Tag Archives: europa

El Niño i els seus impactes a Catalunya

Durant els últims mesos s’ha parlat molt en diversos mitjans de comunicació sobre la imminència d’un episodi d’El Niño per als propers trimestres, fent-se ressò de diferents notes periòdiques que han emès tan la NOAA, l’OMM o el Centre Europeu. Segons l’última nota informativa mensual sobre el seguiment d’El Niño que elabora la NOAA del passat 10 de juliol, hi ha una probabilitat del 70% que esdevingui un episodi d’El Niño aquest estiu i del 80% que esdevingui durant la tardor o principis de l’hivern. El Niño és el fenomen de variabilitat climàtica interna natural més important de la Terra i té una influència significativa en el clima de tot el món. Aquest fenomen és el causant de molts impactes, tan devastadors com beneficiosos, des de l’Índia fins al Perú. L’últim episodi extrem d’El Niño de 1997-1998 s’estima que va provocar la mort de 24.000 persones i pèrdues econòmiques per valor de 34.000 milions de US$ (dòlars dels EUA).

A continuació presentem un breu resum sobre en què consisteix aquest fenomen climàtic i quins són els seus possibles impactes a Catalunya.

  • Què és ?

El Niño forma part del que es coneix com el fenomen ENSO, que és l”acrònim en anglès d’El Niño-Southern Oscillation (en català El Niño-Oscil·lació del Sud). El cicle de l”ENSO ve caracteritzat per les variacions interanuals de la temperatura de la superfície del mar, les precipitacions convectives, la pressió de l”aire en superfície i la circulació atmosfèrica que es donen a l”oceà del Pacífic equatorial. El Niño, que sol produir-se a l”hivern de l”Hemisferi Nord, i La Niña representen extrems oposats del cicle de l’ENSO. El Niño constitueix la fase càlida del cicle i es refereix a l”ocurrència de temperatures de la superfície del mar superiors a la mitjana climàtica que es donen periòdicament a les parts oriental i central del Pacífic equatorial. En canvi, La Niña constitueix la fase freda d”aquest mateix cicle que es manifesta amb un refredament periòdic de la temperatura de la superfície del mar a les mateixes zones. Les fluctuacions de les temperatures oceàniques durant els episodis d’El Niño i La Niña van acompanyades de fluctuacions a més gran abast de la pressió de l”aire entre la part occidental i la part oriental del Pacífic tropical, les quals es coneixen com a l”Oscil·lació del Sud.

El nom d’El Niño ve del fet que és un fenomen que se solia produir al voltant de les festes de Nadal i és el nom que van donar-li els pescadors de les costes del Perú en referència al naixement d’El Nen Jesús en castellà. El nom de La Niña, ve per ser el fenomen oposat a El Niño.

En condicions normals, el que és habitual a la zona del Pacífic equatorial és que els vents alisis que hi bufen acumulin les aigües més càlides superficials de l’oceà cap a l’oest del Pacífic: Indonèsia, les Filipines, Nova Guinea i el nord d’Austràlia, i per una altra part, provoquin un aflorament d’aigües fredes més profundes davant les costes de l’Equador i del Perú. Aquest fet causa que existeixi una diferència de la temperatura del mar d’uns 8 °C entre ambdós extrems del Pacífic equatorial, amb aigües més càlides a l’extrem occidental i més fredes a l’extrem oriental. Les aigües que afloren a l’extrem oriental del Pacífic equatorial són riques en nutrients i afavoreixen l’augment de les captures de pesca. L’aigua més càlida a la part occidental del Pacífic afavoreix la convecció i que el clima sigui molt plujós i humit en aquella zona. Per contra les aigües més fredes a la part oriental fan que el clima sigui poc plujós i força sec en aquella àrea.

Durant la fase càlida de l’ENSO (El Niño), els vents alisis es debiliten reduint-se considerablement l’aflorament d’aigües fredes al Pacífic oriental. El resultat és un augment de la temperatura superficial del mar d’aquesta zona i una dràstica disminució de les captures de pesca. La massa d’aigua càlida superficial, que afavoreix la convecció, es veu aleshores desplaçada cap a l’est en comptes de l’oest, provocant inundacions al Perú i sequeres importants a Indonèsia i Austràlia.

Durant la fase freda de l’ENSO (La Niña), els vents alisis es reforcen, l’acumulació d’aigua càlida al Pacífic occidental és més significativa augmentant les precipitacions en aquella zona. L’aflorament d’aigües fredes a l’est del Pacífic equatorial és més important que en les condicions normals incrementant-se notòriament les captures de pesca.

Es considera que ens trobem en una fase càlida de l’ENSO (El Niño) quan la temperatura mitjana de tot el Pacífic equatorial oriental és 0,5 °C superior a la seva mitjana climàtica. Típicament, aquesta anomalia sol donar-se a intervals irregulars de dos a set anys (cada cinc anys de mitjana), i sol durar entre nou mesos i dos anys. Quan aquest escalfament només succeeix entre set i nou mesos, es parla de “condicions d’El Niño”. Si l’escalfament s’allarga més en el temps aleshores ens trobem en un “episodi d’El Niño”. De manera similar s’aplica per a la fase freda de l’ENSO (La Niña) quan hi ha un refredament del Pacífic equatorial oriental. Durant l’últim episodi extrem d’El Niño (1997-1998) es va registrar un augment de la temperatura del l’oceà superior als 3 °C.

