Tag Archives: fredorada

125 anys de la Gran Fredorada de gener de 1891

Fa 125 anys, entre el 6 i 21 de gener, es va produir la Gran Fredorada de 1891, l’onada de fred més important a Catalunya dels últims 140 anys (des que hi ha registres instrumentals a diferents punts del país). Es va produir a les acaballes del període climàtic fred conegut com la Petita Edat del Gel i va ser l’última vegada que es va glaçar l’Ebre en el seu curs baix. A la ciutat de Barcelona es va registrar una temperatura mínima de -9,6 °C el 18/01/1891, a l’observatori meteorològic situat a la seu de la Universitat de Barcelona (plaça de la Universitat); a Tortosa s’arribà a -9,5 °C i a Puigcerdà s’assoliren -22,0 °C. En els últims 125 anys no hi hagut cap onada de fred que hagi superat aquests valors tant a Barcelona com a Tortosa i Puigcerdà.

FIG01-Riu-Ebre-gelat-GEN1891-Bonaventura_Masdeu
Imatge del riu Ebre pràcticament congelat, de banda a banda, al seu pas per Tortosa el 18/01/1891 (Foto de Bonaventura Masdeu). Aquell dia s’assolí una mínima de -9,5 °C a Tortosa.

Descripció general

Aquesta onada de fred va tenir lloc durant un dels hiverns més rigorosos i persistents dels últims 185 anys a la península Ibèrica, amb onades de fred molt intenses, que també es presentaren fora de la temporada estricta d’hivern.

Des de mitjans d’octubre de 1890 fins a la primavera de 1891, un règim pràcticament constant de vents del nord-est va provocar l’arribada gairebé contínua de masses d’aire molt fred i sec a la península Ibèrica, produint un temps gèlid i precipitacions escasses, excepte en alguna zona del nord com a les costes cantàbriques. L’ambient hivernal va romandre durant gairebé cinc mesos seguits i la successió d’onades de fred continental va deixar mínimes absolutes a la zona mediterrània que encara no han estat superades per cap gran fredorada posterior, com serien les de febrer de 1956, o els geners de 1971 o 1985.

Llegir més…

30 anys de la Gran Fredorada de gener de 1985

Aquesta setmana es compleixen 30 anys de la Gran Fredorada de gener de 1985 que va afectar a tot el país entre els dies 5 i 17. Va ser la segona onada de fred més important de tot el segle XX a Catalunya i la resta de la península Ibèrica, i la més important des de l’onada de fred de febrer de 1956. Des d’aleshores no hi hagut cap onada de fred que hagi superat els valors mínims de la Fredorada de 1985. Molts tarongers i oliveres varen morir per l’intens fred assolint-se temperatures inferiors als -20 °C en zones de la Catalunya Central, les Terres de Ponent i el Pirineu. Puntualment varen produir-se nevades intenses fins a nivell de mar al sud de la Costa Brava registrant-se 37 cm a Calella de Palafrugell el 13 de gener de 1985.

FIG01-Manresa-Fredorada-GEN1985
Imatge gèlida d”una casa del barri Vell de Manresa els dies de la fredorada de gener de 1985 (Font: Institució Catalana d’Història Natural, ICHN; Foto de Jordi Badia).

 

Descripció general

L’onada de fred va començar el 5 de gener i es va allargar fins al 17 de gener, com a conseqüència de dues invasions consecutives d’aire siberià procedent del Nord-est d’Europa. Coincidint amb l’inici de l’onada de fred es va produir una curta però forta nevada la nit de Reis que va agafar pràcticament a tot arreu amb gruixos entre 1 i 15 cm. Fins i tot la ciutat de Barcelona va quedar tota blanca amb una capa d’entre 1 i 7 cm aquella nit de Reis. Els dies posteriors van tornar a produir-se nevades però de caràcter aïllat a diferents punts del país acumulant-s’hi entre 1 i 10 cm. Entre l’11 i el 15 de gener, coincidint amb la segona entrada d’aire fred, una nova tongada de nevades, localment més intenses, va tornar a deixar blanc gran part del país amb gruixos màxims d’entre 20 i 50 cm a diferents punts del territori: 30 cm a Jafre i 23 cm a Arenys de Mar el dia 12, 37 cm a Calella de Palafrugell el dia 13, 45 cm al Turó de l’Home el dia 14 i 25 cm a Sant Feliu de Guíxols el dia 15. Aquesta vegada la neu només va agafar a la part alta de la ciutat de Barcelona.

Durant la fredorada va arribar a glaçar a tot el país així com a la resta de territoris de parla catalana. Fins i tot al centre de la ciutat de Barcelona, indret molt poc propens a glaçar, van registrar-se diversos dies amb mínimes negatives. La major part de la península Ibèrica i les Illes Balears enregistraren entre el 15-16 de gener de 1985 les temperatures més baixes del mes i algunes estacions la més baixa observada en qualsevol dia de gener des de la seva posada en funcionament. El dia 17 una ventada va desplaçar l”aire fred i sec continental passant a dominar un massa d’aire atlàntic més temperat i humit finalitzant així l”onada de fred.

Els valors mínims de temperatura van assolir-se tant a alta muntanya com a la depressió Central, ja que la contínua entrada d’aire fred va facilitar que se n’acumulés molt especialment a les fondalades de l’interior i que tinguessin lloc inversions tèrmiques molt marcades quan encalmava el vent. La temperatura més baixa registrada a la Xarxa d’Observadors de Catalunya va ser a l’Estació d’esquí de Vallter 2000, a uns 2.164 m d’altitud, amb  -23 °C el 15 de gener de 1985. A cavall de la Noguera i l’Urgell, així com al Bages, les temperatures van ser puntualment inferiors als -21 °C. Malauradament als anys 80 del segle passat només hi havia dues estacions per damunt dels 2.000 m, però és molt probable que a les cotes més altes del Pirineu els valors mínims durant aquesta gran fredorada superessin els -25 °C.

Llegir més…