Tag Archives: incendis forestals

Els incendis de llamp a Catalunya

El recent episodi d’incendis forestals del 9 de Juny al Priorat, amb casos a Prades, Porrera, Falset i Mont-ral, és el primer episodi d’incendis de llamp aquest any 2015. En aquest breu article tractarem els incendis de llamp, donant informació sobre l’estadística d’aquest tipus d’incendis forestals a Catalunya, les característiques del llamp que els provoca i el context meteorològic i climàtic en el qual es produeixen.

 

Causalitat dels incendis forestals a Catalunya

Durant el període 2005-2014 es van registrar a Catalunya 6138 incendis forestals segons dades facilitades pel Servei de Prevenció d’Incendis Forestals (SPIF, http://www.gencat.cat/medinatural/incendis/mapaperill/ ) de la Direcció General del Medi Natural i la Biodiversitat. Segons l’estudi de causes desenvolupat pel cos d’Agents Rurals, aquests incendis es poden classificar en 5 grups segons el seu origen: negligències (41%), intencionats (23%), accidents (12%), naturals (11%) i un 1% de revifats. La resta, un 12%, queden no classificats atès que no se’n pot fer una atribució clara. Aquesta informació es presenta a la figura 1.

A Catalunya, els incendis provocats per causes naturals són en la seva immensa majoria provocats per llamps[1], i són la quarta causa d’incendi a Catalunya pel que fa al nombre total durant el període esmentat. Aquest percentatge és el mateix que també es dóna en altres llocs de latituds mitjanes, com ara els Estats Units d’Amèrica.

figura1

Figura 1. Causes dels incendis forestals a Catalunya durant el període 2005-2014. Dades subministrades pel Servei de Prevenció d'Incendis de la Generalitat de Catalunya

[1]Els incendis causats per erupcions volcàniques són l’altra causa natural d’incendis. A Catalunya no hi ha  aquest tipus d’incendis ja que les zones volcàniques van extingir la seva activitat en temps pretèrits.

Més concretament, segons dades facilitades pel SPIF, el nombre d’incendis originats per llamps durant la darrera dècada va ser de 672 (no es consideren les ignicions que no es propaguen). La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) de l’SMC localitza una mitjana anual al voltant de 64.000 mil llamps a Catalunya. Per tant, només un de cada mil llamps, aproximadament, acaba en incendi forestal. Què fa que un llamp pugui ser l’origen d’un incendi forestal? Hi ha alguna característica que incrementi les possibilitats? Abans d’abordar aquestes i d’altres preguntes, cal fer esment de les diverses fases del llamp i del tipus de danys que aquestes causen.

Llegir més…

20 anys de la Gran Calorada de juliol de 1994

Aquesta setmana es compleixen 20 anys de la Gran Calorada de juliol de 1994 i els devastadors incendis forestals de la Catalunya Central, que van afectar principalment al Bages i Berguedà, cremant gairebé 55.000 ha. Va ser l’onada de calor més important de la dècada dels anys 90 del segle XX i la més important des de la Gran Calorada de juliol de 1982.

Imatge d’un dels incendis produïts al Berguedà a principis de juliol de 1994 prop de Berga. La magnitud d’aquest incendi va provocar la formació d’un pirocúmul, tal i com es pot veure a l’esquerra de la fotografia. Imatge procedent de l’Arxiu Luigi Berga i autor Climent Escobet i Farguell.

L’onada de calor va començar els últims dies del mes de juny, arribant al seu punt àlgid entre el 3 i el 5 de juliol. Va afectar a tot Catalunya, però va ser especialment intensa a les Terres de Ponent, la Catalunya Central, la zona prelitoral i les valls prepirinenques del Pallars Jussà i l’Alt Urgell. En aquestes zones els termòmetres es van disparar per damunt dels 40 °C, valor poc freqüent a Catalunya i al qual no s’hi arriba cada estiu. El 4 de juliol de 1994 van registrar-se 43,0 °C a Montblanc i Esparreguera, i 42,5 °C a Manresa i Piera. Fins i tot a zones elevades del Pirineu les temperatures van assolir valors molt alts, com els 25 °C de l’1 de juliol a la cota 2.041 m de l’Estació d’esquí de Boí-Taüll.

Una nova calorada menys intensa que la primera va tornar a afectar a tot Catalunya a mitjans de mes amb màximes un altre cop de 40 °C als punts més càlids del país, però afectant especialment aquesta vegada a les comarques del nord-est i de la costa Central, on les brises marines havien frenat la temperatura durant la primera calorada del mes. En aquests indrets es va assolir, aleshores, la temperatura màxima absoluta d’aquell mes.