Llegir més…

10 anys del tòrrid estiu del 2003

Enguany es compleix el desè aniversari de l’excepcional estiu del 2003 a gran part del continent europeu, però especialment a l’Europa Occidental i Central. En ell es van superar molts registres extrems màxims de temperatura i de persistència de temperatures elevades.

A Catalunya va ser l’estiu més càlid almenys dels anteriors 100 anys, amb anomalies de temperatura mitjana de l’aire superiors als 4 °C respecte la mitjana climàtica 1961-1990. A l’Europa Occidental i Central es va valorar l’estiu del 2003 com el més càlid des de l’any 1500 (Luterbacher et al., 2004)

A conseqüència de les calorades més de 30.000 persones van morir a tot Europa, la majoria d’elles persones grans vulnerables, i prop de 650.000 hectàrees es van cremar en els més de 25.000 incendis que es van produir a tot el continent. La calor també va donar lloc a una pèrdua de volum de les glaceres dels Alps de l”ordre del 5-10% (European Climate Assessment and Dataset, ECA&D)

En el següent mapa es poden observar les anomalies de temperatura màxima diària durant l’agost de 2003 respecte la mitjana climàtica 1961-1990 a partir de la malla de dades E-OBS de 0,25° de resolució espacial i elaborada per l’ECA&D.

La calor afectà l’Europa Occidental i Central (especialment França), amb temperatures superiors als 40 °C a bona part de la Península Ibèrica i França. A la regió portuguesa de l”Alentejo s’arribaren als 47,3 °C, mentre que a nombroses ciutats del sud d’Espanya es superaren els 45 °C, amb un màxim de 46,2 °C a Còrdova. En l’àmbit de Catalunya, a Vinebre (La Ribera d”Ebre)  es va assolir el valor màxim del país amb 42,2 °C el 13 d”agost de 2003. A l’aeroport de Girona es va arribar a 41,2 °C i al de Barcelona a 37,3 °C.

Les grans calorades de l’estiu del 2003 tingueren el seu punt màxim durant la primera quinzena d”agost i van ser causades per la persistència de situacions sinòptiques amb advecció d”aire calent saharià des del Nord d’Àfrica (veure les reanàlisis a 850 hPa més avall). A més, aquestes situacions es van veure agreujades per unes condicions prèvies de molta sequedat del sòl i de la vegetació degudes a una llarga sequera a la primavera i començaments de l”estiu. A conseqüència d’aquesta sequedat, gairebé tota la radiació del Sol es va convertir en calor en no poder-ne ser absorbida pel sòl i la vegetació.

En els següents mapes elaborats a partir de les reanàlisis del NCEP-NCAR es pot veure la comparativa entre els camps de temperatura i geopotencial mitjans a 850 hPa durant l’estiu del 2003 (esquerra) i per al període 1948-2012 (dreta). S’hi aprecia com el patró climàtic de circulació zonal (Oest-Est) predominant sobre Europa es va desplaçar lleugerament generant una circulació més meridional (Sud-Nord) i amb una alçada geopotencial més gran, comportant les elevades temperatures i condicions d’estabilitat atmosfèrica durant l’estiu del 2003 a tota l’Europa Occidental i Central. Les temperatures a 850 hPa van ser aquell estiu 3 °C superiors a la mitjana climàtica 1948-2012.

Seguidament es presenta el resum del temps mes a mes amb les temperatures màximes absolutes per damunt dels 39,5 °C que es van registrar durant el tòrrid estiu del 2003 a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA):

 

Juny

Tot el país es va veure afectat per dues onades d’aire càlid procedent del nord d’Àfrica: la primera entre el dia 11 i el 17 i la segona entre els dies 18 i 25. Les elevades temperatures, que en alguns observatoris van superar els 40 °C, van conduir a la formació de tempestes convectives que van deixar precipitacions especialment fortes i abundants entre el dia 14 i el 17 i del dia 27 al 29, afectant principalment el Pirineu, Prepirineu i zones de l’interior. El dia 27 van caure 50,2 mm a Organyà (dels quals 20,8 mm van caure en 30 minuts) i 69,0 a l’Embassament de Sau.

 

Juliol

Es va caracteritzar per unes temperatures elevades, superiors a les mitjanes dels últims anys. L’anomalia no va ser deguda a temperatures extremes excepcionalment altes sinó a la persistència d’una situació sinòptica que va afavorir la presència d’una llengua d’aire càlid saharià al llarg de tot el mes. A principis de juliol va haver-hi certa inestabilitat en alçada, especialment entre els dies 3 i 7 amb el pas d’un tàlveg que va provocar pluges i ruixats a gran part de Catalunya, especialment intensos a punts del Montsià, amb 32,2 mm a Mas de Barberans, i al Tarragonès, amb 31,0 mm a Torredembarra.

 

Agost

Va ser un dels més càlids dels darrers 100 anys. Es va caracteritzar per unes temperatures mitjanes molt elevades seguint la tònica marcada pel juny i el juliol. A l’igual que el mes anterior, l’anomalia positiva respecte la mitjana climàtica no va ser deguda a temperatures extremes molt altes sinó a la persistència d’una situació sinòptica que propicià una irrupció contínua d’aire càlid saharià. El 17 d’agost es va modificar excepcionalment la situació sinòptica amb l’arribada d’un front de procedència atlàntica que va provocar pluges intenses a tot el país: Òdena 50,6 mm i Botarell 48,4 mm. Els dies 20 i 21 una petita bombolla d’aire fred en alçada va inestabilitzar l’atmosfera produint tempestes aïllades que van deixar 76,4 mm a Olot i 63,2 mm al Pont de Suert.