme i el clima

Les grans erupcions volcàniques són una coneguda font natural pertorbadora del clima a escala hemisfèrica o global. Però no totes les erupcions poden generar efectes climàtics i podríem dir que han de complir certs requisits:

  • Gran magnitud: es tracta d’erupcions capaces d’emetre gran quantitat de material (gasos i cendres) a l’atmosfera i injectar-lo a l’estratosfera.
  • Localització tropical: l’emplaçament de l’erupció és també cabdal. Aquelles que es localitzen a la franja equatorial tenen capacitat de modificar el clima global, mentre que les que tenen una localització a més latitud, només provoquen pertorbacions a l’hemisferi d’origen.
  • Tipus de material emès: contràriament al que es creu, no són les cendres volcàniques les que provoquen efectes en el clima a gran escala, sinó els gasos que s’alliberen. D’aquests, el diòxid de sofre (SO2) és el més efectiu quan es transforma en aerosols sulfatats donat que té la capacitat de modificar el balanç radiatiu de la terra i augmentar-ne l’albedo. El resultat és l’escalfament de l’estratosfera i el refredament a la superfície, i és precisament aquest escalfament el que desencadena determinats forçament dinàmics, que tenen afectació sobre els patrons de circulació atmosfèrica de les latituds mitjanes.

 

L’erupció del Tambora va complir amb escreix aquests requisits i va afectar el clima global i també l’europeu. El més conegut varen ser les condicions anòmalament fredes de l’estiu de 1816, amb una anomalia freda de més de 2ºC a bona part del centre i oest d’Europa, especialment als mesos de juny i juliol. Aquest fet va provocar un retard en el creixement i fructificació de moltes plantes, amb les conseqüències evidents sobre la quantitat i qualitat de les collites. Es considera el darrer període de crisis de subsistència al món occidental (Luterbacher i Pfister, 2015).

 

Anomalies de pressió atmosfèrica, temperatura i precipitació a Europa l’estiu de 1816. Font: Luterbacher i Pfister (2015)

Llegir més…

Butlletí climàtic estacional – Estiu 2013

 

L’estiu del 2013 ha estat termomètricament normal a gran part de Catalunya i no s’hi pot destacar cap episodi de calor extrema. Un juny fred va quedar compensat a bona part del territori per un juliol més aviat càlid, essent l’agost força normal arreu.

Pel que fa a la pluviometria, en general l’estiu ha estat sec a bona part del litoral, prelitoral i interior, i de caràcter normal o plujós al Pirineu, Prepirineu i Ponent. Hi ha hagut àrees d”extensió molt petita a l’oest de la Depressió Central on es pot qualificar de molt plujós i  també molt localitzadament es pot considerar molt sec al nord del cap de Creus i a la desembocadura de la Tordera. És remarcable al juny un episodi de precipitació molt abundant amb desbordament de la Garona i al juliol l’elevat nombre de dies de precipitació al terç nord.

Tret d’alguns episodis aïllats, en general l’estiu ha estat poc ventós.

 

Aquest Butlletí climàtic estacional té com a objectiu principal caracteritzar climàticament l’estiu de l’any 2013 a Catalunya, la qual cosa es realitza després d’una anàlisi de les dades de temperatura i precipitació enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques). Al mateix temps, també s”analitza el comportament d”ambdues variables als Observatoris de l”Ebre (Roquetes) i de Fabra (Barcelona) per obtenir una millor perpectiva històrica i inclou les observacions de la temperatura de l”aigua del mar preses a l”Estartit (Baix Empordà).

 

COMPORTAMENT GLOBAL

Mapes de temperatura mitjana de l’estiu del 2013 i de la diferència d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.

 

  Llegir més…